Vés al contingut

Hans Hamburger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Hans Hamburger (1891-1953), jutge jueu alemany, també perseguit i emigrat.
Plantilla:Infotaula personaHans Hamburger
Imatge
Els professors Hamburger (centre, amb barret i l'abric al braç) i Toeplitz (dreta) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hans Ludwig Hamburger Modifica el valor a Wikidata
5 agost 1889 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Colònia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic (–1914)
Liceu francès de Berlín (1898–1907) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Integration linearer homogener Differentialgleichungen Modifica el valor a Wikidata (1914 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAlfred Pringsheim Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Colònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colònia (1953–1956)
Universitat d'Ankara (1947–1953)
Universitat de Southampton (1941–1947)
Universitat de Colònia (1924–1935)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (1919–1924) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralWolfgang Börsch-Supan, Elisabeth Mager, Josef Naas, Karl Steimel, Wolfgang Börsch-Supan, Karl Steimel (en) Tradueix, Adelheid Rottländer (en) Tradueix, Dietrich Kalb (en) Tradueix, Elisabeth Trude Mager (en) Tradueix i Karl Kießwetter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeMartha (Malla) Jessen (1925-1937)
Vera Schereschevsky (1956-1956) Modifica el valor a Wikidata
ParesKarl Hamburger i Margarethe Levy
GermansGeorg Hamburger Modifica el valor a Wikidata
ParentsPeter Jessen, sogre Modifica el valor a Wikidata


Hans Hamburger (alemany: Hans Ludwig Hamburger) (Berlín, 5 d'agost de 1889 - Colònia, 14 d'agost de 1956) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

[modifica]

Hamburger era fill d'un conegut advocat i notari berlinès; el seu germà, mort en un camp de concentració, també ho va ser. Després d'acabar els estudis secundaris a Berlín va estudiar matemàtiques a diverses universitats, com era costum a l'època: Berlín, Lausana, Göttingen i Múnic. El 1914 va obtenir el doctorat a la universitat de Múnic amb una tesi dirigida per Alfred Pringsheim.[1]

Els anys següents va ser mobilitzat per la Primera Guerra Mundial: després de lluitar al front de Galítsia va caure malalt el 1916 i els anys següents va estar destinat a diferents institucions de recerca militar.[2] Acabada la guerra, va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Berlín i va iniciar la seva carrera acadèmica com a professor extraordinari en aquesta universitat en la qual va estar fins al 1924.[3]

El 1924 va ser nomenat professor titular a la universitat de Colònia i director del institut de matemàtiques de la universitat.[4] Però, a partir de l'arribada dels nazis al poder (1933), va ser víctima d'un assetjament constant, a més de ser desposseït de la seva llicència docent (1935) i de reduir-li la pensió (1939).[5] Finalment, després de divorciar-se, va marxar a la Gran Bretanya on va arribar a haver de fer de mestre d'escola al seu desgrat, ja que no coneixia els mètodes per ensenyar en aquests nivells tan elementals.[6] El 1941 va aconseguir una plaça de professor a la universitat de Southampton.[7]

Acabada la guerra, la universitat de Colònia va intentar que tornés a la seva càtedra, però va preferir acceptar una oferta que va rebre de la universitat d'Ankara a Turquia, en la qual va estar de 1947 fins a 1953. El 1953 va acceptar la proposta de Colònia i es va convertir en l'únic matemàtic jueu que va retornar a la mateixa plaça que havia estat obligat a deixar amb les lleis antisemites de 1933.[8] Reinhold Baer i Friedrich Wilhelm Levi també van retornar al seu país, però no en les mateixes posicions, perquè eren eventuals quan van emigrar.[9]

Va morir tres anys després, el 1956, i pocs mesos després d'haver-se tornat a casar.

Hamburger és recordat per haver estés el problema del moment de Stieltjes a tot el eix dels nombres reals, convertint-lo en el problema del moment d'Hamburger (1920).[10]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Hamburger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Hoheisel, Guido. «Hamburger, Hans Ludwig». Neue Deutsche Biographie, 1966. [Consulta: 26 agost 2020]. (alemany)
  • Freitläger, Andreas. «NL Prof. Dr. Hans Ludwig Hamburger». Universität zu Köln, 2008. [Consulta: 26 agost 2020]. (alemany)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy