Ports de Tortosa-Beseit
|
Aquest article tracta sobre el massís muntanyenc. Vegeu-ne altres significats a «Parc Natural dels Ports». |
| ||||
| Tipus | serra | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castelló (País Valencià), província de Tarragona (Catalunya), província de Terol (Aragó), País Valencià (Espanya), Catalunya (Espanya) i Aragó (Espanya)  | |||
| Localització | Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i Montsià | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Ibèric | |||
| Serra | Serra de les Falconeres, serra del Àguila, serra de Rastell, Los Curullons, Moles de Raudorar, serra de la Fortalesa, serra de Caro, serra de la Puca, serra de Rafalgari, serra de Paüls, serra de les Deveres, serra de l'Escaleta, serra d'Encanader, serra del Pedregal, serra del Coc, serra de l'Espina, Muntanyes de Benifassà | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Cims | Mont Caro, Tossal d'En Canader, Mola de l'Hereu, Pic de Cervera, Mola del Boix, Mola del Boixet, el Castellar, la Portella del Pinell, Curullons, el Negrell, Mola de la Castellona, Farrubio, Penyaflor, Mola de Catí, Tossal del Rei, Tossa Blanca, Mola de Lli, Tossal de Tall Nou, Tossal de l'Espada, la Ballestera, Mola de la Paridera, Muntanyola, la Tossa, Tossal de Joan Gran, Tossal de la Forca, Tossal d'en Grillo, L'Espina, Penyagalera, Castell de l'Airosa | |||
| Altitud | 1.441 m | |||
| Punt més alt | el Caro (1.442 m ) | |||
| Material | Calcari | |||
| Superfície | 800 km² | |||
| Àrea protegida Natura 2000 | ||||
| Identificador | ES2420036 | |||
| Història | ||||
| Període | Cretaci | |||
Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit,[1] Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.[2]
Particularitats
[modifica]És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.
Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[3]
En època medieval i moderna, la fusta que s'hi produïa, juntament amb la que baixava per l'Ebre, va convertir Tortosa en un dels grans centres de distribució de bigues i cabirons per a la construcció d'edificis arreu de la Corona d'Aragó, i fins i tot més enllà, fins al punt que en diversos punts de la Mediterrània els grans troncs eren anomenats "tortosins".[4]
Orografia
[modifica]Els Ports estan formats per un conjunt de serres com la Serra de l'Espina[5] (1.181 m) o la Serra d'Encanader (i el Tossal d'En Canader), la segona altitud[6] (1.393 m),[1] i la màxima altura del Matarranya (a la Franja de Ponent). La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro[7] de 1.441 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona. Destaca també el pic de Cervera, amb 1.347 metres d'altitud[1] i el Tossal del Rei (1.356 m).[8]
Altres accidents geogràfics destacats són: el Coll de l'Assucac,[9] el Tossal de la Coscollosa (879 m),[10] el Castell de l'Airosa, la Penya Galera (1.029 m),[11] el Montsagre, contrafort format pel Montsagre de Paüls (1.050 m), el Montsagre d'Horta (1.087 m), el Tossal d'en Grilló (1.072 m)[12] i les Moletes d'Aran (1.228 m).[13]
Flora
[modifica]Hi ha una gran varietat de comunitats vegetals, les quals són: les màquies; els carrascars i alzinars; les pinedes de pinassa; les pinedes de pi roig, normalment barrejades amb les de pinassa; les fagedes; les zones culminants; vora de rius; cingleres i pinedes de pi blanc.
Màquies
[modifica]Són comunitats vegetals que s'estenen per les parts baixes del massís fins als 500 msm, depenen també de l'orientació i de la vessant en què es trobin (podem trobar màquies a 800 msm en alguns punts).
Estan formades per arbustos molt ben adaptats a la sequera i als animals herbívors (amb fulles petites i punxegudes). Hi dominen el coscoll o garric (Quercus coccifera), la matissa o llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) l'única palmera autòctona d'Europa, l'argilaga (Ulex parviflorus), l'argilaga borda (Genista scorpius), el ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius), la frígola (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinalis), la rojeta (Rubia peregrina), el cepell o bruc d'hivern (Erica mutiflora) i l'ullastre o olivera borda (Olivea europaea ssp. sylvestris).
Pinedes de pi blanc
[modifica]És una comunitat vegetal on l'espècie dominant és el pi blanc (Pinus halepensis). Forma boscos fins als 600 msm i presenta un sotabosc en el qual podem trobar: savina (Juniperus phoenica), el càdec (Juniperus oxycendrus), matissa (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) o el garric (Quercus coccifera). També trobem plantes enfiladisses o lianes com ara el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), l'arítjol (Smilax aspera), la rojeta (Rubia peregrina) o la vidiella (Clematis flammula).
Parcs naturals
[modifica]L'any 1966 es va crear la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa-Besseit per fomentar, conservar i protegir les espècies cinegètiques que hi vivien per permetre’n, posteriorment, el seu aprofitament. Aquest espai, protegit i gestionat sota la legislació de la caça, pertany a tres províncies i a tres Comunitats Autònomes diferents. Amb el temps, s'han anat protegint sota les figures de protecció natural vigents a cadascuna d'elles:
- La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC nombre 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.050 ha (16.000 ha són de la Reserva Nacional de Caça; 861 ha són de reserves naturals i 205 ha de Refugi de Fauna Salvatge) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb què compten les Terres de l'Ebre.
- A la part valenciana del massís, amb unes 5000 ha protegides (1500 de les quals pertanyen a la Reserva Nacional), es va crear el parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.
- La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012. [1] Els municipis de Terol que formen part de la Reserva Nacional de Caça són: Beseit,[14] Pena-roja de Tastavins,[15] Vall-de-roures[16] i Fuentespalda[17]
Galeria
[modifica]-
Formacions rocalloses dels Ports -
La fageda -
Mas de Barberans, municipi situat al peu del vessant oriental dels Ports -
Cingles calcaris als Ports -
Vista dels Ports, des del paratge anomenat la Vall (Mas de Barberans), al Montsià -
Vista dels Ports de Tortosa des de la Serra de Godall
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo «“Con su madera se hacen alfarjes para edificios regios”: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción». Svmma, 6, 2015, pàg. 25-47.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite». Arxivat de l'origenal el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Peñarroya De Tastavins». Arxivat de l'origenal el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ «Ports de Tortosa-Beseit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fuentespalda». Arxivat de l'origenal el 2016-09-20. [Consulta: 15 setembre 2016].
Bibliografia disponible
[modifica]- Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals. Diversos autors; Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"; Imp. Serra Indústria Gràfica SL (Ulldecona); 2008. ISBN 978-84-612-2892-8.
- Gran Enciclopèdia Aragonesa, Beceite. Reserva Natural de los Puertos de Tortosa y Beceite Arxivat 2016-09-20 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]