mi

Potser volíeu: MI, mí

Multilingüe

Numeral

mi ‎(anterior m, posterior mii)

1. forma alternativa de MI ‎(«1001 en números romans»).

Símbol

mi

1. Codi de llengua ISO 639-1 del maori.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi/
• Rimes: -i
• Etimologia:

Nom masculí: primera síl·laba del tercer vers de l'himne en llatí Ut queant laxis: mira gestorum.

Nom femení: del grec antic μῦ ‎(mŷ).

Pronom: del llatí mihi.

Nom

mi m. ‎(plural mis)

1. (música) Tercera nota de l'escala major.

Nom

mi f. ‎(plural mis)

1. Dotzena lletra de l'alfabet grec: μ ‎(m) Μ ‎(M).

Traduccions

Lletra grega

• Anglès: mu ^(en)
• Asturià: mi ^(ast)
• Castellà: mi ^(es)
• Grec: μι ^(el) n. ‎(mi)
• Polonès: my ^(pl) n.

Pronom

mi

1. Forma no nominativa del pronom de la primera persona del singular (jo) usada darrere de preposicions.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Verb

mi

1. (col·loquial, seguit de pronoms) mira

   Mi-te’l ― Mira-te’l

   Mi’t aquí ― Vet aquí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu àton) /mi/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈmi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Adjectiu: Apòcope de mío.
• Etimologia: Nom masculí: primera síl·laba del tercer vers de l'himne en llatí Ut queant laxis: mira gestorum.
• Etimologia: Nom femení: del grec antic μῦ ‎(mŷ).

Adjectiu

mi inv. ‎(plural mis)

1. mon

Nom

mi m. ‎(plural míes)

1. mi (nota musical)

Nom

mi f. ‎(plural míes)

1. mi (lletra grega Μ μ)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mi

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mi/
• Etimologia: De l'italià mi o me, de l'alemany mir o mich, del francès me o moi, de l'anglès me, del castellà mí, del llatí me o mihi, de l'ídix מיר (mir) o מיך (mikh), del polonès mój o del rus мой ‎(moi), amb i pronominal.

Pronom

mi ‎(acusatiu min)

1. jo, mi

Relacionats

Pronoms personals en esperanto

			nominatiu	acusatiu
primera persona	singular		mi	min
	plural		ni	nin
segona persona	singular		ci1	cin1
	sing. i pl.		vi	vin
tercera persona	singular	masc.	li	lin
		fem.	ŝi	ŝin
		neut.	ĝi	ĝin
	plural		ili	ilin
	sing. i pl.	reflexiu	si	sin
		indefinit	oni	onin

¹ Arcaic

Derivats

• mia
• mio
• miaĵo

Relacionats

• vi, ci, ni

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre mi

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miː/

Adjectiu

mī

1. vocatiu masculí singular de meus

Polonès

• Pronúncia: /mi/

Pronom

mi

1. datiu de ja

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Sicilià

Pronom

mi ‎(feble, fort iu)

1. em

Serbocroat

• Pronúncia: /'mi/
• Etimologia: Del protoeslau *my, del protoindoeuropeu *wéy.

Pronom

mi

1. (pronom personal) nosaltres

   Mi smo srećni.

   Nosaltres estem contents.

Declinació

	singular	plural
nominatiu	ja	mi
vocatiu	—	mi
acusatiu	mene, me	nas
genitiu	mene, me	nas
datiu	meni, mi	nama, nam
locatiu	meni	nama
instrumental	mnom, mnome	nama