Un projecte de país alternatiu, una hegemonia alternativa Lluís Ballester Professor de la UIB Les eleccions europees han obert les especulacions sobre el futur polític, sobre les expectatives de vot, les possibles aliances i les dificultats per a la governabilitat, entre altres temes diversos. L'especulació és gratis i, com a esport, no és gens cansat. Més enllà de la comptabilitat electoral, crec que el que justifica una proposta política és que inclogui propostes socialment més justes, ambientalment sostenibles i econòmicament viables. Tot això té sentit si a més es planteja amb una perspectiva de llarga durada, és a dir, si inclou un projecte de país. El projecte que fa temps s'intenta construir, des d'iniciatives com les que defensa Més per Mallorca, inclou diversos components, dels quals en podem destacar alguns que defineixen el projecte i una manera de fer política: • • • • • projecte emancipatòri (sense justícia social, no hi ha societats cohesionades); sobiranista ("tots els pobles són millors si cadascú pot fer els comptes a ca seva"); de defensa ambiental (només és sostenible una societat que defensa el seu territori i la seva biodiversitat); projecte d'afirmació i normalització cultural, en convivència multicultural (societat inclusiva, però amb una identitat pròpia); de radicalisme democràtic (primàries, funcionament per assemblees territorials, etc.). Aquest Projecte només es construeix aconseguint una important majoria social. El repte de totes les organitzacions, que defensin aquests plantejaments, és ampliar les aliances per fer possible la construcció d'un projecte compartit. Entre les diverses esquerres del país ja sabem quines són les diferències, ara el repte és saber què ens pot fer treballar junts per reconstruir una majoria social hegemònica. Si es parteix de la hipòtesi que el poder de transformar la societat, no es basarà en una ocupació de les institucions, sinó a articular una majoria social que comparteixi idees, propostes i projecte, llavors es torna a posar en el centre del debat polític la construcció d'una nova hegemonia, alternativa a la de la dreta política i social. Aquesta hegemonia no està necessàriament relacionada amb tenir o no tenir el poder polític i institucional. L'hegemonia es construeix més des de la legitimitat que des del poder. En la tradició de Gramsci, l'hegemonia consisteix més en la legitimitat i la capacitat efectiva d'influència intel·lectual, moral i política. És a dir, es basa en el crèdit social suficient per proposar i liderar un projecte col·lectiu de futur per al país. En moments concrets, s'han produït hegemonies puntuals que han significat victòries històriques, com amb la lluita per la Dragonera Lliure; la lluita contra la guerra a l'Iraq; la normalització cultural del català a l'escola; etc. Ara hi ha alguns reptes nous (per exemple, la lluita contra les prospeccions petrolieres) i molts d'antics (l'escola, la sanitat i els serveis socials dignes; el dret a l'habitatge, la millora de les condicions socials i laborals; el canvi del model productiu rapinyaire; el desenvolupament de les energies netes; el dret a l'avortament; la lluita aferrissada contra la corrupció i el frau, etc.). No és el mateix ser una força dominant, amb el suport dels poders que no tenen control democràtic (grans sectors financers i empreses de comunicació, la conferència episcopal, les empreses energètiques basades en el petroli), que ser una força popular, amb un amplíssim reconeixement de la justícia dels seus plantejaments en educació, llengua i cultura, sanitat, serveis socials, habitatge, medi ambient, economia, energia sostenible, etc. Aquest segon tipus de forces han d'aspirar a ampliar les seves complicitats socials. Les dificultats per al conjunt de les forces polítiques emancipatòries de les Illes Balears, no es centren en la comptabilitat electoral, sinó en connectar i representar les necessitats de la majoria de la societat, aconseguir influència i hegemonia social, no mitjançant el màrqueting o la venda d'un producte a la televisió, sinó integrant gent que expressi les seves necessitats i les transformi en projectes, en el marc de l'organització.