Copons

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Copons
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 38′ 18″ N, 1° 31′ 10″ E / 41.638333333333°N,1.5194444444444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Anoia
Capital	Copons
Població humana
Població	340 (2023) (18,18 hab./km²)
Llars	33 (1553)
Gentilici	Coponenc, coponenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat per a l'Atenció dels Minusvàlids Psíquics de la Comarca de l'Anoia
Superfície	18,7 km²
Banyat per	Anoia
Altitud	432 m
Limita amb	Veciana ; Sant Guim de Freixenet ; Jorba ; Rubió ; els Prats de Rei
Identificador descriptiu
Codi postal	08281
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08071
Codi IDESCAT	080713
Lloc web	copons.cat

Copons és una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a província de Barcelona. Forma part de la comarca natural de la Segarra.

Geografia

Llista de topònims de Copons (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Copons està situat a 432 metres d'altitud sobre el nivell del mar, en una vall que constitueix la capçalera del riu Anoia.^[1] Del seu terme municipal formen part nuclis aïllats com Viladases i Sant Pere de Copons, i limita amb els termes municipals de Veciana (al nord), Rubió (a l'est), Jorba (al sud) i Sant Guim de Freixenet (a l'oest).

	Veciana
Sant Guim de Freixenet		Rubió
	Jorba

Història

La vila de Copons (432 m) es va edificar en la vall formada per la confluència del riu Anoia amb la riera de Sant Pere i al vessant del turó que havia estat coronat pel desaparegut castell. Dins el perímetre de les muralles medievals hi va haver els carrers del Castell i del Mur. Extramurs i cap a la part baixa es van estendre els carrers Vilanova i el Raval, formant el carrer Major. El segle xviii, va ser una època molt pròspera per a Copons, gràcies als traginers coponencs. Les xarxes comercials es van escampar progressivament, arribant a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Les principals famílies comerciants eren els Jover, els Segura, els Brunet i els Ramon. Diversos membres rellevants d'aquestes famílies es van assentar per Espanya en establir llocs de comerç i van arribar a ser membres rellevants de la burgesia local dels segles xviii i xix (Com ara Càceres i Valladolid).^[2]

Aquests traginers comerciaven amb el sector tèxtil, i en venien a importants llocs de Catalunya com Igualada i Barcelona, però també a importants llocs com podien ser Castella i La Corunya. De camí de tornada, portaven gra per als 18 molins que hi havia al llarg del riu Anoia (des del molí de la Roda fins al molí de cal Madora).

L'any 1839, durant la primera guerra carlina, gran part de la població patí un incendi provocat per la facció del "Llarg de Copons" que no va aconseguir prendre la població de mans de les tropes lleials al govern lliberal.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
20	19	33	186	468	760	839	735	777	779

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
650	555	537	555	511	447	324	302	259	259

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
265	271	271	287	282	289	313	320	324	323

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
300	306	321	333	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Copons té una interessant plaça major del segle xvii,^[3] en bona part porticada. També hi ha moltes cases de pedra, amb portals adovellats.^[1]

Col·lecció d'eines tradicionals de fusteria.^[4]
El Gorg del Nafre (saltant d'aigua)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Pladevall i Font, Antoni; Navarro i Cossío, Antoni. Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic, 2010. ISBN 9788439389201.
↑ Muset, Assumpta; Solé i Sabaté, Josep Maria; Calpena, Enric. «Copons: pioners del comerç i la banca» (Programa de Ràdio). CCMA - En Guàrdia!, 30-09-2018. [Consulta: 7 octubre 2018].
↑ «Plaça Major de Copons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.

Vegeu també

Enllaços externs

[això-1] 1,0 ^1,1 Pladevall i Font, Antoni; Navarro i Cossío, Antoni. Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic, 2010. ISBN 9788439389201.

[2] Muset, Assumpta; Solé i Sabaté, Josep Maria; Calpena, Enric. «Copons: pioners del comerç i la banca» (Programa de Ràdio). CCMA - En Guàrdia!, 30-09-2018. [Consulta: 7 octubre 2018].

[patmapa-3] «Plaça Major de Copons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].

[4] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)