Peter Lax

Peter Lax

Biografia
Naixement	1r maig 1926 (98 anys) Budapest (Hongria)
Director Institut Courant de Ciències Matemàtiques
1972 – 1980 ← Louis Nirenberg – S. R. Srinivasa Varadhan →
Dades personals
Formació	Universitat de Nova York - doctorat (1943–1949) Stuyvesant High School (1941–1943)
Director de tesi	Kurt Friedrichs
Activitat
Camp de treball	Equació diferencial en derivades parcials i matemàtiques aplicades
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Projecte Manhattan (1950–1951) Projecte Manhattan (1945–1946) Universitat de Nova York
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials (membre de la Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials) (2009–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre estranger) (1988–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (1981–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1970–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Acadèmia de Ciències de Rússia Els marcians
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables Teorema d'equivalència de Lax Mètode de Lax-Wendroff Mètode de Lax-Friedrichs Transformada natural de Lax Teorema de Lax-Wendroff Teorema de Babuška-Lax-Milgram Teorema de Lions-Lax-Milgram Teorema de Beurling-Lax Functor de Lax
Estudiant doctoral	Alexandre Chorin, Ami Harten, Burton Wendroff, Charles Epstein, Steve Alpern, James, Lucien W. Neustadt, Michael Ghil, Gui-Qiang Chen, Reuben Hersh, Barbara Keyfitz, Jeffrey Rauch, George Logemann, Gregory Beylkin, Milton Halem, Charles David Levermore, Homer Franklin Walker, Donald Aubrey Quarles, Jr., Stephanos Venakides, Shlomo Tzvi Engelberg, Spyridon Kamvissis, Susan Hahn, James Moeller, Peter Treuenfels, Hector O. Fattorini, Kennard Reed, Norman Rushfield, Charles Goldstein, Julian Prince, Arnold Lapidus, James La Vita, Melvyn Ciment, Li-an Laurence Chen, Gary Spencer Deem, Porter Gerber, Gray Jennings, Donald Isaac, Blair Swartz, Carlos Antonio De Moura, Satish Immanuel Anjilvel, William Goodhue, Andrew Winkler, Sebastian Noelle, Kayyunnapara Joseph, Feiran Tian, Brian Hayes, Yahan Yang, Milton Edward Rose, George Pimbley, Min Chen, Mikhail Teytel, Gideon Peyser, Robert E. Kalaba, Linus Foy i Yiorgos Smyrlis
Localització dels arxius	Museu d'Història de l'Ordinador
Família
Cònjuge	Anneli Lax (1948–1999), mort
Parents	István Gazda, nebot
Premis
(2013)  Medalla d'Or Lomonóssov (2013)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (2009)  membre de la Societat de Matemàtiques Aplicades i Industrials (2009)  Premi Grans Immigrants (2007)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs (2005)  Premi Abel (1993)  doctor honoris causa per la Universitat de Pequín (1992)  Premi Leroy P. Steele (1987)  Premi Wolf en Matemàtiques (1986)  Medalla Nacional de Ciència (1979)  doctor honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie (1975)  Premi Norbert Wiener de matemàtiques aplicades (1974)  Premi Chauvenet (1966, 1973)  Premi Lester R. Ford

Peter Lax (Budapest, 1 de maig de 1926) és un matemàtic estatunidenc que treballa en àrees de matemàtiques pures i aplicades. Ha fet contribucions importants a les teories de sistemes integrables, dinàmica de fluids i ones de xoc, física solitònica, lleis de conservació hiperbòlica i computació matemàtica i científica, entre altres camps. Lax és a la llista ISI Highly Cited Resarchers d'investigadors amb més citacions.

Vida i educació

Lax va néixer a Budapest (Hongria) en una família jueva. El 1941 es va traslladar a Nova York amb els seus pares (Klara Kornfield i Henry Lax, tots dos metges) i va estudiar a l'Institut Stuyvesant, que dona formació a alumnes talentosos. El 1948 es va casar amb Anneli Cahn, que també estava en camí de convertir-se en matemàtica professional.

A la Universitat de Nova York va obtenir el Títol de Grau el 1947, amb honors de la Societat Phi Beta Kappa, i el doctorat el 1949, amb Kurt Friedrichs de director de tesi.

Feina

En un article de l'any 1958, Lax va enunciar una conjectura sobre la representació amb matrius de polinomis hiperbòlics de tercer ordre que no es va saber demostrar durant més de quatre dècades. L'interès en la conjectura de Lax creixia a mesura que matemàtics de diverses àrees constataven la importància les implicacions de la conjectura en el seu camp fins que el 2003, finalment, es va aconseguir demostrar.

Lax ocupa una posició de professor al Departament de Matemàtiques, a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques, de la Universitat de Nova York.

Premis i honors

És membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Va rebre la National Medal of Science el 1986, el Premi Wolf el 1987 i el Premi Abel el 2005. El 2012 esdevingué membre de la Societat Matemàtica Americana.

L'incident del CDC 6600

El 1970, l'organització estudiantil i anarquista Transcendental Students va prendre d'ostatge un supercomputador CDC 6600 de l'Institut Courant de la Universitat de Nova York, que Lax havia lluitat molt per aconseguir. Part dels estudiants presents, segurament membres de la Weather Underground, organització d'extrema esquerra, amenaçaren de destruir l'ordinador amb dispositius incendiaris, però Lax va aconseguir desactivar els dispositius i salvar la màquina. L'incident va ser una de les causes de la dimissió de Jürgen Moser, director de l'Institut Courant entre el 1967 i el 1970.

Bibliografia

• Hersh, Reuben. Peter Lax, mathematician (en anglès). American Mathematical Society, 2015. ISBN 978-1-4704-1708-6. 
• Vázquez-Cendón, M. Elena. «Biographical Summary of Professor Peter Lax». A: Solving Hyperbolic Equations with Finite Volume Methods (en anglès). Springer, 2015, p. 53-54. ISBN 978-3-319-14783-3. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Peter Lax» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gray, Jeremy John. «Peter Lax» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2007. [Consulta: 6 setembre 2023].
• Raussen, Martin; Christian Skau «Entrevista amb Peter D. Lax» (PDF) (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, 53, febrer 2006, pàg. 223–9.
• «Peter D. Lax» (en castellà). Programa ConCiencia - Universidade de Santiago de Compostela. [Consulta: 6 setembre 2023].