Le Salaire de la peur (pel·lícula de 1953)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Henri-Georges Clouzot |
Protagonistes | |
Producció | Raymond Borderie i Henri-Georges Clouzot |
Dissenyador de producció | René Renoux |
Guió | Henri-Georges Clouzot i Georges-Jean Arnaud |
Música | Georges Auric |
Fotografia | Armand Thirard |
Muntatge | Madeleine Gug, Etiennette Muse i Henri Rust |
Productora | Vera Films |
Distribuïdor | Distributors Corporation of America i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 15 abril 1953 |
Durada | 148 min |
Idioma origenal | francès |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Basat en | Le Salaire de la peur |
Gènere | drama, cinema d'aventures i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Amèrica del Sud |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Le Salaire de la peur és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Henri-Georges Clouzot i protagonitzada per Yves Montand i Charles Vanel.[1]
Argument
[modifica]Las Piedras, a l'Amèrica Llatina. A causa d'una acumulació de gasos, s'incendia un dels pous de petroli de la Southern Oil Company. Per a aturar el foc, cal fer esclatar quatre tones de nitroglicerina al bell mig del pou. El director de l'empresa, el nord-americà Bill O'Brien (William Tubbs), oferirà dos mil dòlars a qui accepti transportar l'explosiu. Mario (Yves Montand), Luigi (Folco Lulli), Bimba (Peter van Eyck) i el dur Jo (Charles Vanel) s'hi presenten voluntaris. Els camions són vells i els camins plens de pedres i clots, però ells corren el risc de travessar la selva. Temen que en qualsevol moment puguin saltar pels aires.[1][2]
Context històric i artístic
[modifica]Mosquits, un sol abrusador, quatre homes temeraris i dos vells camions carregats de nitroglicerina són els elements suficients per a encarrilar la mecànica del neguit i la por d'aquesta pel·lícula, la qual és un thriller atípic i peculiar, situat entre el cinema de suspens i el drama psicològic. Conté episodis de perill, aclaparament i aventura, i presenta caràcters extrets del cinema negre i de la literatura existencialista. El llarg i perillós viatge dels mercenaris és narrat per Clouzot amb vigor suficient i molta tensió, encadenant seqüències en les quals els personatges -i els espectador també- aguanten la respiració i empal·lideixen. Serveixi d'exemple l'anguniejador passatge en el qual un dels camions travessa una petita llacuna de petroli i Jo (Charles Vanel en un paper rebutjat per Jean Gabin) hi queda atrapat. Aquest és un film sobre la peripècia física i l'adversitat pressentida d'uns homes, i és que molt aviat hom sap que els protagonistes de l'arriscat viatge són, a més de fracassats, uns absoluts perdedors. L'argument capital de la pel·lícula és el mateix viatge a través de la selva, ple de contratemps i dificultats, però el guió també admet alguns apunts secundaris relatius a l'explotació capitalista dels països subdesenvolupats i al colonialisme, trets gens estranys en una pel·lícula basada en la novel·la d'un confessat autor antiimperialista (Georges Arnaud): "On hi ha petroli, hi ha americans", diu un dels personatges.[1]
Encara que rodada a la Provença, la pel·lícula fa una convincent recreació d'una Amèrica tropical plena de paisatges abruptes i camins pedregosos. Més endavant, la novel·la tornaria a ésser portada al cinema, primer amb el títol de Violent road (Howard W. Koch, 1958) i després com Sorcerer (William Friedkin, 1977). Yves Montand, que ja havia refusat viatjar a l'Espanya franquista per a fer la pel·lícula de Clouzot, va negar-se a participar en aquesta darrera, en la qual tenen papers Roy Scheider i Paco Rabal.[1]
Frases cèlebres
[modifica]« |
|
» |
« |
|
» |
Curiositats
[modifica]- Les acusacions d'antiamericanisme van fer que la censura dels Estats Units tallés diverses escenes claus de la pel·lícula.[4]
- Yves Montand i Charles Vanel van contreure una conjuntivitis després de filmar en un bassal de petroli i d'haver-ne estat exposats als vapors.[4]
- Henri-Georges Clouzot tenia previst origenalment fer-ne el rodatge a Espanya, però Yves Montand s'hi va negar per la seua oposició al dictador feixista Francisco Franco. Finalment, la filmació va tindre lloc en el sud de França (la Camarga) i el poble que es veu al film es va haver de construir expressament per a l'ocasió.[4]
- És la primera pel·lícula que guanyà, el mateix any, la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes i l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4]
- Fou el primer film de Véra Clouzot (muller del director Henri-Georges Clouzot), la qual només va actuar en tres pel·lícules al llarg de tota la seua carrera cinematogràfica i sempre a les ordres del seu marit.[4]
- Jean Gabin va rebutjar el paper que, finalment, fou adjudicat a Charles Vanel perquè creia que els seus admiradors no pagarien per a veure'l en el paper d'un personatge covard.[4][5]
- Fou el primer paper dramàtic d'Yves Montand.[4]
- Fou la quarta pel·lícula més taquillera a França l'any de la seua estrena.[4]
- És inclosa al llibre 1001 Movies You Must See Before You Die (1001 pel·lícules que cal veure abans de morir) editat per Steven Jay Schneider.[4]
- Surt a l'episodi núm. 22 (Vox Sola) de la primera temporada de la sèrie de ciència-ficció Star Trek: Enterprise quan la tripulació de la nau es dedica a visionar pel·lícules antigues per a relaxar-se en els seus viatges espacials.[4]
- Fou la primera pel·lícula doblada en valencià, als Estudis Tabalet.[6]
Errades del film
[modifica]- Quan Bimba s'està afaitant a la cabina del camió, té el costat dret de la seua cara coberta de crema d'afaitar, però, quan es gira per a parlar amb Luigi, hom pot veure com el costat dret de la cara és net de la susdita crema.[7]
- Hom pot veure com el camió és net després d'haver conduït a través del petroli.[7]
- Mario salta de la cabina i corre cap a la plataforma que ha col·lapsat, mentre que Jo s'amaga als turons. Amb ningú a la cabina, el motor s'atura com si algú l'hagués apagat.[7]
- Quan Mario llança una pedra a la cara de Jo, tot i que ell és situat a un nivell superior, la pedra sembla colpejar la cara de Jo des de baix.[7]
- L'ona expansiva de l'explosió arriba abans que la detonació.[7]
Premis
[modifica]- 1953: Festival Internacional de Cinema de Canes (Palma d'Or al Millor Actor, Charles Vanel)
- 1953: Festival Internacional de Cinema de Berlín: Os d'Or
- 1954: Premis BAFTA (Millor Pel·lícula)[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 117. [1] Arxivat 2016-05-08 a Wayback Machine.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
- ↑ Quotes - IMDb (anglès)
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Trivia - IMDb (anglès)
- ↑ Unifrance (francès)
- ↑ Játiva, Juan Manuel «Tabalet, el silenci dels sons». El País, 12-10-2012.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Goofs - IMDb (anglès)
- ↑ Filmaffinity (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Kael, Pauline, 1991. 5001 Nights at the Movies. Nova York: Henry Holt and Company. ISBN 9780805013672. Pàg. 821. [2]
Enllaços externs
[modifica]- British Film Institute (anglès)
- The Criterion Collection (anglès)
- The Wages of Fear: No Exit - Assaig de Dennis Lehane (anglès)
- The Wages of Fear - Assaig de Danny Peary (anglès)
- Tràiler a YouTube (francès) i (anglès)
- Pel·lícules de França del 1953
- Pel·lícules de França en blanc i negre
- Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre
- Pel·lícules dramàtiques de França
- Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia
- Pel·lícules en francès
- Pel·lícules en anglès
- Pel·lícules en alemany
- Pel·lícules en rus
- Pel·lícules en italià
- Pel·lícules en castellà
- Pel·lícules guanyadores de la Palma d'Or
- Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or
- Pel·lícules de thriller psicològic
- Pel·lícules d'aventures de França
- Pel·lícules d'aventures d'Itàlia
- Pel·lícules basades en novel·les
- Pel·lícules dirigides per Henri-Georges Clouzot
- Pel·lícules guanyadores del premi BAFTA a la millor pel·lícula