Vés al contingut

El DDT

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEl DDT
Tipuscòmic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1951 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1978 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialEditorial Bruguera Modifica el valor a Wikidata

El DDT (inicialment anomenada El DDT contra las penas) era una revista de còmics en castellà de l'editorial Bruguera que va començar a publicar-se el 1951.[1] Inspirada en la revista argentina Rico Tipo (de Guillermo Divito),[1] El DDT estava concebuda per a un públic adult, la qual cosa, a la pràctica, suposava escasses diferències amb la resta de les publicacions de l'editorial, més orientades cap al jovent: la censura de l'època permetia un marge de maniobra molt estret. Algunes al·lusions eròtiques diluïdes, sense sortir-se de la hipocresia imperant, van ser els seus trets distintius. A diferència d'altres revistes de l'editorial, concedia un gran interès a les seccions alienes a la historieta, sobretot humorístiques. Una de les seves aportacions va ser la secció fixa de texts humorístics Diàlogos para besugos (Diàlegs per a besucs), escrita per Armand Matias Guiu, que en castellà firmava Armando Matías Guiu.[2]

Van col·laborar-hi alguns dels més importants autors de Bruguera, com Guillem Cifré i Figuerola, José Peñarroya, Carlos Conti, Vázquez, o el mateix director de l'editorial, Rafael González Martínez.

Etapes

[modifica]
Primera

Durant la primera etapa de la revista, entre 1951 i 1965, es van publicar 712 números de periodicitat setmanal. Els primers 702 tenien 20 pàgines i la resta 28. El format va augmentar les dimensions a partir del número 703 i s'hi va afegir l'etiqueta "Revista para adultos". El nom de la revista va prescindir de l'article, passant a anomenar-se només DDT[3]

Segona

La segona etapa es va iniciar el 1965, amb el número 713, i es va prolongar fins al 1967 amb el número 795. Es va ampliar encara més el format, però va reduir el número de pàgines a 16. La periodicitat en aquesta segona etapa va passar a ser quinzenal.[3]

Tercera

El 1967 DDT va tornar a ser un setmanari, començant així la tercera etapa, que es va prolongar fins al 1978, any en què la revista va desaparèixer definitivament.[4]

D'altres

[modifica]

Van existir tres revistes més de Bruguera associades a El DDT: Selecciones de Humor de El DDT (1956-1959)[5] i Suplemento de historietas de El DDT (1959-1960),[6] com també Súper DDT (1973-1981).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 "El món del còmic" a El patrimoni català és al meu ordinador, Generalitat de Catalunya, a la secció "La màquina del temps del còmic català".
  2. "Diàlogos para besugos", article de Joan Ripollès Iranzo a El Rinconete, 15 de febrer del 2010, reproduït al Centro Virtual Cervantes (en castellà).
  3. 3,0 3,1 «DDT (1951, Bruguera) -Contra las penas» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 29 desembre 2019].
  4. «DDT (1967)» (en castellà). Tebeosfera. [Consulta: 29 desembre 2019].
  5. "Selecciones de Humor de El DDT" a Tebeosfera (en castellà).
  6. "Suplemento de historietas de El DDT" a Tebeosfera (en castellà).
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy