Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 Limitacions per a la participació educativa de les famílies als centres de secundària de les Illes Balears Lluís Ballester 258 Brage Anuari de l'Educació de les Illes Balears RESUM Els estudis sobre la participació l'educació infantil i primària, participatius dels pares i les mares se solen dedicar oblidant eficaços en l'educació També és important especialment destacar o en les variables quantitatives de parar treball nivells educatius: de desenvolupar processos es completen valoratives d'aquest i als pares i mares. La majoria de treballs se centra en la relacionades valoracions sobre les limitacions als primers la possibilitat esment a les variables amb el percentatge en els consells escolars o la representativitat En el present Econòmic per perduda secundària. la necessitat les relatives al professorat participació o donant de les interpretacions per a la participació, de pares i mares procés, normativa que participen, la lesAMIPA. realitzades desenvolupats en els estudis sobre les opinions en el curs 2008-2009 i per al Consell i Social de les Illes Balears. RESUMEN Los estudiós sobre la participación educativos: la educación procesos participativos También es importante de los padres y las madres se suelen dedicar a los primeros infantil y primària, eficaces olvidando en la educación destacar la necesidad proceso, en especial las relativas al profesorado en la normativa participan, o en las variables cuantitativas la participación En el presente y valoracions trabajo se completan la posibilidad de desarrollar secundaria. de prestar atención a las variables valorativas de dicho y a los padres y madres. La mayoría de trabajos se centra relacionadas en los consejos escolares sobre las limitaciones o dando por perdida niveles con el porcentaje o la representatividad las interpretaciones para la participación, realizadas de de padres y madres lasAMIPA. en los estudiós sobre las desarrollados que en el curso 2008-2009 opiniones para el Consejo Económico y Social de las Illes Balears. I. INTRODUCCIÓ A q u e s t article d'investigació t é c o m a objectiu analitzar una p a r t del c o m p l e x e n t r a m a t de les variables que influeixen i i n t e r v e n e n en el p r o c é s de participació educativa de les famílies en els c e n t r e s educatius de secundària de les Illes Balears. L'estudi de la participació educativa s o r g e i x c o m a c o n s e q ü è n c i a de la seva notable influència s o b r e la qualitat del p r o c é s educatiu. P e r aquest m o t i u les investigacions realitzades els d a r r e r s anys s'han plantejat capturar, des d'una perspectiva global, un f e n o m e n tan c o m p l e x i tan influent en l'educació c o m és el de la participació educativa de t o t s els m e m b r e s que f o r m e n les comunitats educatives ( O r t e , 2009b). Estudiar la participació dels pares i mares en els c e n t r e s està justificat p e r l'interès i la importància que el seu e x e r c i c i t é en la vida dels c e n t r e s educatius i la seva influència en la qualitat de l ' e n s e n y a m e n t . A q u e s t interès es fa e n c a r a m é s visible, si fos possible, en aquests m o m e n t s en què 259 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 es demana qualitat a l'educació i en què es lluita c o n t r a el dit fracàs escolar, sense s a b e r moltes vegades c o m es c o n c r e t a la qualitat i què es r e q u e r e i x p e r aconseguir-la. Pel que fa a l'estat actual del t e m a , p o d r í e m dir que, a Espanya i en particular a les Illes Balears, els aspectes menys coneguts i en els quals s'ha aprofundit menys són les variables m o d u l a d o r e s de la participació. H i ha poca d o c u m e n t a c i ó i investigacions que analitzin el pes que t e n e n s o b r e la c o m u n i c a c i ó família-escola els c o n d i c i o n a m e n t s provinents de les m o t i v a c i o n s , de les actituds dels d i v e r s o s m e m b r e s de la c o m u n i t a t educativa, de les r e p r e s e n t a c i o n s socials que ens f o r m e m dels altres, dels prejudicis o e s t e r e o t i p s , etc. ( C a s t i l l o i C a r b o n e l l , 2 0 0 6 ) . Tal c o m deia a r a ja fa m é s de quinze anys Santos G u e r r a ( 1 9 9 4 ) , és necessari indagar el p r o c é s de participació, de f o r m a sistemàtica i rigorosa, analitzant-ne la realitat viva de cada c e n t r e , la micropolítica, l'evolució i el dinamisme. La participació educativa é s , en definitiva, que t o t s els integrants prenguin p a r t activa en cadascuna de les diferents fases que afecten el f u n c i o n a m e n t de les comunitats educatives (des de la seva c o n s t i t u c i ó inicial, passant p e r l'estructuració, la presa de decisions, la posada en pràctica i la v a l o r a c i ó de resultats), a s s u m i n t p a r t del p o d e r o de l'exercici del m a t e i x p o d e r i que implica la integració c o l · l e c t i v a en un p r o c é s de c o l · l a b o r a c i ó des d'una doble dimensió, c o m a mitjà ( p r o c é s d'aprenentatge) i c o m a fi (objectiu educatiu). En definitiva, un c o n c e p t e de participació que no sigui confós amb la simple assistència n u m è r i c a , ni sigui t a n sols l'assentiment o l'oportunitat de r e s p o n d r e a les p r o p o s t e s d'uns altres; que no passi s e m p r e i n e c e s s à r i a m e n t p e r la delegació en uns altres; que no es limiti al c o n t r o l indirecte de les decisions, i que no es r e d u e i x i a l'exercici periòdic del vot. Podem c o n c l o u r e que el c o n c e p t e de participació ha de significar p r e n d r e part, p o d e r s e r protagonista de la pròpia c o m u n i t a t educativa i no n o m é s e s p e c t a d o r o destinatari de les iniciatives alienes, influir en les preses de decisions que afecten el col·lectiu del qual f o r m e m part, a c t u a r en la r e c e r c a d'alternatives i en la seva e x e c u c i ó material. Sabem que la n o r m a t i v a actual ha reduït les e x p e c t a t i v e s que v a anunciar la L O G S E , p e r ò fins i t o t amb les magres possibilitats actuals e n c a r a hi ha m o l t p e r fer, moltes o p o r t u n i t a t s que no a p r o f i t a m . A m é s , s'han desenvolupat noves opcions de participació en l'àmbit c o m u n i t a r i , cada vegada més c o n s c i e n t de la seva responsabilitat educativa (Comellas, 2009a). A partir de les enquestes realitzades el c u r s passat 2 0 0 8 - 2 0 0 9 a p r o f e s s o r a t i famílies d'una i m p o r t a n t m o s t r a de c e n t r e s de les Illes Balears ( O r t e et ai, 2 0 0 9 a i 2 0 0 9 b ) , hem intentat c o m p l e t a r l'anàlisi realitzada l'any 2 0 0 9 en el sentit apuntat fins aquí. En especial, s'ha fet una anàlisi de les limitacions p e r a la participació educativa de les famílies de les Illes Balears. L a participació, al llarg del c u r s 2 0 0 9 - 2 0 1 0 , en els estudis s o b r e la convivència en els c e n t r e s educatius realitzats p e r l'Institut p e r a la C o n v i v è n c i a i l ' È x i t E s c o l a r de la C o n s e l l e r i a d ' E d u c a c i ó i C u l t u r a del G o v e r n de les Illes Balears ens han a p o r t a t noves claus p e r a l'anàlisi de la i m p o r t a n t informació recollida en la p r i m e r a investigació.També hem pogut aprofitar les a p o r t a c i o n s realitzades p e r t o t s els participants 1 en les J o r n a d e s s o b r e Família i Escola, organitzades p e r la C o n f e d e r a c i ó d ' A s s o c i a c i o n s de Pares i Mares d ' A l u m n e s ( C O A P A ) i l'Institut de C i è n c i e s de l'Educació ( I C E ) de la U n i v e r s i t a t de les Illes Balears ( U I B ) , e n t r e altres les a p o r t a c i o n s de M a r i a j e s ú s C o m e l l a s , B e r n a t S u r e d a , F e r n a n d o M a r t í n , Joan C e r d à , Lluís V i d a n a i Jaume Ribas. Realitzades a l'I ES Bendinat de Calvià, el mes d'abril de 2010. 260 Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2. M È T O D E Les r e s p o s t e s del p r o f e s s o r a t i de les famílies, analitzades a p a r t i r d'aquestes a p o r t a c i o n s , es p r e s e n t e n de f o r m a resumida, i s'intenta e x t r e u r e ' n unes c o n c l u s i o n s de c o n j u n t i algunes p r o p o s t e s . La metodologia dels dos estudis és c o m p l e m e n t à r i a i p e r aquest m o t i u les podem p r e s e n t a r juntes. Enquesta de p r o f e s s o r a t Metodologia. E n q u e s t a tancada amb ampliació d'opinions. A p l i c a c i ó en e n t r e v i s t a p e r s o n a l , c o m p l e t a d a p e r a p o r t a c i ó t e l e m à t i c a de dades. 2 T i p u s d e m o s t r e i g . N o probabilístic de tipus e s t r u c t u r a l , amb dos c r i t e r i s dominants combinats: titularitat i àrea t e r r i t o r i a l . À m b i t t e r r i t o r i a l . Illes Balears, diferenciant les grans àrees t e r r i t o r i a l s definides per les illes. M o s t r a e m p í r i c a . E f e c t i u s d e l a m o s t r a , l o c a l i t z a c i ó i t i t u l a r i t a t . S'ha c o m p t a t amb les enquestes de I 17 p r o f e s s o r s de 5 2 grups de 4 t d ' E S O , de 4 8 c e n t r e s d'un total de 147 que o f e r e i x e n E S O , 2 7 c e n t r e s dels quals són públics (d'un total de 6 5 ) i 21 c e n t r e s c o n c e r t a t s (d'un total de 8 2 ) ; 6 d'Eivissa i F o r m e n t e r a , 37 de Mallorca, 5 de M e n o r c a . D e l s I 15 p r o f e s s o r s , 5 2 han estat t u t o r s i t u t o r e s , els altres 65 han estat p r o f e s s o r s d ' E S O en el nivell c o n s i d e r a t ( 4 t d ' E S O ) . D a t e s d e l t r e b a l l d e c a m p . A b r i l i maig de 2 0 0 8 . Enquesta de p a r e s i m a r e s M e t o d o l o g i a . E n q u e s t a tancada amb ampliació d'opinions.Aplicació en e n t r e v i s t a personal a pares i m a r e s amb fills que c u r s a v e n 4 t d ' E S O . T i p u s d e m o s t r e i g . Probabilístic de tipus aleatori simple, amb afixacions p r o p o r c i o n a l s , dins dels c o n g l o m e r a t s que r e p r e s e n t e n els c e n t r e s que i m p a r t e i x e n E S O a les Illes Balears. S'han utilitzat dos c r i t e r i s d'afixació de la m o s t r a combinats: titularitat i àrea t e r r i t o r i a l . S'ha treballat amb dues m o s t r e s c o m b i n a d e s , la p r i m e r a f o r m a d a p e r famílies dels c e n t r e s que han c o l · l a b o r a t t a m b é en l'enquesta de p r o f e s s o r a t i alumnat (aquesta d a r r e r a no analitzada en aquest a r t i c l e ) . La segona, f o r m a d a p e r famílies amb fills que a 4 t d ' E S O d'altres c e n t r e s de les illes. À m b i t t e r r i t o r i a l . Illes Balears, diferenciant les grans àrees t e r r i t o r i a l s definides per les illes. 2 El mostreig estructural es basa a definir les unitats de mostreig a partir de l'anàlisi de l'estructura de l'univers de referència, és a dir, s'han de definir els subconjunts que no s'interseccionen i que junts formen l'univers (per a nosaltres, els subconjunts es defineixen per la titularitat i les illes). Cada unitat de mostreig és finalent seleccionada de forma aleatòria entre les que formen cada subconjunt de l'univers. El mostreig estructural garanteix una bona representativitat d'universos amb poques unitats.Aquest mostreig és més vàlid que l'intencional o opinatiu. 261 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 M o s t r a e m p í r i c a . E f e c t i u s d e l a m o s t r a , l o c a l i t z a c i ó i t i t u l a r i t a t . En una p r i m e r a etapa s'han realitzat enquestes a una m o s t r a de famílies dels c e n t r e s c o n s i d e r a t s en la m o s t r a d'alumnes i professorat, c o r r e s p o n e n t al conjunt d'alumnes de 63 grups de 4 t d ' E S O de 5 9 c e n t r e s que han a p o r t a t dades. En una segona etapa s'han s e l e c c i o n a t aleatòriament, segons dimensions prefixades, enquestes d'ampliació fetes a famílies amb alumnes a altres c e n t r e s de les illes. Els motius de l'ampliació de la m o s t r a són dos. En p r i m e r lloc, la impossibilitat de c o m p t a r amb la c o l · l a b o r a c i ó de suficients famílies en la p r i m e r a etapa. L'enquesta r e q u e r i a una dedicació de t e m p s apreciable que molts pares i m a r e s no estaven disposats a aportar, la qual c o s a ens v a obligar a c e r c a r més famílies en altres c e n t r e s . El segon m o t i u és la necessitat de c o m p l e t a r la representativitat de la m o s t r a , una vegada l'ampliació e r a necessària. Un 6 3 , 8 5 % de la m o s t r a correspon als c e n t r e s amb alumnat inclòs en l'estudi d'alumnes (401 famílies), la resta de la m o s t r a c o r r e s p o n a l'ampliació indicada ( 2 2 7 famílies). La distribució de la m o s t r a és la següent: TAULA l . M O S T R A PARES-MARES Titularitat Illa Públic Concertat Total % Mallorca 184 152 336 53,50% Menorca 67 59 126 20,06% Eivissa i Formentera 101 65 166 26,43% Total 352 276 628 100,00% 56,05% 43,95% 100,00% % P a r t i n t dels c r i t e r i s del m o s t r e i g aleatori simple i per a un nivell de confiança del 9 5 , 5 % (2 sigmes) i en la hipòtesi m é s desfavorable (p = q = 5 0 ) , el marge d ' e r r o r p e r a les dades del total de la m o s t r a de famílies és del ± 3,95%. D a t e s d e l t r e b a l l d e c a m p : A b r i l i maig de 2 0 0 8 . 3. R E S U L T A T S : O P I N I O N S D E L P R O F E S S O R A T S O B R E L E S L I M I T A C I O N S P E R A L A PARTICIPACIÓ La responsabilitat de l'èxit e s c o l a r és c o m p a r t i d a e n t r e l'alumnat, les seves famílies,el professorat, els c e n t r e s educatius, les administracions educatives i, en definitiva, la societat en general. L a informació i la participació són els puntals bàsics perquè la família e x e r c e i x i la seva funció e d u c a d o r a . La família, en general, és un agent de p r i m e r a i m p o r t à n c i a en el p r o c é s educatiu (Palacios i Menéndez, 2 0 0 3 ) . L'alumnat que comença a observar dificultats escolars es va trobant amb pèrdues significatives de suport familiar en relació amb els seus companys; aquesta reacció es produeix, en uns casos, per un excés de 262 Anuari de l'Educació de les Illes Balears conformisme amb la situació escolar del seu fill, o, en altres, per una manca de competències familiars o una incomprensió de les seves dificultats. En qualsevol cas, els efectes són força negatius: provoquen inseguretats i desconfiances als infants i joves,i en dificulten e n o r m e m e n t la recuperació. La millor manera que té l'escola de fomentar la implicació de les famílies és adequant-se a les seves necessitats reals.com ara la conciliació de l'horari escolar amb l'horari laboral, l'oferta dels serveis necessaris o la planificació d'activitats més enllà de l'horari lectiu. Cal dir també que la participació de les famílies i la comunicació entre professorat i famílies és el principi de la responsabilització de les famílies. El reconeixement del paper fonamental de les famílies en el procés educatiu i la necessitat de potenciar la seva participació en la vida escolar és evident per a la majoria del professorat (Bonals, 1994). Les dades de les enquestes r e p r e s e n t e n una part de les opinions; en les enquestes realitzades a les famílies es t r o b a l'opinió des d'una perspectiva c o m p l e m e n t à r i a . L e s dades són m o l t e x p r e s s i v e s de la feina que s'està fent i de les opinions s o b r e la c o m u n i t a t educativa. TAULA 2.ACTUACIONS I OPINIONS Valoració POSITIVA (molt o bastant / molt freqüent) Actuacions i opinions del professorat (selecció) Freqüència de la comunicació amb les famílies: a través d'entrevistes personals 73,40% Freqüència de la comunicació amb les famílies: a través de reunions amb el tutor 72,60% Satisfacció amb la relació i participació família-centre 33,20% Pel que fa a les activitats concretes que desenvolupen els centres, per tal de mantenir la comunicació amb les famílies, són freqüents les entrevistes personals (el 73,4% en fan amb freqüència) i les reunions amb els tutors o tutores (72,6%). Les relacions,en aquest nivell educatiu,amb les associacions de pares i mares són molt poc freqüents, a més es consideren «menys importants». N o m é s un 13,6% del professorat les considera molt importants, però s'ha de tenir present que les valoracions del funcionament de l e s A M I P A són baixes; un 24,6% dels directors hi mostren una satisfacció molt baixa i només un 33,2% de tots els professors es consideren satisfets amb la relació amb les famílies del seu centre. Per què hi ha aquesta baixa v a l o r a c i ó i p e r què es c o n s i d e r a que la participació és tan millorable? Les r e s p o s t e s que aporta el p r o f e s s o r a t es poden r e s u m i r en una s è r i e d'arguments s o b r e les variables que i n t e r v e n e n en la participació dels pares i les m a r e s : 1. P e r falta de cultura participativa: S'han inclòs t o t e s les respostes que t e n e n a v e u r e amb les limitacions que es relacionen amb la manca d'una cultura participativa, col·laborativa i 3 d e m o c r à t i c a . U n 2 6 , 6 % del p r o f e s s o r a t a p o r t a aquestes r e s p o s t e s . 2. P e r falta de clarificació de funcions i de la finalitat de la participació a secundària: A q u e s t a variable inclou respostes que parlen de limitacions perquè, segons l'opinió del professorat, les 3 Les respostes no són excloents. 263 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 famílies no saben què poden a p o r t a r i demanar. U n 2 3 , 8 % de r e s p o s t e s estan en relació amb aquesta variable. 3. P e r la falta de f o r m a c i ó - i n f o r m a c i ó : Les limitacions es donen p e r la falta de preparació de les famílies i, de vegades, del p r o f e s s o r a t p e r participar.També p e r la falta d'informació. U n 2 2 % del total de r e s p o s t e s estan d'acord amb aquest argument. 4. T e m p s de d e d i c a c i ó : A g r u p a t o t e s aquelles r e s p o s t e s en què el p r o f e s s o r a t r e f l e c t e ix les seves limitacions en la falta de t e m p s que t e n e n els pares i les m a r e s , així c o m el p r o f e s s o r a t , p e r dedicar-se a les tasques participatives, atès que en la majoria dels casos la dedicació a les famílies suposa una s o b r e c à r r e g a de treball p e r al p r o f e s s o r a t , m e n t r e que els pares no poden i n c o r p o r a r - s e a la participació sistemàtica p e r manca de t e m p s en els h o r a r i s e s c o l a r s . A q u e s t a categoria ha obtingut un 2 1 , 9 % del total de r e s p o s t e s . 5. P e r falta d'interès i motivació: El principal inconvenient és la falta d'interès p e r part dels pares i del p r o f e s s o r a t p e r a la participació i la d e s m o t i v a c i ó que hi ha p e r a practicar-la. H i ha un 19,9% del total de r e s p o s t es que hi c o i n c i d e i x e n . 6. C a r a c t e r í s t i q u e s socioculturals de famílies i professorat: L e s limitacions apareixen c o m a c o n s e q ü è n c i a de les c a r a c t e r í s t i q u e s personals dels implicats i de les condicions socioculturals de les famílies ( « E l nivell sociocultural dels pares és m o l t b a i x » , « L e s diferències culturals i socials»...). Hi ha un 18,5% de r e s p o s t e s relacionades amb aquest argument. 7. N o assumeixen la seva responsabilitat: respostes que estan d'acord amb el fet que les limitacions es presenten quan les famílies i el professorat no assumeixen la seva responsabilitat («la poca responsabilitat dels pares — n o t o t s — en la labor educativa dels seus fills»,«la poca importància que els pares creuen que tenen en la labor educativa dels seus fills», «abandonament en ocasions per part dels pares de les seves responsabilitats»...).Aquest argument representa un 18,4% del total. 8. L a falta de resposta de les famílies: La limitació que m é s v e u e n és que, després de les iniciatives p e r potenciar la participació de les famílies, aquestes r e s p o n e n poc ( « N o m é s hi participen uns quants», «escassa c o l · l a b o r a c i ó p e r part dels p a r e s » . . . ) . A q u e s t argument r e p r e s e n t a un 17,4%. 9. Incompatibilitat d ' h o r a r i s : T é a v e u r e amb les limitacions que hi ha p e r a la participació pel fet que no hi ha c o o r d i n a c i ó e n t r e els h o r a r i s e s c o l a r s i els h o r a r i s , principalment laborals, de les f a m í l i e s . A q u e s t argument r e p r e s e n t a un 16,8% del total de r e s p o s t e s . 10. C o n c e p c i ó distorsionada sobre l'educació en moltes famílies: A q u e s t a categoria t é a v e u r e amb les limitacions relacionades amb la manca d'una concepció clara sobre què significa l'educació ( « C r e u e n que enviant-los al c e n t r e ja és s u f i c i e n t » , « D e vegades no es veu la formació de l'alumne c o m a capacitació integral»...).Aquest argument representa un 15,8% de les respostes total. I I. Falta d'incentiu i reconeixement: respostes que tenen a v e u r e amb la insatisfacció del professorat amb el r e c o n e i x e m e n t de la seva professió i amb la falta d'incentius («la falta d'incentiu del 264 Anuari de l'Educació de les Illes Balears professorat», « É s una part de la feina no reconeguda», «Molts pares desacrediten la tasca del professorat davant els seus fills, la qual cosa li pren credibilitat i autoritat»...). R e p r e s e n t a un 15%. 12. U b i c a c i ó del c e n t r e : L a limitació és la llunyania del c e n t r e r e s p e c t e dels domicilis de les famílies, especialment dels c e n t r e s c o n c e r t a t s . R e p r e s e n t a un 13,8%. 4. R E S U L T A T S : O P I N I O N S D E L P A R E S I L E S M A R E S S O B R E L E S L I M I T A C I O N S P E R A LA PARTICIPACIÓ M o l t s e s t u d i s i n s i s t e i x e n en què el nivell s o c i o c u l t u r a l de les famílies i el capital c u l t u r a l s ó n d e t e r m i n a n t s a l ' h o r a de p r e v e u r e possibilitats d ' è x i t o f r a c à s en la t r a j e c t ò r i a e s c o l a r dels fills: c o m m é s alt és el nivell e d u c a t i u dels p a r e s , m a j o r s s ó n les e x p e c t a t i v e s d i p o s i t a d e s en els fills p e r q u è e s t u d i ï n a la u n i v e r s i t a t ( I N C E , 2 0 0 6 ) . H i ha una r e l a c i ó b a s t a n t i m p o r t a n t e n t r e els anys d ' e s c o l a r i t z a c i ó dels p a r e s ( s o b r e t o t els de la m a r e ) i el r e n d i m e n t a c a d è m i c dels a l u m n e s : Segons l ' i n f o r m e P I S A 2 0 0 6 , a E s p a n y a , els a l u m n e s a m b m a r e s que n o han a c a b a t l ' e d u c a c i ó secundària obligatòria obtingueren 4 4 p u n t s m e n y s de m i t j a n a en habilitat l e c t o r a que els a l u m n e s a m b m a r e s que sí havien a c a b a t l ' e d u c a c i ó s e c u n d à r i a . T o t i a i x ò , s ' h a de d i r que un b a i x nivell e d u c a t i u p o t c o m p e n s a r - s e a m b un m a j o r c o m p r o m í s dels p a r e s amb l ' e d u c a c i ó dels s e u s fills. P e r a q u e s t m o t i u és t a n i m p o r t a n t que els p a r e s i les m a r e s a s s u m e i x i n la s e v a responsabilitat educativa. La responsabilitat de l'èxit e s c o l a r és c o m p a r t i d a e n t r e l'alumnat, les seves famílies, el p r o f e s s o r a t , els c e n t r e s educatius, les administracions educatives i, en definitiva, la s o c i e t a t en general. Informació i participació són els puntals bàsics perquè la família e x e r c e i x i la seva funció e d u c a d o r a . La millor m a n e r a que té l'escola de f o m e n t a r la implicació de les famílies és adequant-se a les seves necessitats r e a l s . c o m a r a la conciliació de l'horari e s c o l a r amb l'horari laboral, l'oferta dels s e r v e i s necessaris o la planificació d'activitats m é s enllà de l'horari lectiu. Però, hi ha moltes més qüestions que cal c o n s i d e r a r i que motiven la baixa participació. L e s limitacions p e r participar-hi, segons les famílies, s'agrupen en les variables que es r e s u m e i x e n a continuació. 1. N o és necessària la participació dels pares en aquest nivell educatiu. Moltes r e s p o s t e s dels pares i les m a r e s c o i n c i d e i x e n en què en aquest nivell educatiu, a diferència dels de l'educació infantil i p r i m à r i a , no han d ' a p o r t a r res al bon f u n c i o n a m e n t del c e n t r e . A q u e s t a r g u m e n t r e p r e s e n t a un 3 3 , 1 % del total de les r e s p o s t e s . 2. Falta de f o r m a c i ó - i n f o r m a c i ó : R e u n e i x les r e s p o s t e s que reflecteixen les limitacions que es d e s p r e n e n de la falta de f o r m a c i ó i d'informació que t e n e n les famílies p e r a participar-hi.Alguns e x e m p l e s s ó n : «la falta d'informació i el d e s c o n e i x e m e n t dels t e m e s de l'educació», «la falta de p r e p a r a c i ó dels pares». R e p r e s e n t a un 2 4 , 7 % del total de les r e s p o s t e s . 3. Falta de t e m p s : A q u e s t a variable r e f l e c t e i x que les limitacions de la participació estan associades a la falta de t e m p s que queda als pares per p o d e r dedicar-se a la participació ( « N o r m a l m e n t 265 Anuari de l'Educació de les Illes Palears. 2010 no es disposa del t e m p s n e c e s s a r i p e r a anar al c e n t r e » , « p a r e s treballadors»...). R e p r e s e n t a un 2 4 , 7 % del total de les r e s p o s t e s . 4. Incompatibilitat d'horaris: La limitació que hi ha és que els h o r a r i s de la feina dels pares i els h o r a r i s e s c o l a r s són incompatibles ( « C o i n c i d e i x l'horari de treball dels pares amb el del c e n t r e » , « E l s pares de vegades no hi participen ja que l'horari de la feina no els d e i x a participar»...). R e p r e s e n t a un 17,4% del total. 5. Molts pares no t e n e n interès a participar-hi: Molts pares opinen que no hi ha interès i que així no es pot aconseguir un grup suficient de pares i m a r e s que hi participin. ( « L a majoria dels pares ni es p r e o c u p e n d'assistir a les r e u n i o n s » , « E l poc interès dels pares pels estudis dels fills»...). R e p r e s e n t a un 16,8% del total de les r e s p o s t e s . 6. Manca de c o m u n i c a c i ó : H i ha qui c o n s i d e r a que e n t r e el p r o f e s s o r a t i les famílies es p r o d u e i x e n problemes d'incomunicació ( « C a d a s c ú v a a la seva», « L e s i n c o m p r e n s i o n s p r o f e s s o r s són freqüents: pensen que n o m é s v o l e m p e r part dels reclamar i pressionar», e t c ) . Aquest argument r e p r e s e n t a un 15,7% del total de les r e s p o s t e s . 7. Rebuig del professorat: Les limitacions vistes en el rebuig que t é el p r o f e s s o r a t a la participació de les famílies ( « E l s m a t e i x o s p r o f e s s o r s que no s'obren als pares p e r a organitzar aquesta participació i que sigui positiva«, « A alguns p r o f e s s o r s no els agrada gens la participació dels pares»...). R e p r e s e n t a un 13,5% del total de les respostes. 8. Falta d'ajuda del professorat: Q u a n els p r o b l e m e s es donen perquè no hi ha s u p o r t p e r part del p r o f e s s o r a t ( « C o m a pare, c r e c que el d i r e c t o r del c e n t r e t é poca iniciativa p e r p r e n d r e iniciatives conjuntes amb els p a r e s » , « D i r e c t o r a i p r o f e s s o r a t que no ens ajuden a fer c o s e s al centre»...). R e p r e s e n t a un 13,1% de les r e s p o s t e s . 9. Manca de clarificació de funcions i aportacions: Estan poc clares les funcions i a p o r t a c i o n s que s ' e s p e r e n dels pares ( « N o sabem què s ' e s p e r a que a p o r t e m » , « H i ha p r o f e s s o r s que pensen que fem c o s e s que no són c o m p e t è n c i a dels pares»...). R e p r e s e n t a un 12,7%. 10. L a manca de s u p o r t per part de l'administració educativa: L e s limitacions estan relacionades amb la política que es p o r t a a t e r m e des de l'Administració en m a t è r i a de participació ( « E l s pares són s e m p r e una ínfima m i n o r i a al C o n s e l l E s c o l a r » , « A ningú li i m p o r t a la participació dels pares i m a r e s , els polítics ni en volen s e n t i r a parlar», « L a C o n s e l l e r i a no a p o r t a res»...). R e p r e s e n t a un I 1,7% del total de les r e s p o s t e s . I I. N o a s s u m p c i ó de responsabilitats: Moltes famílies no a s s u m e i x e n la seva responsabilitat en l'educació dels seus fills ( « M o l t s pares no t e n e n gaire clar la seva responsabilitat amb els fills a d o l e s c e n t s » , « n o a s s u m i r la n o s t r a responsabilitat c o m a p a r e s » , «la poca responsabilitat dels pares»...). R e p r e s e n t a un 10%. 12. U b i c a c i ó del c e n t r e : Les limitacions estan relacionades amb la distància que hi ha e n t r e el c e n t r e i els domicilis. R e p r e s e n t a un 7,5% de r e s p o s t e s , t o t e s als c e n t r e s c o n c e r t a t s . 266 Anuari de l'Educació de les Illes Balears Sens dubte, la variable m é s destacada i majoritària, e x t r e t a de les r e s p o s t e s dels pares i les m a r e s és que no és necessària la participació dels pares en aquest nivell educatiu. En vista d'aquests resultats i de la i m p o r t a n t diferència percentual e n t r e pares i p r o f e s s o r a t , es podria inferir que e x i s t e i x , a p a r e n t m e n t , una m a j o r predisposició de les famílies cap a la participació, m e n t r e que el p r o f e s s o r a t p a r t e i x d'uns c r i t e r i s previs en què sembla e n t r e v e u r e - h i m a j o r s dificultats al fet que les famílies participin als c e n t r e s . T a n t uns c o m dels altres, a t r a v é s d'aquesta predisposició, c o i n c i d e i x e n en què la m a n c a de participació està condicionada p e r f a c t o r s relacionats amb la clarificació de les a p o r t a c i o n s que poden fer els pares. C o n c r e t a m e n t el p r o f e s s o r a t insisteix que t a m b é és i m p o r t a n t el r e s p e c t e als diferents papers que cadascun juga en el p r o c é s educatiu,d'aquí el pes que s'ha d o n a t a clarificar les funcions i les a p o r t a c i o n s de cadascú. Es c o n s t a t a , p e r tant, un cop o b s e r v a d e s aquestes r e s p o s t e s , que la t e n d è n c i a del p r o f e s s o r a t és la de reflectir m é s limitacions de la participació de les famílies, manifestar m é s obstacles p e r a la implicació d'aquestes al c e n t r e e s c o l a r . A i x í , p e r e x e m p l e , la r e s p o s t a més v a l o r a d a pel p r o f e s s o r a t ( 2 6 , 6 % ) , pel que fa als i n c o n v e n i e n t s . e s la falta de c u l t u r a participativa, col·laborativa i d e m o c r à t i c a . En aquest m a t e i x sentit, continuen la segona i t e r c e r a limitació del professorat. Hi ha, llavors, una c o h e r è n c i a plena en els resultats o b s e r v a t s pel que fa al que es c o m e n t a v a s o b r e la predisposició p e r a la participació de les famílies. Pel que fa a les limitacions m é s destacades pels pares, cal dir que un alt percentatge ( 2 4 , 7 % ) c r e u que un d'aquests inconvenients és la falta de f o r m a c i ó i informació. El p r o f e s s o r a t opina el mateix: En un 2 2 % dels c a s o s , r e c o n e i x , igualment, la falta de p r e p a r a c i ó dels pares i del m a t e i x p r o f e s s o r a t , i insisteix m o l t més en l'element de la f o r m a c i ó que en el de la informació. Es pot dir que les famílies r e c o n e i x e n les seves m a n c a n c e s o d e s o r i e n t a c i ó a l'hora de participar al c e n t r e . L a falta d'una e d u c a c i ó familiar adequada.de c o n e i x e m e n t en general, o d'informació s o b r e els t e m e s d'educació, limita, en l'opinió de les famílies, la seva participació, en especial en aquest nivell educatiu. U n a altra de les variables més destacades p e r les famílies és la que t é a v e u r e amb la falta de t e m p s c o m un dels fets que dificulten la seva participació ( 2 4 , 7 % ) . La incompatibilitat dels t e m p s socials de pares i m a r e s i p r o f e s s o r a t , segons el p a r e r dels pares i m a r e s , obstaculitza la seva implicació en les qüestions relatives al c e n t r e e s c o l a r . T a m b é , aquesta variable ha estat destacada pel p r o f e s s o r a t , e n c a r a que en un percentatge m e n o r ( 1 6 , 8 % ) en el sentit que els pares t e n e n poc t e m p s p e r a les tasques relatives a la implicació de les famílies en la vida del c e n t r e . 5. CONCLUSIONS I PROPOSTES PER MILLORAR LA QUALITAT DE LA PARTICIPACIÓ EDUCATIVA DE L E S FAMÍLIES L'àmbit en què pares i p r o f e s s o r a t han v i s t més alternatives ha estat l'educatiu. N o obstant a i x ò , el pes que ambdós s e c t o r s han d o n a t a cada alternativa ha estat diferent, e n c a r a que en ambdós aquesta alternativa r e f l e c t e i x una m a n c a n ç a en l'altre sector. A i x í , el p r o f e s s o r a t pensa que les famílies no disposen de f o r m a c i ó p e r a la participació, p e r la qual c o s a la p r i m e r a alternativa de millora de la qualitat de la f o r m a c i ó passa p e r la f o r m a c i ó p e r a pares 267 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 i m a r e s , m e n t r e que els pares i m a r e s c o n s i d e r e n que estan mancats d'informació provinent del p r o f e s s o r a t , p e r la qual c o s a aposten, c o m a o p c i ó de millora de la seva participació, p e r o b t e n i r més informació i de m é s qualitat de t o t el relacionat amb el c e n t r e i els p r o c e s s o s d'educacióaprenentatge del seus fills. Es c o n s t a t a , llavors, que si bé c o i n c i d e i x en a a f i r m a r que hi ha m a n c a n c e s , el p r o f e s s o r a t entén que es deu a la falta de f o r m a c i ó , i d ó n a especial importància a les e s c o l e s de pares; alguns, fins i tot, c o m e n t e n que aquesta f o r m a c i ó hauria d'evitar l'assumpció de rols equivocats, i que els plans de f o r m a c i ó haurien de clarificar quin és el paper dels pares r e s p e c t e del paper del p r o f e s s o r a t i els p r o c e s s o s d'educació-aprenentatge dels adolescents. Efectivament, la i m p o r t à n c i a de la f o r m a c i ó s ' o b s e r v a c o m una acció fonamental perquè la participació de les famílies sigui al m é s eficaç possible. F e r n à n d e z Enguita ( 1 9 9 5 ) explica m o l t c l a r a m e n t la raó p e r la qual el p r o f e s s o r a t reclama amb tanta insistència f o r m a c i ó de pares mitjançant « e s c o l e s de pares» quan a f i r m a , al referir-se al que entén el p r o f e s s o r a t p e r participació dels pares, que ha de c o n s i s t i r p r i m e r de t o t a d o n a r s u p o r t al p r o f e s s o r a t quan se'ls r e q u e r e i x i ( p r e s t a n t el seu s u p o r t p e r s o n a l , a p o r t a n t r e c u r s o s p e r a accions internes i actuant c o m emissaris en les reivindicacions e x t e r n e s ) i, p e r s o b r e de tot, a c o l · l a b o r a r individualment amb el docent. A q u e s t a última opinió es manifesta fins a la sacietat, i r e f l e c t e i x el desig gens o c u l t que els pares dels alumnes actuïn c o m la prolongació de la m à del d o c e n t fora dels m u r s de l'escola: d'aquí la freqüent p r o p o s t a de c r e a r una « e s c o l a de pares». És c u r i ó s o b s e r v a r que la demanda d'aquesta f o r m a c i ó t a m b é ha estat reclamada pel p r o f e s s o r a t p e r al seu propi sector.Algunes alternatives a p o r t a d e s pel p r o f e s s o r a t reflecteixen el c o n v e n c i m e n t que la seva pròpia f o r m a c i ó i reciclatge pot s e r v i r c o m a e s p e r ó p e r a una relació m é s positiva amb els pares i les m a r e s . A q u e s t a f o r m a c i ó del p r o f e s s o r a t p e r a la participació no ha estat donada c o m a alternativa pels pares. Es c o n s i d e r a que el p r o f e s s o r a t està f o r m a t o ho hauria d'estar. Si bé es c o n s i d e r a n e c e s s a r i clarificar les aportacions que es podrien fer, sembla que la delimitació de funcions, responsabilitats i a p o r t a c i o n s és un interès i una p r e o c u p a c i ó m a j o r del professorat. El que sí que reclamen els p r o f e s s o r s és f o r m a c i ó del p r o f e s s o r a t , p e r ò p e r p o r t a r a t e r m e amb eficàcia la seva funció educativa, no p e r a la participació. A q u e s t aspecte de f o r m a c i ó p e r a la participació, que ha estat ressenyat p e r part de t o t s c o m a imprescindible per millorar la qualitat de la participació, és coincident amb les alternatives plantejades p e r d i v e r s o s a u t o r s ( C o m e l l a s , 2 0 0 9 b ) . Si el p r o f e s s o r a t planteja la f o r m a c i ó de pares c o m la principal alternativa de millora de la participació dels p a r e s . c o m ja hem dit, les famílies c e n t r e n la seva atenció en la demanda de m é s informació s o b r e la m a r x a del p r o c é s educatiu dels seus fills i del c e n t r e e d u c a t i u . A q u e s t fet d e m o s t r a , n o v a m e n t , que molts pares i m a r e s t e n e n assumit en aquest nivell educatiu un paper passiu, d'escolta i de r e c e p t o r s d'informació, més que un paper actiu d ' i n t e r v e n c i ó d i r e c t a en aquest p r o c é s educatiu. Se senten fora del c e n t r e , pensen que no en f o r m e n part i, p e r a i x ò , d e m a n e n informació m é s que participació efectiva. H i ha qui ha entès la informació, t a m b é , c o m un mitjà efectiu p e r incentivar i sensibilitzar els pares i m a r e s perquè pertanyin a les seves pròpies organitzacions representatives i a i x ò suposi t a m b é una millora de la seva r e p r e s e n t a c i ó en els C o n s e l l s E s c o l a r s . D ' a q u e s t a m a n e r a , el t e r m e 268 Anuari de l'Educació de les Illes Balears informació s'identifica amb el de capacitació p e r a la participació. C u r i o s a m e n t , el p r o f e s s o r a t no ha a p o r t a t c o m a alternativa de millora de la participació el fet de m a n t e n i r els pares i m a r e s informats. El segon grup d ' a l t e r n a t i v e s m é s d e s t a c a d a pel p r o f e s s o r a t està r e l a c i o n a d a amb i n c e n t i v a r l'organització d'activitats de p a r t i c i p a c i ó de t o t tipus, c e n t r a d e s m a j o r i t à r i a m e n t en a s p e c t e s externs a la gestió interna del centre i e x t e r n s als p r o c e s s o s d ' e d u c a c i ó i aprenentatge d e s e n v o l u p a t s al c e n t r e . F o c a l i t z e n la seva a t e n c i ó en activitats m é s lúdiques, e x t r a e s c o l a r s i d'activitats c o m p l e m e n t à r i e s . S e m b l a e v i d e n t que a q u e s t tipus d ' a c t u a c i o n s s ó n c a r a c t e r í s t i q u e s dels c e n t r e s e d u c a t i u s que n o s ó n p a r t i c i p a t i u s . e n què la p a r t i c i p a c i ó de les famílies es d e s e n v o l u p a en activitats p e r i f è r i q u e s , que no t e n e n a v e u r e gens amb els a s p e c t e s n u c l e a r s de la v i d a del c e n t r e . A q u e s t grup d ' a l t e r n a t i v e s d ' o r g a n i t z a r activitats de t o t tipus v a s e r a p o r t a d a igualment p e r les famílies p e r ò en un p e r c e n t a t g e m é s baix. Els pares i les mares, en canvi, c o m a segona alternativa en importància a la manca de participació, entenen que és necessari implicar-se en l'educació dels seus fills i filles. Les mateixes famílies insisteixen que han d'assumir més l'educació dels seus fills i filles adolescents i responsabilitzar-se de les seves tasques. A més, insisteixen en la necessitat de plantejar un seguiment periòdic de la seva evolució educativa. El professorat opina en la mateixa direcció, si bé amb percentatges més baixos que els pares i mares i amb matisos diferencials. Insisteixen en la necessitat d'implicar els pares i mares en el procés educatiu dels seus fills i filles,qüestió que podria contribuir a millorar el rendiment de l'alumnat i evitar un alt índex de fracàs escolar. A i x í , s'entén per part dels pares i mares i del professorat que aquesta implicació ha d'estar centrada, fonamentalment, en l'aspecte formatiu i de rendiment de l'alumnat, i no fan cap èmfasi en aspectes relatius, c o m ja hem dit, a la presa de decisions conjuntes en la m a r x a general del centre escolar o del procés educatiu de l'alumnat. N i els pares i m a r e s ni el p r o f e s s o r a t han donat i m p o r t à n c i a al treball d i n a m i t z a d o r que el p r o f e s s o r a t pot i hauria de fer p e r a c o s t a r les famílies al c e n t r e . Per finalitzar, quant als c o m e n t a r i s s o b r e les alternatives en l'àmbit educatiu-pedagògic, v o l e m assenyalar que les famílies han inclòs una s è r i e d'alternatives que el p r o f e s s o r a t no ha aportat, c o m ara f o m e n t a r la participació en les A M I P A i C o n s e l l s E s c o l a r s . Pel que fa al segon àmbit que inclou qüestions relacionades amb els canvis personals i les relacions amb els altres, en les r e s p o s t e s de les famílies, destaca la millora de la qualitat i la quantitat de les relacions, i el p r o f e s s o r a t t a m b é d ó n a a aquest àmbit una i m p o r t à n c i a primordial, e n c a r a que, c o m p a r a t i v a m e n t , en percentatges més baixos. A i x í , i seguint en una línia similar a la del paràgraf a n t e r i o r . e s c o n s i d e r a la i m p o r t à n c i a d'afavorir els c o n t a c t e s e n t r e els pares i m a r e s i el p r o f e s s o r a t t a n t en la seva dimensió qualitativa c o m quantitativa. A i x í , la millora de la c o m u n i c a c i ó o la m a j o r c o m p r e s s i ó s ' o f e r e i x e n c o m a c r i t e r i s e s p e c i a l m e n t destacats p e r a les famílies. Igualment, el p r o f e s s o r a t e s m e n t a la i m p o r t à n c i a de « p o s i t i v a r les r e l a c i o n s » , les quals p e r m e t e n definir un treball c o n j u n t c o h e r e n t . En línies generals, es podria dir que en aquest àmbit dels canvis personals i en les relacions amb els altres, l'opinió o les alternatives de pares i mares i professorat tenen un mateix fil conductor, si bé 269 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 en un o r d r e diferent, però estan centrats en qüestions relatives a la necessitat d'un canvi d'actituds, c o m ara l'augment del diàleg i la comunicació, aprendre a interactuar, buscar sistemes alternatius i permanents de comunicació; el respecte i l'acceptació dels altres (algunes famílies, per e x e m p l e , demanen respecte a la figura del professor i viceversa, el professorat demana el respecte a totes les opinions,tolerància);finalment,la superació de les inseguretats també és una qüestió important.Aixi.el professorat insisteix que els educadors han de s u p e r a r la p o r a la participació de les famílies, i alliberarse de les inseguretats que els pugui provocar. Encara que en un grau més baix, les famílies c r e u e n que són elles també les que han de fer un esforç per perdre la por a l'hora d ' e x p r e s s a r o proposar suggeriments, i demanen c e r t a o b e r t u r a a aquella part del professorat que hi oposa resistència. En la categoria dedicada als canvis en la política educativa p e r afavorir les alternatives de millora de la participació, ambdós s e c t o r s , p r o f e s s o r a t i pares i m a r e s , c o i n c i d e i x en en la necessitat que des de l'Administració hi hagi més s u p o r t i intervenció. A q u e s t s s u p o r t i i n t e r v e n c i ó es defineixen en l'aportació de mitjans i r e c u r s o s que afavoreixin un paper més protagonista de l'administració educativa. Si el p r o f e s s o r a t insisteix en qüestions relatives als r e c u r s o s humans, les famílies posen l'accent en qüestions relatives al s u p o r t a les organitzacions i el m a n t e n i m e n t de les A M I P A i, especialment, al s u p o r t p e r a l'organització d'activitats i millora dels c e n t r e s , e n c a r a q u e . e s podria dir que en línies generals hi ha aportacions similars en les peticions. Pel que fa als òrgans de p o d e r d e c i s o r i , t a n t el p r o f e s s o r a t c o m els pares i m a r e s (els p r i m e r s lleugerament en m a j o r p r o p o r c i ó que els segons) s ' e x p r e s s e n en el sentit de d o n a r la m a j o r a u t o n o m i a possible als òrgans de g o v e r n , insistint e s p e c i a l m e n t en els consells e s c o l a r s . A q u e s t a a u t o n o m i a es defineix en descentralització p e r als c e n t r e s . L e s famílies fan al·lusió a la necessitat de t r o b a r més representativitat en els consells e s c o l a r s . El p r o f e s s o r a t , p e r la seva banda, e n t r e els òrgans de govern que han de t e n i r més àmbit de decisions, e s m e n t a els claustres c o n j u n t a m e n t amb els consells e s c o l a r s . L'última diferència que s'ha donat e n t r e pares i m a r e s i p r o f e s s o r a t ha estat que un grup de pares i m a r e s ha assenyalat que no sap c o m es pot m i l l o r a r la seva participació, a diferència del p r o f e s s o r a t que no ha e x p r e s s a t aquesta manca d'alternatives. A q u e s t a dada ens fa p e n s a r que, d'una banda, pot e x i s t i r c e r t d e s e n c a n t a m e n t en el s e c t o r dels pares i m a r e s que els fa s e r pessimistes a l'hora de b u s c a r solucions, però, p e r altra banda, evidencia la falta de f o r m a c i ó i d'informació, que al llarg d'aquest treball s'han revelat imprescindibles p e r a la participació. En vista dels resultats a n t e r i o r m e n t discutits, podem dir que la n o s t r a hipòtesi de partida s'ha c o n f i r m a t malgrat les alternatives aportades p e r uns i altres, que s'han agrupat p r à c t i c a m e n t en les m a t e i x e s categories, t o t i que el pes i la i m p o r t à n c i a que ambdós s e c t o r s han donat a les m a t e i x e s categories han diferit segons les perspectives i els i n t e r e s s o s de cadascun. 6. I N T E R P R E T A C I Ó D E L S RESULTATS U n a p r i m e r a i n t e r p r e t a c i ó més bàsica s'ha anat fent quan hem c o m e n t a t cada un dels tipus de r e s p o s t e s , p e r ò cal fer una i n t e r p r e t a c i ó més profunda s o b r e alguns m e c a n i s m e s que expliquen les respostes i els posicionaments. A q u e s t a p e r s p e c t i v a és una a p o r t a c i ó m é s de les ja realitzades en 270 Anuari de l'Educació de les Illes Balears d i v e r s o s f ò r u m s i d o c u m e n t s , que ens p e r m e t r a n e n t e n d r e c o m es pot o r i e n t a r la millora de les dinàmiques participatives als c e n t r e s de secundària. Els m e c a n i s m e s que es poden analitzar en les respostes obtingudes i en el discurs de pares i mares i professorat, són molts, p e r ò en podem d e s t a c a r dos de principals: • La f o r m a c i ó de r e p r e s e n t a c i o n s socials dels altres (del p r o f e s s o r a t s o b r e els pares i m a r e s i dels pares i m a r e s s o b r e el p r o f e s s o r a t ) ; • El d e s e n v o l u p a m e n t de posicionaments i rols, en relació amb la participació, t a n t p e r part dels pares i m a r e s c o m del professorat. 4 Les r e p r e s e n t a c i o n s socials que fem dels altres influeixen en la n o s t r a c o n d u c t a , la o r i e n t e n en un sentit d e t e r m i n a t i afavoreixen la f o r m a c i ó de prejudicis que són difícils de modificar. Pel que fa al cas c o n c r e t del p r o f e s s o r a t i els pares i m a r e s , no s'escapen d'aquesta influència i les r e p r e s e n t a c i o n s socials que es fan uns dels altres i n t e r v e n e n en les seves opinions i els seus c o m p o r t a m e n t s . El m e c a n i s m e a través del qual es p r o d u e i x aquesta influència v a s e r analitzat en t e r m e s de f o r m a c i ó d'expectatives p e r Pinto ( 1 9 9 6 ) . Es poden analitzar aquestes e x p e c t a t i v e s a p a r t i r de les p e r c e p c i o n s que t a n t el p r o f e s s o r a t c o m els pares i les mares t e n e n del seu propi col·lectiu i dels altres. Les c a r a c t e r í s t i q u e s d'aquestes p e r c e p c i o n s són les següents: • La imatge que els pares i m a r e s t e n e n del p r o f e s s o r a t és m a j o r i t à r i a m e n t positiva. • La p e r c e p c i ó que el p r o f e s s o r a t t é dels pares i m a r e s no és m a j o r i t à r i a m e n t positiva, hi ha dubtes s o b r e les a p o r t a c i o n s que poden fer, s o b r e la responsabilitat educativa dels pares i m a r e s , e t c . • La imatge que t é el p r o f e s s o r a t s o b r e si m a t e i x és m a j o r i t à r i a m e n t positiva, m e n t r e que, almenys, la meitat de la m o s t r a dels pares i mares i alumnat t e n e n una imatge amb dubtes o d i r e c t a m e n t negativa del seu propi col·lectiu. Es pot c o m p r o v a r que els judicis previs s o b r e els altres c o n s t i t u e i x e n referents bàsics e n t o r n dels quals els diferents col·lectius organitzen i e s t r u c t u r e n la seva acció o l'argumentació p e r no fer d e t e r m i n a d e s c o s e s . Segons l'estudi, aquestes c r e e n c e s dubtoses cap als pares i m a r e s p e r part del p r o f e s s o r a t poden e x p l i c a r la distància que e x i s t e i x e n t r e ambdós col·lectius i les dificultats per p o r t a r a t e r m e una a c c i ó educativa conjunta. 5 Hi ha una f o r t a relació e n t r e aquestes r e p r e s e n t a c i o n s socials.aquestes e x p e c t a t i v e s , i les atribucions causals.Així, les r e p r e s e n t a c i o n s que es tinguin s o b r e quin ha estat el c o m p o r t a m e n t d'una p e r s o n a (pare, mare o p r o f e s s o r ) d e t e r m i n a r à les atribucions causals que es facin p o s t e r i o r m e n t comportament i, p e r c o n t r a , les atribucions que es facin d e t e r m i n a r a n d'aquest les e x p e c t a t i v e s futures ( O v e j e r o , l988;Vega i T a b e r n e r o , 1995). A i x ò vol dir que, si el p r o f e s s o r a t t é e x p e c t a t i v e s negatives s o b r e la participació dels pares i les m a r e s , c o n s i d e r a n t , p e r e x e m p l e , que aquesta participació no ajudarà a r e s o l d r e res i que, p e r c o n t r a , e n t o r p i r à el seu treball, aquesta c r e e n ç a p r o v o c a r à que en el f u t u r realitzi atribucions causals s o b r e la falta de participació dels pares distintes que si les 4 Es pot trobar un balanç a un article propi: Ballester, Santiago i Sastre (1996). 5 Les podem interpretar com a «profecia autocomplidora», és a dir, com una expectativa que crea les condicions de la seva confirmació. 271 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 seves e x p e c t a t i v e s són positives i c r e u que els pares c o l · l a b o r e n de f o r m a efectiva en la seva labor professional en el p r o c é s d'ensenyament-aprenentatge. C a l i n t e r p r e t a r que, en el primer, cas les causes de la falta de participació les a t r i b u e i x m é s als pares i m a r e s que en el segon cas, en què les atribuirà m é s a la variables ambientals o socials, a l'administració o l'organització legal i n o r m a t i v a s o b r e el t e m a . A q u e s t e s atribucions causals que faci el p r o f e s s o r a t influiran en les e x p e c t a t i v e s que tingui en el f u t u r s o b r e la participació dels pares i m a r e s . D ' a l t r a banda, fa t e m p s , B a n d u r a ( 1 9 8 8 ) ja v a d e m o s t r a r que hi ha una gran r e l a c i ó l'anticipació de r e s u l t a t s positius o de f r a c a s s o s i la m o t i v a c i ó . B a n d u r a a r g u m e n t a v a entre que les e x p e c t a t i v e s basades en a t r i b u c i o n s de m a j o r o m e n o r a u t o e f i c à c i a t e n e n un c l a r e f e c t e m o t i v a d o r o d e s m o t i v a d o r de l'acció. És a dir, una r e p r e s e n t a c i ó social negativa dels pares i m a r e s 0 del p r o f e s s o r a t influeix s o b r e la m o t i v a c i ó p e r plantejar activitats c o n j u n t e s , d e s e n v o l u p a r la c o n f i a n ç a en el treball c o l · l a b o r a t i u , e t c . S'ha de treballar s o b r e aquestes r e p r e s e n t a c i o n s socials, instal·lades en uns i els altres, que a c t u a l m e n t estan limitant la capacitat de modificar, en sentit positiu, els nivells de participació als c e n t r e s de secundària. N o es pot c o n s i d e r a r que aquesta sigui la causa principal del nivell p r e c a r i de participació, p e r ò la seva influència és tan decisiva c o m altres causes ambientals indicades abans. T a m b é cal c o n s i d e r a r les dinàmiques participatives a p a r t i r dels rols assumits pel p r o f e s s o r a t i els pares i m a r e s . El c o n j u n t de situacions, prejudicis o c o m p o r t a m e n t s que hem citat abans i que c o n t r i b u e i x e n a configurar una s è r i e de r e p r e s e n t a c i o n s d e t e r m i n a d e s (el p r o f e s s o r a t davant dels pares i els pares davant del p r o f e s s o r a t ) , c o m p o r t a que, quan es passi a la relació d i r e c t a , c a r a a c a r a , es mantinguin una s è r i e de rols. U n rol no és una c a r a c t e r í s t i c a p e r m a n e n t de la personalitat de qui l ' e x e r c e i x , p e r c o n t r a , és un paper que es juga c o m a c o n s e q ü è n c i a de la c i r c u m s t à n c i a que s'està vivint i p e r influència d'una s è r i e de c r e e n c e s i actituds. El rol es r e f e r e i x t a m b é al c o m p o r t a m e n t e s p e r a t de cada p e r s o n a que o c u p a en el grup un c e r t estatus. El c o n c e p t e de rol é s , d o n c s , funcional i dinàmic i implica una s è r i e d'expectatives t a n t del propi c o m p o r t a m e n t c o m del c o m p o r t a m e n t dels altres. Els rols són v i s c u t s en relació amb altres rols. A i x í , quan un p r o f e s s o r o p r o f e s s o r a a s s u m e i x un rol d e t e r m i n a t , quan es relaciona d i r e c t a m e n t amb els pares i m a r e s , p r o v o c a que aquests mantinguin un altre rol c o n c r e t i v i c e v e r s a . H i ha a u t o r s , c o m B o n a l s ( 1 9 9 6 ) , que d e f e n s e n que a q u e s t s r o l s c o n d i c i o n e n la c a p a c i t a t d ' i m p l i c a r - s e en els p r o c e s s o s d ' e d u c a c i ó - a p r e n e n t a t g e , la d i s p o s i c i ó d a v a n t els o b j e c t i u s de la r e l a c i ó , la facilitat p e r o f e r i r i r e b r e i n f o r m a c i ó , la d i s p o n i b i l i t a t p e r a f a v o r i r la i m p l i c a c i ó dels altres (pares, professorat). D i v e r s o s a u t o r s i a u t o r e s han e s t a b l e r t tipologies dels rols que t a n t el p r o f e s s o r a t c o m els pares 1 m a r e s a s s u m e i x e n en la seva relació. A q u e s t e s tipologies les han definit des de diferents punts de v i s t a . A i x í , hi ha qui ha e s t a b l e r t tipologies t e n i n t en c o m p t e quin hauria de s e r el rol educatiu que t a n t les famílies c o m el p r o f e s s o r a t haurien de jugar en l'educació dels seus fills-alumnes. 272 Anuari de l'Educació de les Illes Balears G a r c í a B a c e t e ( 2 0 0 3 , 2 0 0 6 ) ha analitzat a fons les relacions e n t r e e s c o l a i famílies des de la perspectiva dels rols. A q u e s t a relació es planteja desenvolupant una tipologia de definicions de rols de pares i m a r e s des de les més rígides fins a les més flexibles i p o t e n c i a d o r e s del desenvolupament dels fills i filles. Els podem r e s u m i r en els cinc següents: • Els pares c o m a problemes. El p r o f e s s o r a t percep els pares i mares c o m poc f o r m a t s , negligents en les seves pràctiques educatives, c o m al principal causant dels p r o b l e m e s dels fills i filles i pensa que i n t e r f e r e i x e n en les tasques educatives. P e r aquestes r a o n s , s'han de mantenir lluny de l'escola els pares i les m a r e s . • Els pares c o m a policies. Els pares i les m a r e s p e r c e b e n el p r o f e s s o r a t c o m el problema. P e r aquesta raó vetllaran perquè el p r o f e s s o r a t c o m p l e i x i les seves obligacions. • Els pares c o m a semiprofessionals d'ajuda. El p r o f e s s o r a t percep els pares i les m a r e s no c o m a problemes sinó c o m a part de la solució i així es c o n v e r t e i x e n en r e c u r s o s i c o l · l a b o r a d o r s amb el c e n t r e i els p r o c e s s o s educatius. • Els pares c o m a c o l · l a b o r a d o r s actius. El p r o f e s s o r a t r e c o n e i x la capacitat de p r e n d r e iniciatives dels pares i les m a r e s i s'hi c o o r d i n a des de l'acció t u t o r i a l . • Els pares c o m els e d u c a d o r s de m é s qualitat: Són una m i n o r i a de pares i m a r e s que han o p t a t p e r r e t e n i r el c o n t r o l s o b r e l'educació dels seus fills i filles. Treballar s o b r e la f o r m a c i ó dels rols m é s positius p e r a la participació també hauria de s e r un dels objectius en els p r o c e s s o s de millora de la participació. En els d i s c u r s o s analitzats, s'ha pogut o b s e r v a r la presència de t o t s aquests rols, amb i m p o r t à n c i e s relatives diverses. El pla de f o r m a c i ó que actualment s'està elaborant a l'Institut de C i è n c i e s de l'Educació c o n j u n t a m e n t amb la C O A P A i amb el s u p o r t de la D i r e c c i ó G e n e r a l d'Innovació i F o r m a c i ó del P r o f e s s o r a t . d e la C o n s e l l e r i a d ' E d u c a c i ó i C u l t u r a , intenta d o n a r r e s p o s t a a aquestes necessitats. E n c a r a no s'hi ha t r o b a t una r e s p o s t a definitiva, però ja hi ha p r o p o s t e s que cal e x p e r i m e n t a r . 273 Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2010 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ballester, L ; Santiago, F. i S a s t r e , C . ( 1 9 9 6 ) . « R e p r e s e n t a c i o n e s sociales de las necesidades de las personas m a y o r e s » . Pedagogia Social. Revista Interuniversitaria, B a n d u r a . A . ( 1 9 8 8 ) . Self-regulation 13,61 - 7 0 . of motivation and action through goalsystems,V. i N . H . Fridja, Cognitive perspectives on emotion and motivation, K l u w e r A c a d è m i c Press, D o r d r e c h t . B o n a l s . J . ( 1 9 9 4 ) . « L e s relacions escola-famílies». Revista Bements B o n a l s . J . ( 1 9 9 6 ) . El trabajo Hamilton, G . H . B o w e r en equipo del profesorado. d'Acció Educativa, 205,55-61. B a r c e l o n a , E d . G r a ó , C o l · l e c c i ó « B i b l i o t e c a de Aula». Castillo i C a r b o n e l l , M. ( c o o r d . ) ( 2 0 0 6 ) . Cómo evitar el fracaso escolar en secundaria. Madrid, M E C - Narcea. C o m e l l a s , M.J. ( 2 0 0 9 a ) . Educar en la comunidad dia.València, y en la família: acompaíïando a las familias en el dia a L a N a u Llibres. C o m e l l a s , M.J. ( 2 0 0 9 b ) . Família y escuela. B a r c e l o n a , G r a ó . Fernàndez Enguita, M. ( 1 9 9 5 ) . « L a comunidad e s c o l a r y la participación.» C a p i t u l o I I: Lo escuela a examen. Madrid, Ediciones Piràmide. G a r c í a B a c e t e , F. F. ( 2 0 0 3 ) . « L a s relaciones escuela-familia: un r e t o educativo». Infància y aprendizaje. 26,4,425-437. G a r c í a B a c e t e , F. F. ( 2 0 0 6 ) . « C ó m o son y c ó m o podrían s e r las relaciones e n t r e escuelas y familias en opinión del p r o f e s o r a d o » . Cultura y educación. 2 6 1 8 , 3 - 4 , 2 4 7 - 2 6 6 . INCE ( 2 0 0 6 ) . Sistema estatal de indicadores de la educación, 2004. http://www.ince.mec.es/ lndicadores%20Publicos/index.html O r t e , C ; Ballester, L.; O l i v e r J . i Pascual, B. ( 2 0 0 9 a ) . « L a qualitat educativa a l'ESO.Anàlisi multivariable d'una selecció d'indicadors educatius». 4 7 6 - 5 0 4 . Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2009. Palma, Fundació C a i x a C o l o n y a . O r t e , C ; Ballester, L.; Pascual, B. i O l i v e r J . L. ( 2 0 0 9 b ) . «Eficàcia del sistema educatiu a les Illes Balears 2 0 0 0 - 2 0 0 8 : fortaleses, debilitats i p r o p o s t e s de millora». 3 5 - 1 8 2 . Econòmic i Social sobre l'Eficàcia DICTAMEN del Consell del sistema educatiu a les Illes Balears. Palma. C o n s e l l E c o n ò m i c i Social de les Illes Balears. O v e j e r o . A . ( 1 9 8 8 ) . Psicologia social de la educación. B a r c e l o n a , H e r d e r . 274 712009 Anuari de l'Educació de les Illes Balears Palacios G o n z ŕ l e z . J . i Menéndez A l v a r e z - D a r d e t , S. ( 2 0 0 3 ) . Padres y madres en casa y en la escuela. El sistema educativo: una mirada crítica. B a r c e l o n a . C i s s - P r a x i s . Pinto, V. ( 1 9 9 6 ) . « L a escuela c o m o c o n t e x t o de ensenanza/aprendizaje». R. A . C l e m e n t e H e r n ŕ n d e z : Contextos de desarrollo psicológico y educación. y C. Mŕlaga. Ediciones Aljibe. Santos G u e r r a , M. A . ( 1 9 9 4 ) . « L a participación de madres y padres: El estado de la c u e s t i ó n » . Cuadernos de Pedagogia, 2 2 4 , 6 6 - 6 7 . Vega.T. i T a b e r n e r o , M. C . (comp.) ( 1 9 9 5 ) . Psicologia social de la educación y de la cultura, oc/o y tiempo libre. Madrid. E u d e m a . 275