Vidal Aragonés i Chicharro
| |||
| Nom original | (es) Vidal Aragonés Chicharro  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 9 abril 1978 (46 anys) Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | ||
 Diputat al Parlament de Catalunya | |||
| 17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària) Legislatura: dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat | |||
| 13 juny 2015 – Electe a: eleccions municipals espanyoles de 2015 | |||
| Professor associat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | el Pedró | ||
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat Pompeu Fabra | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | advocat laboralista, polític, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Partit | Alternativa d'Esquerres de Cornellà, en coalició a Cornellà en Comú-Crida per Cornellà Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent | ||
| Membre de | |||
| |||
Vidal Aragonés i Chicharro (Cornellà de Llobregat, 9 d'abril de 1978) és un advocat, professor i polític català, diputat electe de la XII Legislatura del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (CUP).
Trajectòria
[modifica]Vidal Aragonés va néixer al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat procedent de pares immigrats de Calzada de Calatrava (Castella - La Manxa).[1] Va estudiar al CEIP Ignasi Iglésias i a l'IES Verdaguer, i posteriorment es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona amb un postgrau en Dret del Treball per la Universitat Pompeu Fabra.[2]
Actualment és professor associat de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Autònoma de Barcelona i resideix al barri cornellanenc d'El Pedró, pare d'un fill.[1][3][4] Va ser membre del consell editorial del diari Jornada[5] i, des de l'any 2002, és també advocat i assessor del sindicalisme alternatiu a la cooperativa d'advocats i juristes Col·lectiu Ronda.[3]
Activisme i vida política
[modifica]De perfil tècnic dins l'ideari anticapitalista,[1] Aragonés va prendre part de la Mesa Cívica pels Drets Socials durant els anys 90. És soci de diverses cooperatives, de l'Ateneu Popular de Cornellà i participa de vocal a la junta de l'Observatori DESC.[3][6]
Militant d'Alternativa d'Esquerres de Cornellà (AECornellà) i integrant del moviment Crida Constituent de la CUP, va esdevenir candidat a l'alcaldia per la coalició municipal Cornellà en Comú-Crida per Cornellà a les eleccions municipals de 2015.[7] El partit va quedar en segona posició després del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Aragonés va esdevenir regidor a l'oposició.[2]
Va oposar-se a la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat per a la XI Legislatura i es va mostrar crític amb la CUP per donar suport a l'aprovació dels pressupostos del govern de 2017.[3] Després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola per part del Govern d'Espanya —un cop celebrat el referèndum d'independència de l'1 d'octubre i proclamada la República Catalana—, que comportava la convocatòria d'eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, Aragonés va ser escollit diputat de la CUP en tercera posició per aquesta cambra a la província de Barcelona.[8]
El 2021 no es va tornar a presentar a les eleccions al Parlament.[9]
Publicacions
[modifica]Ha publicat desenes d'articles sobre drets laborals, moviment obrer i marxisme. Entre les seves obres destaquen els llibres següents:
- Aragonés Chicharro, Vidal. Precariedad laboral (en castellà). Col·lectiu Ronda, 2011.
- Aragonés Chicharro, Vidal; Ocaña Escolar, Luis. Manual para luchar contra la reforma laboral (en castellà). Atrapasueños, 2012. ISBN 978-8415674108.
- Aragonés Chicharro, Vidal; Ocaña Escolar, Luis; Gómez Carrasquel, Rosario. Las transformaciones hacia el socialismo en Venezuela (en castellà). Atrapasueños, 2014 (col·lecció Corazón Bolivariano). ISBN 978-8415674450.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Morales, Aida «Vidal Aragonés, els vuit cognoms castellans de l'esquerra independentista». Nació Digital, 08-12-2017 [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Vidal Aragonés Chicharro». Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Font, Marc «Qui són i d'on vénen els candidats de la CUP per al 21-D?». El Crític, 17-11-2017 [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «Candidates». Candidatura d'Unitat Popular. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2017. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «Qui som?». Jornada. Arxivat de l'original el 2017-12-26. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «Qui som». Observatori DESC. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2017. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ Flotats, Queralt «Vidal Aragonès: "Tenim tres grans prioritats: feina, serveis públics i solidaritat"». El Periódico de Catalunya, 30-03-2015 [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ «Composició del Parlament». Generalitat de Catalunya, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2017. [Consulta: 26 desembre 2017].
- ↑ Alemany, Jordi «Un mínim de 18 diputats no repetiran escó». El Punt Avui, 25-12-2020, p. 12.