Aurenja

Aurenja
	Orange (fr); Aurenja (oc)
Tipus	comuna de França
Lema	«Je maintiendrai»
Localització
	44° 08′ 15″ N, 4° 48′ 32″ E / 44.1375°N,4.8089°E
Establiment públic	Comunautat de comunas dei País de Ròse e Ovesa (oc)
Capital de	cantó d'Aurenja Est ; principat d'Orange ; cantó d'Aurenja Oest ; canton of Orange (en) (2015–)
Població humana
Població	28.949 (2021) (390,15 hab./km²)
Llengua utilitzada	Occità provençal
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Aurenja ; unitat urbana d'Avinyó
Superfície	74,2 km²
Banyat per	Roine
Altitud	50 m-24 m-127 m
Limita amb	Puegoulen ; Corteson ; Montfaucon ; Ròcamaura ; Serinhan dau Comtat ; Camaret d'Egues ; Cadarossa ; Jonquieras ; Castèunòu dau Papa ; Uchau
Dades històriques
1123	Esdeveniment clau
1123	Setge d'Aurenja
Identificador descriptiu
Codi postal	84100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Orange ; Vyškov ; Spoleto ; Vélez-Rubio ; Weifang ; Diest ; Kielce ; Dillenburg ; Jarosław ; Rastatt (1965–)
Lloc web	ville-orange.fr

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El 2006 tenia 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Està situada a 44°08 N i 4°48 E, a 21 km al nord d'Avinyó. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, és la ciutat més càlida de França.

Història

Vegeu també Comtat d'Aurenja i Principat d'Orange.

Arausio (en llatí Arausio, en grec Ἀραυσίων) era el nom antic d'Aurenja. Va ser una ciutat situada al territori dels gals cavars, al nord d'Arelate (Arle) i a la riba oriental del Roine, al costat de la via que anava d'Arelate a Vienna. Segons Pomponi Mela, que l'anomena «Secundanorum Arausio» era una colònia romana, cosa que confirma Plini el Vell. El nom de Secundani es refereix amb tota probabilitat que la ciutat va ser fundada pels veterans de la segona legió gàl·lica als voltants de l'any 35 aC, amb el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu gal·la dels tricastini.^[1]

A l'edat mitjana, la ciutat és la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermànic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania pròpia de les terres de l'Imperi. Alfons Jordà, el comte de Tolosa fou assetjat infructuosament en 1123 per Ramon Berenguer III i Guillem IX d'Aquitània.^[2] Pels atzars dels matrimonis, va pertànyer el 1173 a la senyoria dels Baus, després el 1388 a la senyoria de Châlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de la família Nassau, amb propietats als Països Baixos, va heretar el títol de príncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que més endavant esdevindria la casa d'Orange. Lluís XIV, en guerra contra les Províncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconseguí la ciutat, que annexionava al regne de França pel Tractat d'Utrecht el 1713.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
7 000	7 270	7 440	8 307	9 123	8 874	8 633	9 231	9 824


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
10 621	10 007	10 622	10 064	10 212	10 301	10 280	9 859	9 980


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
10 096	10 303	11 087	10 766	10 799	11 956	12 946	13 978	17 478


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
19 912	24 562	25 371	26 499	26 964	27 989	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Evolució demogràfica de 1793 a 2008

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1945-1960	Raphaël Balester
1960-1971	André Bruey
1971-1977	Jacques Bérard	RPR
1977-1979	Louis Giorgi	PCF
1980-1983	Gilbert Ricci	PCF
1983-1989	Robert Pini	RPR
1989-1995	Alain Labé	PS
1995-	Jacques Bompard	FN, després MPF i sense etiqueta

Monuments principals

El teatre romà d'Aurenja, declarat Patrimoni de la Humanitat

La ciutat és reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el Teatre romà d'Aurenja que és el teatre romà més ben conservat d'Europa i l'Arc de Triomf d'Aurenja (erigit suposadament en honor de Caius Marius després de la seva victòria d'Aquae Sextiae si bé probablement posterior), construïts tots dos durant l'època d'August. L'arc, el teatre –seu anual d'un famós festival d'òpera– i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Agermanaments

Personatges il·lustres

Raimbaut d'Aurenja
Jean Echenoz (1947-) escriptor, Premi Medicis de l'any 1983 i Premi Goncourt de 1999.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aurenja

↑ Smith, William (ed.). «Arausio». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142. ^{[Enllaç no actiu]}

[1] Smith, William (ed.). «Arausio». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].

[2] Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142. ^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)