DCidob, 2007

Clepsydra Revista De Estudios De Genero Y Teoria Feminista, 2011

El objetivo de este artículo es realizar una aproximación descriptiva sobre el fenómeno de la trata de mujeres y niñas. Concretamente analizamos la lógica de mercados del tráfico de mujeres; esto es: principales eslabones de la cadena de valor en el tráfico humano, actores e instituciones que entran a formar parte en este fenómeno, tanto desde la oferta (lugar de origen) como desde la demanda (lugar de destino), así como las estrategias empleadas en estos procesos. Terminamos apuntando hasta qué punto los países de origen de las traficadas se benefician del trabajo realizado por estas mujeres. Palabras claves: trata de personas, tráfico de personas, mujeres, mercados, redes de tráfico.

DCidob nº102, 2007

Sesmond. Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar , 2017

Els indians i els esclaus, la imatge romàntica dels que van marxar a Amèrica cercant fortuna i els que serviren de mà d'obra a molts d'ells per aconseguir els seus objectius. L'esclavatge, un tema tabú per a moltes famílies, un silenci que s'ha mantingut latent en la història del comerç de les terres catalanes amb ultramar. El contrast del triomf amb la desesperació de perdre una pàtria, un nom i una identitat. La historiografia ha contribuït a alimentar-ne el mite. Al SAMLM es conserven diversos documents que posen de manifest la implicació a petita o gran escala d'alguns lloretencs en el tràfic i comerç d'esclaus. El seu contingut permet conèixer l'operativa dels negrers en els temps en què aquesta pràctica era legal i també quan ja era il·legal, i les relacions que s'establien en la compravenda de persones.

eHumanista/IVITRA, 2016

"De les històries extraordinàries als rumors: el tràfic de blanques com a exemple de folklore contemporani". eHumanista/IVITRA vol. 9 (juny, 2016): 116-135

Ídols de fang, 2019

van escriure l'obra col·lectiva Idolatries d'Occident que, partint del pressupòsit bíblic fonamental que els ídols esclavitzen, descrivia les idolatries a què ens aferràvem a les albors del nou mil·lenni.

A llarg del segle XX una norma d'ús lingüístic ha predominat en les relacions entre castellans i catalans. En l'ús quotidià fins fa poc era freqüent anomenar aquests dos grups catalans o castellans, però no sabem si encara es manté aquesta distinció, que no té un significat políticoadministratiu, sinó d'adscripció etnolingüística (el català o castellà seria la llengua amb la qual s'identifica més l'individu i la llengua que empra més normalment i habitual en la vida social). A l 'EULC 2003 (Torres, 2005, es proposa el terme de catalanòfon o castellanòfon per als qui s'identifiquen amb una o altra llengua. Evidentment es poden fer altres distincions com: entre els qui usen sobretot una o altra llengua (criteri de major ús) o entre els que en tenen major o menor competència lingüística. Som conscients que aquestes diferents etiquetes terminològiques no coincideixen necessàriament (per exemple, hi ha més catalanòfons -gent identificada amb el català-que no pas gent amb el català com a primera llengua), però el nucli de l'anàlisi que segueix continua essent vàlid.

Terminàlia, 2015

2018

Sociólogo, Doctor en Ciencias Políticas y Sociales Director de www.insumisos.com ¿Son los secuestros un acto delictivo que deviene de sociedades que tienen rotos los hilos asociativos y la indolencia ha cooptado todas las aspiraciones de bien común? ¿Son productos de la degradación humana en sociedades en conflicto? ¿Es un modus operandi del crimen organizado e incluso de grupos armados que confrontan al gobierno? Quienes lo perpetran manifiestan motivos del comportamiento delincuencial que pone en riesgo la vida de una persona, aun cuando las razones esgrimidas están vestidas de vetas de venganza, escudo humano, bandas de paramilitarismo, pandillas y narcotraficantes. Lo importante en este tema de desnudar el cuadro de operaciones, las torturas, el cuerpo como objetivo y los vejámenes en la víctima. Conflicto, secuestro, vejaciones, cuerpo, torturas y secuelas psicológicas. Consideraciones estratégicas El secuestro es un recurso de todo conflicto beligerante que ve en el otro la posibilidad de obtener un botín para presionar, canjear o intercambiar al prisionero para enajenarlo por un bien de guerra. Los bienes de Guerra son armas, soldados, recursos estratégicos, información clave, caminos de desplazamientos, territorios ocupados, dispositivos electrónicos y los aliados vitales. El principal objetivo del secuestro es confiscar la libertad, en la medida que la definimos como toda capacidad individual para en palabras de Rudolf Rocker, "la libertad no es un concepto filosófico abstracto, sino la posibilidad concreta de todo ser humano para desarrollar plenamente en la vida las facultades, capacidades y talentos que la naturaleza le ha dotado, y ponerlas al servicio de la sociedad. La libertad es la esencia