1957
any
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1957 (mcmlvii) |
| Islàmic | 1377 – 1378 |
| Xinès | 4653 – 4654 |
| Hebreu | 5717 – 5718 |
| Calendaris hindús | 2012 – 2013 (Vikram Samvat) 1879 – 1880 (Shaka Samvat) 5058 – 5059 (Kali Yuga) |
| Persa | 1335 – 1336 |
| Armeni | 1406 |
| Rúnic | 2207 |
| Ab urbe condita | 2710 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1954 1955 1956 - 1957 - 1958 1959 1960 | |
Esdeveniments
modifica
- Països Catalans
- 21 de febrer, Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.
- 24 de setembre, Barcelona: S'inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona que substitui el camp de les Corts.[1]
- 14 d'octubre, València: Les abundoses pluges provoquen la Gran Riuada de València. El Túria es desborda, inundant la ciutat i causant nombroses víctimes.
- 21 de desembreː Barcelonaː Obre les portes el Teatre Candilejas.[2]
- Barcelona: es funda l'Esbart Lluís Millet.[3]
- Resta del món
- 6 de març: Les colònies del Regne Unit, Costa d'Or i British Togoland es converteixen en la independent República de Ghana.
- 13 de març, L'Havana, Cuba: Atac frustrat al palau presidencial per part dels revolucionaris, amb l'objectiu d'assassinar al president Fulgencio Batista.[4]
- 15 de març: Santo Domingo, República Dominicana: en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 25 d'abril: Tractats de Roma pels quals es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú.
- 27 de juny, Espanya: s'inicia la venda del Seat 600 al preu de 71.400 pessetes.
- 31 d'agost: La Federació de Malaia (avui Malàisia) adquireix la seva independència del Regne Unit.
- 5 de setembre, Cuba: Oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista.[5]
- 23 de setembre, Little Rock (Arkansas), Estats Units: Enfrontaments contra manifestants negres que reclamaven l'aplicació de la llei contra la discriminació racial a les escoles.[5]
- 4 d'octubre: La Unió Soviètica llança el Spútnik 1, el primer satèl·lit artificial en donar voltes a la terra.
- 3 de novembre: La Unió Soviètica llança a l'espai el seu segon satèl·lit, el Spútnik 2, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika.
- 4 de novembre, Prefectura de Shizuoka: Yoshinori Ishigami, futbolista.
- 13 de novembre: Gordon Gould inventa el làser.
- 5 de desembre, Unió Soviètica: S'hi bota el primer vaixell trencaglaç atòmic.[5]
- 6 de desembre, Nevada, Estats Units: S'efectua la primera detonació de les proves nuclears del Projecte 58 sota l'empara del Govern dels Estats Units.
Art i cultura
modifica- Picasso realitza la sèrie Las Meninas.
Premis Nobel
modifica| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
modifica- Països Catalans
- 8 de gener
- València: Nacho Duato, ballarí valencià.
- Felanitx (Mallorca): Miquel Barceló Artigues, pintor mallorquí.
- 22 de gener - Terrassa (Vallès Occidental): Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític català.
- 26 de gener - Berga: Neus Simon i Perayre, compositora i instrumentista de flabiol i flauta travessera berguedana.[6]
- 28 de gener - Alacant: María Moreno Ruiz, ajudant tècnica sanitària i política valenciana, ha estat regidora d'Oriola i diputada a Corts.[7]
- 29 de gener - Elda: Elia Barceló, escriptora valenciana, una de les escriptores de ciència- ficció més importants en llengua castellana.[8]
- 2 de febrer - Barcelona: Pilar Vélez Vicente, historiadora de l'art i gestora cultural, directora del Museu del Disseny de Barcelona.[9]
- 10 de febrer - Sa Pobla: Lourdes Aguiló Bennàssar, advocada i política mallorquina.[10]
- 18 de febrer - Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en història de l'educació de les dones.[11]
- 6 de març - Manresaː Pilar Parcerisas i Colomer, historiadora i crítica d'art, periodista, curadora d'exposicions independent i guionista.[12]
- 9 de març - Barcelonaː Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979 (m. 2021).[13]
- 11 de marçː
- Barcelona: Marta Gili, llicenciada en Filosofia i Ciències de l'educació, fou directora del Jeu de Paume de París.[14]
- Terrassa: Pere Casas Torres, compositor català (n. 2022).
- 12 de març - Sant Pere Pescador, Alt Empordà, Rosa Font i Massot, escriptora catalana.[15]
- 18 de març - L'Escalaː Lurdes Boix Llonch, arxivera i escriptora, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, de l'Escala.[16]
- 19 de març - Barcelona: Clara Ponsatí i Obiols, economista catalana.[17]
- 23 de març - Barcelona: Marta Almirall i Elizalde, ballarina i coreògrafa catalana.[18]
- 24 de març - Barcelona: Sílvia Munt i Quevedo, actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana.[19]
- 26 de març - Barcelona: Núria Calduch Benages, biblista catalana.[20]
- 27 de març - Badajoz: Carme García i Suárez, política catalana, regidora, diputada i directora general de Memòria Democràtica[21]
- 12 d'abril - Reus, Baix Camp: Isabel Olesti Prats, escriptora i periodista catalana.[22]
- 20 d'abril - València: Alfred Hernando Hueso, conegut com a Fredi, pilotari i empresari valencià.
- 23 d'abril - Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu
- 2 de maig - Valènciaː Carme Portaceli i Roig, directora teatral, coreògrafa, dramaaturga, professora a l'Institut del Teatre, directora del TNC.[23]
- 13 de maig - Sabadell, Vallès Occidentalː Teresa Vilardell, directora d'escena, dramaturga, guionista i professora catalana.[24]
- 17 de maig - Alacant: José Joaquín Ripoll Serrano, polític valencià.
- 24 de maig - Perpinyàː Jacqueline Irles, economista i política nord-catalana, alcaldessa de Vilanova de Raò des de 2001.[25]
- 7 de juny - Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià.
- 1 de juliol - Bunyol, Foia de Bunyol: Andrés Perelló Rodríguez, polític i advocat valencià.
- 7 de juliol - Barcelona: Marta Pérez i Sierra, escriptora catalana.[26]
- 18 d'agost - Lleida: Miquel Pueyo i París, alcalde de Lleida (2019-2023), professor universitari i escriptor.[27]
- 26 de juliol - Sant Celoni, Vallès Oriental: Santi Santamaria, cuiner català.
- 26 d'agost - Igualadaː Lloll Bertran, actriu i cantant catalana.[28]
- 4 de setembre - Barcelonaː Montserrat Candini i Puig, política catalana, alcaldessa de Calella, senadora i diputada (m. 2024).[29]
- 10 de setembre - Girona: Sílvia Manzana i Martínez, escriptora catalana.[30]
- 12 de setembre - Barcelonaː Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (m. 2024).
- 16 de setembre - Barcelona: Assumpta Serna, actriu i professora d'interpretació.[31]
- 21 de setembre - Buenos Aires: Mercè Arànega, actriu catalana de teatre, televisió i cinema.[32]
- 20 d'octubre - Vic: Quimi Portet, músic de rock català.[33]
- 30 d'octubre - Badalona: Joaquim Costa Puig, jugador de bàsquet català.[34]
- 7 de desembre - Sagunt, Camp de Morvedre: Alfons López Tena, jurista i polític valencià.[35]
- 4 de novembre - Figueresː Fàtima Bosch i Tubert, bioquímica catalana experta en l'estudi de la diabetis mellitus.[36]
- 15 de novembreː
- Barcelona: Paco Mir, actor, humorista, guionista i director de cinema català, integrant del Tricicle.
- Perpinyà: Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, política nord-catalana.[37]
- Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social. Va crear i dirigir el CitiLab de Cornellà
- Porreres: Bartomeu Barceló Ginard, escriptor.
- Sort - Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or (m. 2023).
- Resta del món
- 8 de gener, Rio de Janeiro: Rosaly Lopes, geòloga i astrònoma brasilera especialista en geologia planetària a la NASA.[38]
- 12 de gener, París: Virginie Thévenet, actriu, directora i guionista francesa.[39]
- 17 de gener, Nelson, Colúmbia Britànica: Nancy Argenta, soprano canadenca.[40]
- 22 de gener, Saragossa: Ana Santos Aramburo, bibliotecària espanyola, directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya des de 2013.[41]
- 31 de gener, Whittier, Estats Units: Shirley Babashoff, nedadora nord-americana que destacà a la dècada del 1970.[42]
- 14 de febrer, Osorno: Marina Arrate Palma, psicòloga i poetessa
- 18 de febrer, North Myrtle Beach, Carolina del Sud, EUA: Vanna White, actriu i modelo Estatunidenc.
- 8 de març:
- Lennestadt, Alemanya Occidental: Helga Schauerte-Maubouet, organista, concertista, musicòloga i editora franco-germànica.[43]
- Xining (Xina): Zhao Leji, polític xinès[44]
- 9 de març:
- Ivrea, Itàlia: Roberto Accornero, actor i actor de veu italià
- 10 de març: Ossama bin Laden, multimilionari saudita i un dels caps principals d'Al-Qaida.
- 20 de març -Atlanta, Estats Units: Spike Lee, guionista, director i productor de cinema estatunidenc.[45]
- 22 de març - Pragaː Monika Zgustová, escriptora i traductora txeca.[46]
- 28 de març, Saragossa: Inés Ayala Sender, filòloga i política aragonesa, ha estat diputada al Parlament Europeu.[47]
- 30 de març, Moscou, Unió Soviètica: Ielena Kondakova, cosmonauta, primera dona a fer un vol espacial de llarga durada.[48]
- 8 d'abril, Rigaː Sarmīte Ēlerte, periodista i política letona, que fou Ministra de Cultura de Letònia.[49]
- 9 d'abril: Seve Ballesteros, jugador de golf espanyol.
- 16 d'abril, Chicago: Essex Hemphill, poeta
- 19 d'abril, Bozen, Tirol del Sudː Lilli Gruber, periodista i política italiana.[50]
- 10 de maig, Londres: John Simon Ritchie, conegut com a Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols
- 13 de maig, Le Creusotː Claudie Haigneré, metgessa, política i astronauta francesa del CNES i de l'Agència Espacial Europea.[51]
- 15 de maig, Laudio, País Basc, Espanya: Juan José Ibarretxe, polític basc.
- 26 de maig, el Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci.
- 7 de juny, Parísː Fred Vargas, escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit.[52]
- 9 de juny, Cabra, Còrdovaː Carmen Calvo Poyato, política, jurista i professora espanyola, ha estat Ministra i Vicepresidenta d'Espanya.[53]
- 16 de juny, Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.[54]
- 19 de juny, Enskede, Suèciaː Anna Lindh, política sueca, que fou ministra d'Afers Exteriors (m. 2003).[55]
- 23 de juny, Chicago, Illinois: Frances McDormand, actriu estatunidenca que ha guanyat dos cops el Premi Oscar a la millor actriu.[56]
- 29 de juny, Madrid: Ouka Leele, nom artístic de Bárbara Allende Gil de Biedma, reconeguda fotògrafa espanyola.[57]
- 10 de juliol, Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà.[58]
- 17 de juliol, Torontoː Wendy Freedman, astrònoma canadenca-estatunidenca, coneguda per la mesura de la constant de Hubble.[59]
- 21 de juliol, Ruyigiː Marguerite Barankitse, militant humanitària burundesa.[60]
- 23 de juliol, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès.
- 26 de juliol, Trad, Tailàndia: Araya Rasdjarmrearnsook, artista tai que fa escultures, instal·lacions i vídeos.[61]
- 1 d'agost, Prefectura de Saitama (Japó)ː Yoshio Kato, futbolista japonès.
- 3 d'agost, Spokane (Washington): Debra Magpie Earling, novel·lista, autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units.[62]
- 9 d'agost: Melanie Griffith, actriu americana.
- 11 d'agostː Gassinː Inès de la Fressange, model francesa dels anys 1980, musa de Chanel, dissenyadora i empresària.[63]
- 15 d'agost - Ljubljana: Željko Ivanek, actor eslovè.
- 21 d'agost, Estocolmː Karin Rehnqvist, compositora i directora sueca de música clàssica.[64]
- 1 de setembre, L'Havana, Cuba: Gloria Estefan, cantant, compositora i actriu cubana.[65]
- 21 d'octubre, Heidelberg (RFA): Wolfgang Ketterle, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2001.
- 1 de desembre, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
- 10 de desembre, Rosario, Argentina: Claudio Lluán, compositor i contrabaix argentí.
- 12 de desembre, Trieste: Susanna Tamaro, escriptora i assistent de direcció cinematogràfica italiana.[66]
- 29 de desembre, Chicago, Illinois (EUA): Bruce Beutler, immunòleg i genecitista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2011.
- Pequín: Mao Yigang, pintor xinès.
- Madrid: Menchu Gutiérrez, escriptora i traductora espanyola.[67]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 24 de juliol - Sabadell: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 16 de setembre - Buenos Aires: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre.[68]
- 29 de setembre - Mèxicː Maria Lluïsa Algarra, advocada –primera jutgessa espanyola– i autora teatral, exiliada a Mèxic (n. 1916).[69]
- 8 de novembre - Santiago de Xile: Francesc Trabal i Benessat, escriptor i periodista.
- 17 de novembre - Barcelona: Joaquim Serra, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (n. 1907).
- 20 de desembre - Barcelona: Clotilde Pascual i Fibla, pintora i escultora catalana (n. 1885).[70]
- Resta del món
- 1 de gener, Huittinen: Bertha Enwald, arquitecta i professora de dibuix finlandesa (n. 1871).[71]
- 10 de gener, Hampstead (Nova York), EUA: Lucila Godoy Alcayaga, coneguda com a Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura de 1945 (n. 1889).[72]
- 14 de gener, Los Angeles, EUA: Humphrey Bogart, actor nord-americà (n. 1899).
- 16 de gener: Arturo Toscanini, director d'orquestra italià (n. 1867).
- 2 de febrer, San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (n. 1872).[73]
- 8 de febrer:
- John von Neumann, matemàtic hongarès (n. 1903).
- Heidelberg (Alemanya): Walther Bothe, físic, químic i matemàtic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1954 (n. 1891).
- 23 de març, Tatra: Andrzej Wróblewski, pintor polonès figuratiu
- 29 de març, Estocolmː Naima Sahlbom, química sueca, mineralogista, i activista per la pau (n. 1871).[74]
- 29 d'abril, Suècia: : Olallo Morales Wilskman, músic
- 2 de maig, Bethesda (Maryland), EUA: Joseph McCarthy, polític estatunidenc (n. 1908).[75]
- 9 de maig, París, França: Hortense Bégué, escultora i il·lustradora francesa (n. 1890).[76]
- 14 de maig, Nogent-a-Marne, Françaː Marie Vassilieff, artista pintora i escultora russa, dissenyadora i decoradora teatral (n. 1884).[77]
- 17 de juny, Beckenham: Dorothy Richardson, novel·lista i periodista britànica (n. 1873).[78]
- 21 de juny, Traunstein (Baviera, Alemanya): Johannes Stark. físic alemany, Premi Nobel de Física de 1919 (n. 1874).[79]
- 31 de juliol, Viena: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (n. 1869).[80]
- 5 d'agost: Heinrich Otto Wieland, químic alemany, Premi Nobel de química (n. 1877).[81]
- 16 d'agost: Falmouth, Massachusetts (EUA): Irving Langmuir, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de 1932 (n.1881).[82]
- 20 de setembre, Järvenpää, Finlàndia: Jean Sibelius, compositor finlandès (n. 1865).[83]
- 26 d'octubre, Saint Louis, Missouri (EUA): Gerty Theresa Cori, bioquímica nord-americana d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n. 1893).
- 23 de novembre, Nova York: Elia Abu Madi, poeta estatunidenc d'origen libanès.
- 24 de novembre, ciutat de Mèxic, Mèxic: Diego Rivera, pintor mexicà (n. 1886).
- 29 de novembre,
- Hollywood, Califòrnia (EUA): Erich Wolfgang Korngold, compositor austríac (n. 1897).[84]
- Sierra Maestra, Cuba: Ciro Redondo, Comandant de la Revolució Cubana (n. 1931).[85]
- 17 de desembre, Essexː Dorothy L. Sayers, escriptora, poeta i humanista anglesa (n. 1893).[86]
- Aleksandr Kononov, escriptor soviètic d'origen letó.
Referències
modifica- ↑ «Los actos de la solemnidad de hoy» (en castellà). La Vanguardia, 24-09-1957. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Martínez Tomàs, A. «Adiós, al pequeño Candilejas». La Vanguardia, 16-05-1967. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Esbart Lluís Millet | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «ANIVERSARIO DEL ATAQUE AL PALACIO PRESIDENCIAL DE CUBA» (en castellà). Baracutey Cubano, 09-03-2011. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
- ↑ «SIMON I PERAYRE, NEUS». Músics per la Cobla. [Consulta: novembre 2021].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ «Premio Edebé. Elia Barceló». Grupo Edebé. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ «Vélez Vicente, Pilar». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans, actualització 06/06/2016. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Lourdes Aguiló Bennàssar. Curriculum vitae». Parlament de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2022-05-05. [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «M Carmen AGULLO-DIAZ». ORCID. Open Researcher and Contributor ID. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Pilar Parcerisas Colomer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Marta Gili | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Maria Rosa Font i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 127. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Clara Ponsatí i Obiols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Marta Almirall i Elizalde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Sílvia Munt i Quevedo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Sister Núria Calduch-Benages [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Fitxa Congrés dels Diputats». Congrés de Diputats. [Consulta: gener 2022].
- ↑ «Olesti Prats, Isabel». Gencat. Institució de les Lletres Catalanes. Qui és qui. Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: febrer 2022].
- ↑ «Carme Portaceli i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «Teresa Vilardell». IMDb. [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ «Mme Jacqueline Irles». Assemblée Nationale. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Udol - Marta Pérez i Sierra» (en catalan). [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ «Miquel Pueyo: “M’agrada l’alcaldia perquè té una missió molt propera a la ciutadania”». Guindàvols Report.
- ↑ «Lloll Bertran, Acteur.trice» (en francès). [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ «Montserrat Candini anuncia que deja la alcaldía de Calella» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
- ↑ Rabionet Ribas, Mercè «Coneguem els nostres escriptors. Sílvia Manzana». Tosquija, 33, 7-1995, pàg. 7-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Assumpta Serna | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Mercè Arànega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Quimi Portet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Casado, Edu. «Qué fue de… Quim Costa, un base de la vieja guardia» (en castellà). 20 Minutos, 02-07-2014. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ «Alfons López i Tena». GEC. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 144. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «7ª legislatura | Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «ROSALY M. C. LOPES» (en anglès). Asia Oceania Geosciences Society (AOGS). [Consulta: desembre 2021].
- ↑ «Virginie Thévenet» (en francès). [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Nancy Argenta (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ García, Mariano. «Ana Santos, toda una vida de estudio, de libros y de difusión cultural» (en castellà). Heraldo de Aragón, 26-09-2017. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Shirley Babashoff» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Helga Schauerte (Organ) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Zhao Leji» (en anglès). China.org, 26-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-05-30. [Consulta: novembre 2017].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Monika Zgustová | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «8ª legislatura | Inés AYALA SENDER». Parlamento Europeo. Eurodiputados. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Fitxa de Ielena Kondakova» (en anglès). Biografies d'astronautes soviètics. [Consulta: 24 novembre 2010].
- ↑ «Sarmīte Ēlerte» (en letó). Latvijas Republikas Ministru Kabinets, 24-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-24. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Gruber, Lilli» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Claudie Haigneré (formerly Claudie André-Deshays)» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Fred Vargas. Premi Princesa d'Astúries de Literatura 2018». Fundació Princesa d'Astúries. Premis Princesa d'Astúries. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Carmen Calvo Poyato» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2022-04-26. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Los crímenes del balneario, Alexandra Marínina». Biblioblog – Fora del prestatge. Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Anna Lindh | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Frances McDormand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Fernández Andrés, Arzu. «La poesía visual de Ouka Leele, "una forma de hablar sin usar las palabras"» (en castellà). Artelaraña, 07-06-2017. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Salaberria, Urkiri. «Luisa Etxenike. Escritora: La igualdad no es la negación de la diferencia, es la negación de la desigualdad» (en castellà). euskonews, 15-22 gener 2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Oakes, Elizabeth H. Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 251 i ss.. ISBN 978-1-4381-1882-6.
- ↑ «Marguerite Barankitse» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Artist: Araya Rasdjarmrearnsook» (en anglès). Rama IX Art Museum Foundation. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Voices from the Gaps. «Debra Magpie Earling», 2009. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Inès de la Fressange, la modelo que conquistó a Karl Lagerfeld y a Chanel» (en castellà). Expansión, 06-09-2019. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Klaus-Cosca, Barbara. «Karin Rehnqvist» (en alemany). MUGI. Music und Gender im Internet, 01-10-2007. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Gloria Estefan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Susanna Tamaro: biografía y obra» (en castellà). Aloha Criticón, 09-02-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Les clarianes del temps». CCCB. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'», 11-09-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Hemeroteca de la Vanguardia 15 d'octubre de 1957 pàg.9». La Vanguardia, 1957. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ «Clotilde Pascual Fibla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: agost 2019].
- ↑ Carreño, Ana. «BERTHA ENWALD 1871-1957» (en espanyol europeu). Un dia, una arquitecta, 04-10-2017. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Gabriela Mistral. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Julia Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Creese, Mary R. S.. Ladies in the Laboratory II: West European Women in Science, 1800-1900: A Survey of Their Contributions to Research. Maryland: Scarecrow Press, 2004, p. 8. ISBN 978-0-8108-4979-2.
- ↑ «Joseph McCarthy | United States senator» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Visionneuse - Archives de Paris». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Mariya Ivanovna Vasileva» (en neerlandès). RKD - Netherlands Institute for Art History, 29-06-2000. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Dorothy Miller Richardson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1919» (en anglès americà). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Helene Funke - Biography». Kunsthandel Widder. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1932» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ Dahlström, Fabian; Hepokoski, James. «Sibelius, Jean [Johan (Christian Julius)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.43725 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Carroll, Brendan G. «Korngold, Erich Wolfgang». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.3000000199 [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Ciro Redondo García» (en castellà). Cubanos Famosos. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «Dorothy L. Sayers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1957