La gran prova

La gran prova
Friendly Persuasion
	;
Fitxa
Direcció	William Wyler
Protagonistes	Gary Cooper; Dorothy McGuire; Anthony Perkins; Richard Eyer; Robert Middleton; Phyllis Love; Peter Mark Richman; Marjorie Main; John Smith; Walter Catlett; Charles Halton; Earle Hodgins; Edna Skinner; Frank Sully; James Anderson; Richard Hale; Russell Simpson; Richard Garland; Edward Andrews; Frank Jenks; William Schallert; Gene Roth; Snub Pollard; Diane Jergens; John Dierkes; William Tannen; Herman Hack; Frank Hagney; Bob Burns; Ralph Sanford; Billy Curtis; Mary Jackson; Hank Mann; Edmund Cobb; Joe Turkel; Doug McClure; Robert Fuller; Joel Fluellen; Theodore Newton; Mary Carr; Wright King
Producció	Robert Wyler
Dissenyador de producció	Ted Haworth
Guió	Michael Wilson i Jessamyn West
Música	Dimitri Tiomkin
Fotografia	Ellsworth Fredericks
Vestuari	Dorothy Jeakins
Productora	Monogram Pictures
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1956
Durada	137 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Basat en	The Friendly Persuasion (en)
Gènere	drama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema bèl·lic
Lloc de la narració	Indiana
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1957); Oscar al millor actor secundari (1957); Oscar a la millor direcció ; Oscar al millor guió adaptat (1957); Oscar al millor so (1957) ;
Premis	Palma d'Or (1957); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

La gran prova (títol original en anglès: Friendly Persuasion) és una pel·lícula dels Estats Units de William Wyler, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument^[2]

La família Birdwell viu a Indiana el 1862, mentre esclata la guerra de Secessió. Jess, la seva esposa Eliza i els seus tres fills (Mathilde, Josh i Nicolas), són quàquers. Com a quàquers, tenen prohibit recórrer a tota forma de violència (física o verbal). Han d'estimar el seu proïsme, i s'oposen a l'esclavitud. La seva religió els prohibeix igualment la música, el ball i els jocs amb diners.

La fira de la ciutat és el lloc de les tries i de les temptacions: Jess conversa amb un músic, mentre Mathilde balla amb Gard, un soldat metodista. Pel que fa al seu fill Josh, és provocat per adolescents però es nega a barallar-se. Nicolas, el més jove, participa en un joc amb diners. Molt seductor, Josh té molt èxit amb les tres noies de la vídua Hudspeth.

Quan s'anuncia l'arribada dels sudistes, Gard ha de marxar a combatre però promet a Mathilde casar-se amb ell a la seva tornada. Per a la família quàquer té un dilema moral: cal prendre les armes per lluitar contra l'esclavitud o oposar-se a tota forma de violència? Josh decideix finalment marxar a la guerra malgrat les súpliques dels seus pares. Quan el cavall de Josh torna sol a la granja, Jess pren les armes al seu torn per lluitar contra l'enemic. Tanmateix, en el camp de batalla, perdona un sudista que li ha disparat, després troba el seu fill viu i el porta a la granja. Durant aquest temps, Eliza es veu obligada a alimentar i a acollir els seus enemics (sudistes). Eliza els ofereix no només d'agafar tots els aliments que desitgen i els indica on es troba el salador i els productes emmagatzemats però els dona menjar a voluntat en la seva cuina. Quan un dels sudistes intenta agafar l'oca domèstica per cuinar-la, Eliza el colpeix amb una escombra fins que deixa l'au. Els sudistes decideixen finalment reprendre el seu camí i no calen foc a la granja com ho han fet en altres casos.

Repartiment

Gary Cooper: Jess Birdwell (Jean)
Dorothy McGuire: Eliza Birdwell
Anthony Perkins: Josh Birdwell (Jacques)
Richard Eyer: Little Jess (Nicolas)
Robert Middleton: Sam Jordan
Phyllis Love: Martha Birdwell (Mathilde)
Peter Mark: 'Gard' Jordan (Charles)
Walter Catlett: Waldo Quigley
Richard Hale: Purdy
Joel Fluellen: Enoch
Theodore Newton: Maj. Harvey
John Smith: Caleb Cope
Marjorie Main: La vídua Hudspeth
Edna Skinner: Opal Hudspeth
Marjorie Durant: Pearl Hudspeth
Frances Farwell: Ruby Hudspeth
Russell Simpson: Germà Griffith
Charles Halton: Germà Cope
Earle Hodgins: El responsable de la barraca de tir
Ivan Rasputin: Billy Goat

Guardons

Els principals premis i nominacions que va rebre la pel·lícula van ser:^[3]

Premis

1957: Palma d'Or al 10è Festival Internacional de Cinema de Canes
1957: Globus d'Or a la nova estrella de l'any per Anthony Perkins

Nominacions

1957: Oscar a la millor pel·lícula
1957: Oscar al millor director per William Wyler
1957: Oscar al millor actor secundari per Anthony Perkins
1957: Oscar al millor guió adaptat per Michael Wilson
1957: Oscar a la millor cançó original per Dimitri Tiomkin (música), Paul Francis Webster (lletra) per la cançó "Friendly Persuasion (Thee I Love)".
1957: Oscar al millor so per Gordon R. Glennan (Westrex Sound Services) i Gordon Sawyer (Samuel Goldwyn SSD)
1957: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Gary Cooper
1957: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Marjorie Main

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gran prova

↑ «La gran prova». esadir.cat.
↑ «Friendly persuasion». The New York Times.
↑ Nominacions i premis de la pel·lícula, a Allmovie (anglès)

[1] «La gran prova». esadir.cat.

[2] «Friendly persuasion». The New York Times.

[3] Nominacions i premis de la pel·lícula, a Allmovie (anglès)

[1]

[2]

[3]

Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975	Union Pacific (1939) No es va atorgar (1940–1945) Breu encontre (1946) Die letze Chance (1946) Dies perduts (1946) María Candelaria (1946) Muži bez křídel (1946) Neecha Nagar (1946) La Symphonie pastorale (1946) De røde enge (1946) Roma, ciutat oberta (1946) Hets (1946) Veliki perelom (1946) Antoine et Antoinette (1947) Foc creuat (1947) Les Maudits (1947) Dumbo (1947) Ziegfeld Follies (1947) No es va celebrar (1948) El tercer home (1949) No es va celebrar (1950) Miracle a Milà (1951) Fröken Julie (1951) Othello (1951) Due soldi di speranza (1952) Le Salaire de la peur (1953) Jigokumon (1954) Marty (1955) Le Monde du silence (1956) La gran prova (1957) Letiat juravlí (1958) Orfeu negre (1959) La dolce vita (1960) Una absència tan llarga (1961) Viridiana (1961) O Pagador de Promessas (1962) Il gattopardo (1963) Els paraigües de Cherbourg (1964) El knack (1965) Signore e signori (1966) Un homme et une femme (1966) Blow Up (1967) Festival cancel·lat (1968) if... (1969) MASH* (1970) El missatger (1971) Il caso Mattei (1972) La classe obrera va al paradís (1972) L'equívoc (1973) L'espantaocells (1973) La conversa (1974) Chronique des années de braise (1975)
1976–2000	Taxi Driver (1976) Padre padrone (1977) L'arbre dels esclops (1978) Apocalypse Now (1979) El timbal de llauna (1979) Comença l'espectacle (1980) Kagemusha (1980) Człowiek z żelaza (1981) Missing (1982) Yol (1982) La balada de Narayama (1983) París, Texas (1984) El pare en viatge de negocis (1985) La missió (1986) Sous le soleil de Satan (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) Cor salvatge (1990) Barton Fink (1991) Les millors intencions (1992) Adéu a la meva concubina (1993) El piano (1993) Pulp Fiction (1994) Underground (1995) Secrets i mentides (1996) Unagi (1997) Ta'm e guilass (1997) Mia eoniótita ke mia mera (1998) Rosetta (1999) Dancer in the Dark (2000)
2001–present	L'habitació del fill (2001) El pianista (2002) Elephant (2003) Fahrenheit 9/11 (2004) L'Enfant (2005) The Wind That Shakes the Barley (2006) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2007) Entre les murs (2008) Das weiße Band (2009) L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades (2010) L'arbre de la vida (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Kış Uykusu (2014) Dheepan (2015) I, Daniel Blake (2016) The Square (2017) Un assumpte de família (2018) Paràsits (2019) No es va celebrar (2020) Titane (2021) Triangle of Sadness (2022) Anatomie d'une chute (2023) Anora (2024)

Argument[2]