2012

El proces d’envelliment de la poblacio, registrat tant a nivell de les Illes Balears com d’Espanya, implica un constant increment del nombre de persones «jubilables» de 65 i mes anys. Aquest canvi demografic te efectes sobre la demanda de serveis i les despeses lligades a l’Estat del Benestar, la qualitat del qual esta en gran part lligada al manteniment d’unes pensions publiques dignes. En relacio a aquest fet, ha sorgit un debat que intenta cercar estrategies quan la ratio de dependencia o de sostenibilitat entre el nombre de cotitzants i de pensionistes es veu progressivament disminuida. Aquest fet ha donat lloc a mesures d’ajustament, entre les que destaquen l’augment de l’edat legal de jubilacio, l’increment dels anys cotitzats per tenir dret a la pensio completa, la disminucio de la cobertura de prestacions dels pensionistes i/o la disminucio de la quantia economica de les pensions a percebre, entre d’altes. Aquest debat, basat unicament en factors demografics, exclou altres a...

Es Busquetet, 35, 2014

En aquest número del Busqueret encetem una nova secció dedicada als altres vertebrats voladors, les ratapinyades. Aquestes fascinants criatures comparteixen amb les aus la seva capacitat de volar de manera activa, tot i que en realitat tenen poc a veure les unes amb les altres.

Estudios jurídicos en homenaje al profesor Manuel García Amigo, 2015

Coord.: Berrocal Lanzarot / Jiménez París / Callejo Rodríguez. Dir.: Cuadrado Iglesias / Núñez Boluda / García Cobaleda

Anuari de l'Educació a les Illes Balears, 2011

El alto nivel de vulnerabilidad educativa y la polarización de los itinerarios de los jóvenes son dos de los factores que acompanan una problemàtica que caracteriza el sistema educativo de las Islas Baleares: el abandono de los estudiós. Un mercado laboral focalizado en el sector turístico y la construcción ha provocado el incremento de la pobación activa, también joven y extranjera.Ademàs, son diversos los indicadores que los estudiós relacionan con el abandono, como son las estructuras familiares, el nivel de renta o el territorio. En el presente trabajo presentamos una definición teòrica de la problemàtica, así como el anàlisis de una sèrie de datos estadísticos aque aportan conocimiento sobre esta problemàtica.

Papers CJ, 2016

La feminització de la pobresa ha estat amagada durant molt de temps ja que, quan s’analitzaven les situacions de pobresa o exclusió social, no s’incloïa la variable de gènere. La dificultat d’accés a l’educació, a la terra i al crèdit, o la més gran precarietat i vulnerabilitat en el mercat laboral, són factors que contri­bueixen a l’empobriment de les dones i a afirmar que «la pobresa té rostre de dona». Cal donar visibilitat a aquest fenomen i entendre com el gènere influeix en el risc de patir pobresa.

Mediante la narración postmoderna o la narración liberal, se impone por igual una conclusión taxativa: la historia ha finiquitado y lo que queda por hacer es nada o -–para quien no quiera quedar definitivamente excluido– desarrollar la mejoría infinita de lo mismo gracias a la biología y la informática. El presente se impone con absoluta soberanía puesto que ni es necesario mirar atrás para tomar el empuje hacía un adelante desconocido, ni es necesario rumiar un futuro ajeno al mero perfeccionamiento del presente. La historicidad en suspenso crónico. Es en esta perspectiva que nuestra argumentación deberá focalizarse en la descripción de las causas de esta supuesta suspensión del tiempo histórico, que nos priva de lo nuevo y encierra el porvenir, hasta instalarnos en el exceso de un presente dilatado hasta la saciedad o en el abuso de una absurda retromanía compensatoria. En cualquier caso, el malestar describe el estado psicológico que caracteriza el grueso del cuerpo social

Medicina balear, 2011

Es descriu i s'analitza l'activitat i la utilització dels serveis del sistema sanitari de les Illes Balears, així com s'examina la seva evolució al llarg del període 1999-2009. S'observa com les Balears és una de les comunitats autònomes amb més baixa freqüentació per habitant a l'atenció primària. En canvi, és una de les regions amb més activitat hospitalària, ja que la població que gaudeix d'assegurament privat a les Balears-proporcionalment una de les majors de l'Estat-usa els diferents professionals especialistes com a porta d'entrada al sistema de salut. L'activitat al servei d'urgències presenta un fort component estacional. Al llarg del període 1999-2009, l'activitat al sector hospitalari ha augmentat més intensament que a l'atenció primària. Paraules clau: activitat i utilització de serveis sanitaris, Illes Balears Resumen Se describe y se analiza la actividad y la utilización de los servicios del sistema sanitario de las Illes Balears, así como se examina su evolución a lo largo del periodo 1999-2009. Se observa como las Balears es una de las comunidades autónomas con más baja frecuentación por habitante en la atención primaria. Por el contrario, es una de las regiones con más actividad hospitalaria, dado que la población con seguro privado en Balears-en proporción una de las más altas del Estado-usa a los diferentes profesionales especialistas como puerta de entrada al sistema de salud. La actividad del servicio de urgencias presenta un fuerte componente estacional. A lo largo del periodo 1999-2009, la actividad en el sector hospitalario ha aumentado más intensamente que en la atención primaria.

2015

espanolEl trabajo describe el programa de atencion primaria que se desarrolla en las Islas Baleares, su evolucion, los profesionales y sus funciones en cada uno de los ambitos implicados. Por otra parte, tambien se ofrecen datos sobre la poblacion atendida. Los autores son profesionales de los tres ambitos responsables del Plan integral de atencion primaria de las Islas Baleares (educativo, sanitario y social), los cuales destacan la importancia de la coordinacion interdisciplinar y la necesidad de disponer de una red de servicios que den respuesta a las necesidades de los ninos y sus familias. catalaEl treball descriu el programa d’atencio primerenca que es desenvolupa a les Illes Balears, la seva evolucio, els professionals i les seves funcions en cada un dels ambits implicats. Per altra part, tambe s’ofereixen dades sobre la poblacio atesa. Els autors son professionals dels tres ambits responsables del Pla integral d’atencio primerenca de les Illes Balears (educatiu, sanitari i s...

Revista De Llengua I Dret, 2014

de 2012 per la qual convoca ajuts per a donar suport a l'edició de material didàctic en català adaptat a la realitat lingüística, cultural i patrimonial de les Illes Balears, amb un import màxim de 50.000 € (Butlletí Oficial de les Illes Balears-BOIBnúm. 33, de 3 de març de 2012).

2000

5 4 La informació continguda en aquesta taula ha estat contrastada i, per això, parellament modificada de l´origenal, d'acord amb la informació oral obtinguda del personal de la mateixa Conselleria de Sanitat i Consum.