Papers by Cèsar Mateu
Saó, núm. 387, Quadern, p. 26-28., Nov 2013
Anàlisi divulgativa de les activitats dels serveis lingüístics municipals en el context de la cri... more Anàlisi divulgativa de les activitats dels serveis lingüístics municipals en el context de la crisi de l'inici del segle XXI, usada de vegades com a argument per al tancament de determinats serveis públics i sovint revestida de racionalització de la despesa pública.
En aquesta breu comunicació, per l'estructura de l'acte i el temps del qual disposem els particip... more En aquesta breu comunicació, per l'estructura de l'acte i el temps del qual disposem els participants en la taula redona, analitzem les activitats dels serveis lingüístics municipals en l’actual context de crisi econòmica, usada de vegades com a argument per al tancament de determinats serveis públics i sovint revestida de racionalització de la despesa pública.
Nous materials de toponímia valenciana, p. 335-368., 2013
Aquest estudi recull els microtopònims de la zona de l’Estepar (Xodos), en base a una eixida topo... more Aquest estudi recull els microtopònims de la zona de l’Estepar (Xodos), en base a una eixida toponímica realitzada amb l’informador principal i contrastada amb tres informadors més, tots de la mateixa família, molt arrelada en l’espai objecte de l’estudi, i d’edats diverses. Analitza aquests topònims, els constitutius, l’estructura, etc., per formular diverses conclusions i refermar la utilitat de la microtoponímia, no solament com a sistema de recollida i conservació del patrimoni cultural, antropològic, sinó també pel que fa a l’evidència que els mecanismes de creació, establiment i desaparició dels topònims són fàcilment observables i susceptibles de descripció en l’entorn més proper, més a la mida humana. L’estudi és el resultat del treball d’investigació presentat al Diploma de Postgrau de Toponímia i Onomàstica Valencianes (curs 2010-2011) de la Universitat de València, patrocinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Aquest treball d’investigació, dirigit pel Dr. Vicent Salvador Liern, és la culminació dels estud... more Aquest treball d’investigació, dirigit pel Dr. Vicent Salvador Liern, és la culminació dels estudis de postgrau corresponents al Diploma d’Estudis Avançats, com a cloenda dels estudis de tercer cicle, previs a la realització de la tesi doctoral, dintre del Programa Interuniversitari d’Estudis Filològics Interdisciplinars, Filologia catalana i afins. Es basa principalment en el model comunicatiu proposat per María Calzada (1997). Es tracta d’una elaboració que parteix de l’Anàlisi Crítica del Discurs (ACD), en concret de la Lingüística Crítica (LC). A partir del model de María Calzada, ens hem proposat elaborar una metodologia d’anàlisi del discurs aplicable als textos històrics de l’àmbit administratiu. Així, hem aplicat l’expressada metodologia en l’anàlisi de dos textos medievals catalans per a mirar d’esbrinar les ideologies subjacents.
La Roca, núm. 2, p. 9-18., Aug 2010
Article de divulgació en què s'explica el procés mitjançant el qual es va arribar a l'establiment... more Article de divulgació en què s'explica el procés mitjançant el qual es va arribar a l'establiment de la datació de la carta de poblament de Xodos i es va proposar una edició que indicara com a supressió el sintagma 'la Encarnación' i considerara 'Era' com a substantiu, de manera que cal entendre que la carta de Xodos fou redactada l’any de l’Era de 1292, és a dir, l’any del Senyor de 1254.
Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa, p. 325-329., Mar 2008
Aquest estudi, presentat l’any 2006 al II Congrés Cultura i Territori a les comarques de la diòce... more Aquest estudi, presentat l’any 2006 al II Congrés Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa amb forma de comunicació, exposa l’estat dels treballs de recerca i divulgació dels materials continguts a l’arxiu de documentació històrica de Xodos. Així, fa públiques algunes de les activitats ja realitzades, sobretot pel que fa a l’aplec documental constituït per la carta de poblament i els seus contextos, i descriu tots els documents continguts a l’arxiu. A més, formula algunes propostes de futur tant pel que fa a la investigació en l’esmentat arxiu com per al desenvolupament de la mateixa comarca, encaminades a la visualització de l’Alcalatén.
Diccionari ciclista., Feb 2006
Recull terminològic en què es presenten ordenades i numerades 216 entrades de mots al voltant d'a... more Recull terminològic en què es presenten ordenades i numerades 216 entrades de mots al voltant d'aquesta pràctica esportiva. Inclou lèxic argòtic, la indicació de la categoria gramatical, gènere, etc., i les equivalències en castellà i en anglès, juntament amb els índexs alfabètics corresponents. L'edició ha comptat amb la col·laboració d'Eva M. Vàzquez Mora (trad. anglès).
Aquesta comunicació presenta la visió particular dels autors sobre la xarxa tècnica de serveis li... more Aquesta comunicació presenta la visió particular dels autors sobre la xarxa tècnica de serveis lingüístics municipals valencians: conté una breu introducció que explica els principals camps d’actuació dels serveis lingüístics municipals i la gènesi de la xarxa tècnica; les dades de participació expliquen la capacitat de maniobra de la xarxa i les possibilitats d’arribar a bona part de la ciutadania. Les propostes de futur presenten diverses actuacions públiques que l’AVL pot realitzar en aquest àmbit amb la col·laboració dels serveis lingüístics municipals.
Xornaes sobre la Normalización Llingüística nos Conceyos. Ponencies., 2006
El Servei de Dinamització Lingüística de l’Ajuntament d'Almassora funciona des de l’estiu de 2000... more El Servei de Dinamització Lingüística de l’Ajuntament d'Almassora funciona des de l’estiu de 2000. Tot i que realitza tasques d’assessorament lingüístic i de formació, tant del personal del propi ajuntament com de la ciutadania en general, la principal activitat que desenvolupa és la promoció de l’ús de la llengua mitjançant projectes de dinamització. Són diverses les causes que han determinat l’obertura dels serveis lingüístics municipals valencians i l’establiment d’una xarxa tècnica. Amb aquest treball mirarem de conèixer millor el Servei de Dinamització Lingüística i la xarxa valenciana en la qual s’integra.
Repositori institucional, Universitat Oberta de Catalunya., Jan 2004
Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un ma... more Edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, conservat a la mateixa població. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana. Pretén aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià; i estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català. Altres objectius són: datar correctament la carta de poblament; relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època; il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del públic la documentació estudiada.
Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 70, p. 57-72., 2003
Aquest estudi mira d’identificar les intervencions públiques i analitzar la inacció com una altra... more Aquest estudi mira d’identificar les intervencions públiques i analitzar la inacció com una altra forma d’actuació pública. En aquest sentit, l’estudi identifica les polítiques lingüístiques desenvolupades al Maestrat a partir de les accions i les inaccions de l’actuació pública, tant municipal com autonòmica, i repassa les dades estadístiques valencianes referides a la política lingüística, especialment les ajudes de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del català pels ajuntaments. Finalment es formulen algunes propostes de futur encaminades a l’elaboració de polítiques actives de normalització lingüística. La comunicació es completa amb tres annexos que ofereixen les eines aplicades en l'estudi.
Videos: Anthropology documentaries by Cèsar Mateu
Produccions de l'Estepar & Vimeo, Sep 2012
http://vimeo.com/48538438
El 9 de juny de 2012 se celebrà a Xodos la XIV Mostra de l'Alcalatén... more http://vimeo.com/48538438
El 9 de juny de 2012 se celebrà a Xodos la XIV Mostra de l'Alcalatén amb una àmplia representació d'artesans de la comarca i amb més de 15 exposicions i tallers. Aquest vídeo recull totes les activitats de la jornada a través de les imatges de veïns i col·laboradors.
Una producció de Cèsar Mateu per a l'AC l'Argivello de Xodos.
Fotos i vídeos: Adrià Gual, Alfonso Porcar, Asun Gómez, Belén Gual, Bernat Mateu, Cèsar Mateu, Eva Maria Safont, Juanma Falomir, Luis Tejero, Maribel Escrig, Mencín Nebot, Ramon Gual, Ramon de Visi, Santi Navarro, Sònia Garcia, Teresa Monferrer, La Veu de l'Alcalatén i altres amics i col·laboradors.
Músiques tradicionals recollides per Belén Gual a partir de la Rondalla de Xodos i altres amics i col·laboradors.
Altres músiques: Colla de dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén, Ball rodat (versió rock), La xixarra (Alimara), Xodos, jota i fandango (Alimara), Close to Mike (Jeris) cc/by-nc, Modern celtic (wnm) cc/by-nc.
Un agraïment especial a: Abili Galindo, Alfonso Porcar, Artur Aparici, Conxa Ortells, Diego Guidotti, Felip Guidotti, Jorge Barreda, Juanjo Gual, Odiló Galindo, Pili Pons, l'Ajuntament de Xodos, la Universitat Jaume I, la Generalitat, els pobles de l'Alcalatén, els socis, amics i col·laboradors de l'AC l'Argivello, la Comissió de Festes i tota la gent de Xodos, sense els quals no hagués estat possible la Mostra de l'Alcalatén 2012.
Produccions de l'Estepar & Vimeo, Jun 2012
http://vimeo.com/48534418
Xodos, amb la carta de poblament més antiga de l'Alcalatén, atorgada e... more http://vimeo.com/48534418
Xodos, amb la carta de poblament més antiga de l'Alcalatén, atorgada el 1254, se situa sobre la Roca, una immensa mole calcària. Sobre aquest paisatge, s'imposa el Penyagolosa (1.815 m), la muntanya més alta de l'Alcalatén i el pic més emblemàtic del País Valencià. Aquest vídeo mostra la relació entre Xodos, el poble i els masos, i l'imponent cim situat en el seu terme, el Penyagolosa.
Book Reviews by Cèsar Mateu
Saó, núm. 369, Mar 2012
Ressenya, publicada a la revista 'Saó', núm. 369, del llibre 'Les llengües al sofà', el qual s'oc... more Ressenya, publicada a la revista 'Saó', núm. 369, del llibre 'Les llengües al sofà', el qual s'ocupa de la transmissió lingüística en famílies de parelles mixtes de llengua inicial. El títol de l'article fa referència a la difícil situació valenciana en aquest aspecte, amb la figura d'un sofà d'escai, no pas de pell ni de tela.
Saó, núm. 347, Mar 2010
Ressenya, publicada a la revista 'Saó', núm. 347, dels tres volums i un CD-ROM del 'Corpus Toponí... more Ressenya, publicada a la revista 'Saó', núm. 347, dels tres volums i un CD-ROM del 'Corpus Toponímic Valencià', editats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Uploads
Papers by Cèsar Mateu
Videos: Anthropology documentaries by Cèsar Mateu
El 9 de juny de 2012 se celebrà a Xodos la XIV Mostra de l'Alcalatén amb una àmplia representació d'artesans de la comarca i amb més de 15 exposicions i tallers. Aquest vídeo recull totes les activitats de la jornada a través de les imatges de veïns i col·laboradors.
Una producció de Cèsar Mateu per a l'AC l'Argivello de Xodos.
Fotos i vídeos: Adrià Gual, Alfonso Porcar, Asun Gómez, Belén Gual, Bernat Mateu, Cèsar Mateu, Eva Maria Safont, Juanma Falomir, Luis Tejero, Maribel Escrig, Mencín Nebot, Ramon Gual, Ramon de Visi, Santi Navarro, Sònia Garcia, Teresa Monferrer, La Veu de l'Alcalatén i altres amics i col·laboradors.
Músiques tradicionals recollides per Belén Gual a partir de la Rondalla de Xodos i altres amics i col·laboradors.
Altres músiques: Colla de dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén, Ball rodat (versió rock), La xixarra (Alimara), Xodos, jota i fandango (Alimara), Close to Mike (Jeris) cc/by-nc, Modern celtic (wnm) cc/by-nc.
Un agraïment especial a: Abili Galindo, Alfonso Porcar, Artur Aparici, Conxa Ortells, Diego Guidotti, Felip Guidotti, Jorge Barreda, Juanjo Gual, Odiló Galindo, Pili Pons, l'Ajuntament de Xodos, la Universitat Jaume I, la Generalitat, els pobles de l'Alcalatén, els socis, amics i col·laboradors de l'AC l'Argivello, la Comissió de Festes i tota la gent de Xodos, sense els quals no hagués estat possible la Mostra de l'Alcalatén 2012.
Xodos, amb la carta de poblament més antiga de l'Alcalatén, atorgada el 1254, se situa sobre la Roca, una immensa mole calcària. Sobre aquest paisatge, s'imposa el Penyagolosa (1.815 m), la muntanya més alta de l'Alcalatén i el pic més emblemàtic del País Valencià. Aquest vídeo mostra la relació entre Xodos, el poble i els masos, i l'imponent cim situat en el seu terme, el Penyagolosa.
Book Reviews by Cèsar Mateu
El 9 de juny de 2012 se celebrà a Xodos la XIV Mostra de l'Alcalatén amb una àmplia representació d'artesans de la comarca i amb més de 15 exposicions i tallers. Aquest vídeo recull totes les activitats de la jornada a través de les imatges de veïns i col·laboradors.
Una producció de Cèsar Mateu per a l'AC l'Argivello de Xodos.
Fotos i vídeos: Adrià Gual, Alfonso Porcar, Asun Gómez, Belén Gual, Bernat Mateu, Cèsar Mateu, Eva Maria Safont, Juanma Falomir, Luis Tejero, Maribel Escrig, Mencín Nebot, Ramon Gual, Ramon de Visi, Santi Navarro, Sònia Garcia, Teresa Monferrer, La Veu de l'Alcalatén i altres amics i col·laboradors.
Músiques tradicionals recollides per Belén Gual a partir de la Rondalla de Xodos i altres amics i col·laboradors.
Altres músiques: Colla de dolçainers i tabaleters de l'Alcalatén, Ball rodat (versió rock), La xixarra (Alimara), Xodos, jota i fandango (Alimara), Close to Mike (Jeris) cc/by-nc, Modern celtic (wnm) cc/by-nc.
Un agraïment especial a: Abili Galindo, Alfonso Porcar, Artur Aparici, Conxa Ortells, Diego Guidotti, Felip Guidotti, Jorge Barreda, Juanjo Gual, Odiló Galindo, Pili Pons, l'Ajuntament de Xodos, la Universitat Jaume I, la Generalitat, els pobles de l'Alcalatén, els socis, amics i col·laboradors de l'AC l'Argivello, la Comissió de Festes i tota la gent de Xodos, sense els quals no hagués estat possible la Mostra de l'Alcalatén 2012.
Xodos, amb la carta de poblament més antiga de l'Alcalatén, atorgada el 1254, se situa sobre la Roca, una immensa mole calcària. Sobre aquest paisatge, s'imposa el Penyagolosa (1.815 m), la muntanya més alta de l'Alcalatén i el pic més emblemàtic del País Valencià. Aquest vídeo mostra la relació entre Xodos, el poble i els masos, i l'imponent cim situat en el seu terme, el Penyagolosa.