El Corpus Toponímic Valencià Dades bibliogràfiques MATEU, Cèsar (2010). “El Corpus Toponímic Valencià”, a Saó, núm. 347, març de 2010, p. 42. València: Saó Edicions. El Corpus Toponímic Valencià L’edició del Corpus Toponímic Valencià (anomenat també Topoval) es compon de tres volums i un CD-ROM (repetit en els volums primer i tercer), guardats els dos primers en una caixa i el tercer en una carpeta. Els dos primers volums, de 1.555 i 589 pàgines respectivament, expliciten el corpus pròpiament dit. El primer, com el tercer, inclou el CD-ROM, la metodologia seguida en l’enquesta dels topònims i els criteris lingüístics aplicats en l’exposició del corpus toponímic valencià; a més, mostra l’oportunitat de l’edició i, en forma d’annexos, incorpora la llista dels símbols fonètics emprats, la llista dels municipis valencians (amb les últimes novetats, com el canvi de denominació d’Alfara de la Baronia), un recull molt bàsic de legislació sobre toponímia i la relació d’enquestadors. El gros del volum incorpora la toponímia valenciana ordenada per paraules. El segon presenta els topònims ordenats alfabèticament per municipis, amb la preposició inicial, si n’hi ha, posposada, com en el cas de Vall d’Alba, la. Aquest volum, a la manera dels fullets de Toponímia dels pobles valencians, inclou la classificació de topònims organitzats per categories com ara orografia, hidrografia, relleu litoral i marí, poblament, partides i paratges, vies de comunicació, etc. El tercer volum, més interessant des del punt de l’ús diari amb només 61 pàgines, mostra l’oportunitat de l’edició, i inclou els materials del dos volums anteriors, el corpus en format CD-ROM, a més dels capítols relatius a aspectes tècnics. En l’apartat dedicat a l’oportunitat del Corpus, els autors (desconeguts en una edició fruit de l’obra col·lectiva dels enquestadors i dels membres de la Comissió de Toponímia, juntament amb els tècnics de l’AVL) desvetllen algunes claus de l’edició, filla del projecte conegut com a Atles Toponímic Valencià (a partir de 1994) i néta del Mestratge de Toponímia (1990-91) dirigit per Vicenç Rosselló i Emili Casanova. Després de repassar la legislació sobre toponímia valenciana, tant dels anys 90 del passat segle com la normativa elaborada al voltant de la creació i les activitats de l’AVL, els autors expliquen que la base del Corpus es troba formada pels topònims arreplegats per a la cartografia 1:10.000 de l’Institut Cartogràfic Valencià, usats en la col·lecció Toponímia dels pobles valencians, nom que recupera l’aplicació informàtica inclosa en el CD-ROM. Justament aquesta dependència de la cartografia genera un dels conflictes d’estil del Corpus: l’ús de majúscules es vincula sovint a la realització en el mapa i a l’expressió de llistes separades per punt i a part. Així, no s’aprecia que els elements genèrics del topònim, en l’interior del text, han d’aparéixer en minúscula. Sembla, doncs, que els criteris d’actuació en l’escriptura, la retolació i la incorporació de topònims en l’àmbit municipal queden per una nova publicació. El CD-ROM, el millor producte del Corpus des del nostre punt de vista, inclou molts dels continguts expressats anteriorment en un format interactiu de fàcil i ràpida resposta. Ens consta que hi ha, almenys, la intenció de traslladar-ne els continguts a la web. El CD-ROM, que no arranca automàticament, instal·la l’aplicació informàtica Toponímia dels pobles valencians i crea un accés directe a l’escriptori de l’usuari. Quan hi accedim, la interfície se’ns presenta d’una manera clara, fàcil d’usar. Podem © Cèsar Mateu i Beltran, 2010 1 El Corpus Toponímic Valencià buscar els topònims de la zona de predomini lingüístic valencià, castellà o comprovar l’escriptura dels noms dels municipis. El sistema és molt còmode: comencem a introduir el topònim que cerquem i el sistema va oferint la possibilitat cercada a mesura que encara pressionem les tecles. Val a dir que la cerca es realitza tant per la part denotativa com pel genèric. Així, si introduïm font, el sistema retorna, amb la efa, topònims com Fabana, Fabià, etc.; amb fo, Fo, Foc...; amb fon, Fonca, Foncars; amb font, Alt de la Font Freda, Barranc de la Font Blanca, Font Amarga, Urbanització La Font de l’Oro, etc. A més, disposem d’una eina de cerca, simple o avançada (amb les condicions i, o, no, per municipis, etc.), que facilita la trobada de topònims a partir del genèric o de la part denotativa. Les eines d’impressió i còpia són ben útils per aprofitar les dades de l’aplicació informàtica. L’actualització en línia converteix el programa en una eina amb projecció temporal, més enllà del moment en què s’ha editat el Corpus. L’ajuda que ofereix la interfície també és clara i s’ajusta perfectament a les demandes dels usuaris convencionals. El sistema, que funciona a partir de bases de dades d’Access, és molt més potent que l’aplicació desenvolupada i podia aprofitar millor la versatilitat d’aquest sistema de tractament de dades amb la cerca de connectors (la preposició medial o l’article) o dels signes auxiliars (el guionet). De tota manera, en conjunt, l’aplicació informàtica ens sembla potent i ben aconseguida. Només li cal, des del nostre punt de vista, una major adaptació als usuaris especialitzats i una versió accessible des d’Internet. D’acord amb allò que afirma el Corpus, nosaltres també esperem que el treball “servisca per a evitar la desaparició d’una part important de la nostra toponímia i per a facilitar-ne l’ús correcte” i també volem encoratjar especialment “les institucions públiques i els particulars” perquè tinguen en compte l’obra per a l’ús de la toponímia i per a posar fre “a una toponímia nova, lligada principalment al turisme i a la construcció de segones residències, sense arrelament ni a la llengua ni a les característiques de la zona on s’ubiquen”. Una lloable declaració d’intencions. © Cèsar Mateu i Beltran, 2010 2