Este artículo responde la frecuente pregunta sobre cómo se encontraron las soluciones para averiguar el sistema de escritura y el idioma del manuscrito medieval MS408, como se describió en el artículo de la revista Romance Studies titulado The Language and Writing System of MS408 (Voynich) Explained (Cheshire, 2019). Desvelar el enigma fue un proceso muy intuitivo, así que explicar cómo se hizo es un reto en sí mismo.

L’histoire des langues régionales de la France hexagonale les fait caractériser aujourd’hui non seulement par une fragmentation dialectale plus ou moins ac-centuée, mais aussi par leur emploi surtout oral. À l’exception des auteurs de certaines traditions littéraires et de leur public bien petit, la grande majorité des locuteurs de langue maternelle régionale sont à présent des analphabètes dans leur langue. Cependant, avec le réveil du régionalisme comme mouvement identitaire, notamment au cours de la deuxième moitié du siècle passé, l’enjeu de la langue est souvent considéré comme la marque d’identité par excellence. Par conséquent, il s’agissait de promouvoir sa pertinence en essayant d’élaborer une norme linguistique comme base pour l’enseignement de la lan-gue en question, c’est-à-dire particulièrement pour son usage écrit. Le grand problème qui se posait à une telle entreprise du point de vue linguistique était sans aucun doute l’état réel des langues régionales, dont le morcellement dialec-tal, qui se présente différemment d’une langue à l’autre, s’opposait à la notion traditionnelle d’une norme unique à la française. Il fallait donc trouver des solu-tions taillées sur mesure de la situation particulière dans laquelle se trouvait chacune des langues régionales. Le but de la présente communication est de décrire et de comparer les nor-mes proposées et réalisées à l’échelle de la distance ou l’artificialité qui se ma-nifeste ou non entre les variétés parlées d’une langue régionale et le résultat de l’engagement normatif comme base de son enseignement. Par cette manière de procéder, un continuum s’impose qui va des solutions proches de la réalité dia-topique d’une langue jusqu’à celles qui, en principe, en font abstraction, donc du modèle polynomique corse, jusqu’au batua basque.

Estudi sobre les conseqüències de la no oficialitat del català a la Unió Europea. El document evidencia la voluntat expressa dels successius governs del Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol de negar l'oficialitat de la llengua catalana a la UE i els perjudicis que deriven d'aquesta manca d'oficialitat, com el fet que el català rarament s'inclogui, com sí passa amb la resta de llengües oficials, en els programes d'aprenentatge, perfeccionament, foment i promoció.

Ponència convidada a les III Jornades GrOC. L'ensenyament de la gramàtica en contextos multilingües. Treball en què s'exposa de quina es pot orientar l'ensenyament de la gramàtica a secundària, per tal d'estimular la capacitats d'observar, de generalitzar i relacionar, de relacionar causes i efectes, d'argumentar i d'experimentar (seguint Bosque 2014), introduint a l'aula la variació intralingüística i interlingüística.

Using Catalan and Mayangna data as evidence, I claim that experiencer predicates are drawn from a universal structure, headed by the functional projection vEXPP. According to this structure, an experience-denoting N is merged with a V-head to obtain an experience predication, which may take a source of experience phrase as its specifier. The experiencer, introduced by the vEXP head, c-commands the source of experience allowing for a ‘parasitic’ possession relationship. Additionally, the data presented here show that a limited subset of experience phrases allow an agentive reading. I argue that such agentive interpretation is the result of the merging in the structure of an agentive functional head, vAG, generated above vEXPP. In turn, this agentive functional head is responsible for the introduction of the agentive, external argument.

Som a l’inici del segle XXI. Mirem al nostre voltant i descobrim que tota moral és essencialment irracional... Tota? No! Una tradició moral ha estat capaç de superar els embats de la història; la tradició moral aristotèlica es perfila capaç de superar la crítica nietzscheana.

Fabra (1956) conté una proposta per a la grafia de les paraules compostes que és estructural (les regles estan vinculades, §4) i humanista (posa les regles dins del saber dels parlants, de manera que les poden dominar, §6). En canvi, la proposta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2017) és plana (sense relacions) i no considera els parlants (els quals no poden dominar les seues regles, §8-§10). A més, la Filològica s’aparta de Fabra sense constatar-ho (i, per tant, sense justificar-ho), i és oscil•lant (arrítmic passa a arítmic en 1995, i torna a arrítmic en el 2017). Este llibre reflexiona sobre com canviar normes (§1), justifica l’estructura gramatical de Fabra (§2), completa la teoria sobre la derivació, la composició i els prefixos compositius (§3), justifica les regles de Fabra (§4), i procura sistematitzar l’ús del guionet (§5 i §11). També mostra que l’actitud que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut davant de la Filològica és generosa, però poc reflexiva (§13). El llibre es completa amb una proposta divulgativa (§14) i un resum de cada capítol (§15).

This book investigates the sociolinguistic dimension of the internationalisation of higher education, examining the linguistic tensions and ambiguities experienced by universities around the world, particularly in non-anglophone contexts. Joining current debates within discursive and ethnographic approaches to language policy, the authors analyse the narrative emerging from university language policy documents, and then trace the stance-taking processes of different stakeholders at a small university in Catalonia. They pay particular attention to how teachers, administrative staff, and exchange students position themselves in connection to the role of Catalan and its coexistence with other languages at the university. This book will be of interest to language policy scholars and practitioners, as well as graduate students in sociolinguistics and applied linguistics

This corpus-based study focuses on the rise of evidential meanings of Catalan modal verb deure ('must') from its original deontic meaning (between the 12th and the 16th centuries). We have been able to analyse the process of grammaticalization with absolute reliability thanks to the applied technology of the Corpus of Old Catalan (CICA and CIGCA), in which linguistic variation is quite representative. This study takes a cognitive perspective (Langacker 1987, 1991, 1999, 2006; Pelyvás 2000, 2006) that provides us with the tools to set up a semantic network and the paths of semantic change.

Em plau presentar-vos una reedició dels deu volums de la col·lecció «Llengua, immigració i ensenyament del català» que el Departament de Benestar i Família edita amb la voluntat d'ajudar a conèixer la nostra societat i d'acollir les persones que arriben d'arreu del món. Cadascun dels volums és fruit d'un estudi destinat a fer notar els aspectes lingüístics que poden afavorir o dificultar l'aprenentatge del català. Contenen una descripció gramatical de la llengua i un apartat dels errors i dels problemes lingüístics més freqüents, i, a més, uns estudis comparatius breus del sistema gramatical català amb els sistemes gramaticals de cadascuna de les llengües.

Cet article se propose d’étudier différents aspects du changement linguistique actuel dans le domaine du catalan nord-occidental grâce à un corpus contemporain conçu spécialement à ces fins. Pour ce faire, nous nous appuierons sur plusieurs méthodes dialectométriques – basées sur la distance de Levenshtein et l’interface Gabmap – afin de calculer et analyser la distance linguistique entre ces variétés en temps apparent et selon une perspective quantitative globale. Concrètement, notre attention se portera sur le processus de perte structurelle qui affecte plusieurs variétés nord-occidentales de Catalogne et d’Andorre à la suite d’une advergence progressive avec les variétés orientales et le standard, situation totalement opposée au phénomène de relative stabilité des dialectes situés dans les régions soumises à l’administration aragonaise. Nous prendrons donc en considération le double processus d’advergence verticale des variétés catalanes et andorranes avec les variétés de prestige et en revanche, la divergence horizontale entre celles-ci et les différentes variétés de la Franja ; le résultat en étant une plus grande incidence de l’effet-frontière. Par ailleurs, nous constaterons que le changement linguistique qui touche le catalan nord-occidental est un phénomène complexe dans lequel le processus séculaire d’orientalisation semble céder le pas à un processus plus récent et plus puissant de standardisation. Enfin, nous analyserons les modèles de diffusion des innovations ayant le plus de poids sur le changement linguistique et nous indiquerons la complémentarité des modèles de diffusion hiérarchiques et par propagation.

La vida transcorre aliena a la fantasia a la vila marinera de Sesgaña. Fins que un dia, la Catuxa, una nena de nou anys que és un belluguet, es troba per casualitat el follet Xildas. Amb els seus amics Ulises i Uxía, i fins i tot amb el seu enemic Vicente, la Catuxa s’empesca un pla per ajudar en Xildas i buscar-li una nova llar.

Mentrestant, l’antipàtic senyor Sangonera demana explicacions a la seva veïna Catuxa per les entremaliadures que se succeeixen als seus dominis..."

La perspectiva comparada de l'estandardologia ha estat considerada inherent al seu desenvolupament. En aquest context el grup Estandarología Comparada de las Lenguas de España fa una recerca de l'estandardització del basc, el català, el gallec i l'espanyol. Aquest article aplica l'objectiu del grup, comparant la concepció de estàndard de les acadèmies oficials del català i de l'espanyol. El primer constatable és que hi ha una oposició diametral en l'explicitesa en la definició i l'ús d'aquest terme. En aquest treball, hem analitzat els desplegaments conceptuals i els usos en totes dues llengües.

The linguistic conjunction regime in the Catalan education system has been subject to several controversies over the years and we can see one position in favour and another against the model. In this article we identify the main arguments in the public debate for and against the system and analyse its normative basis in accordance with contributions of political theory on linguistic justice. Ultimately, our goal is to assess to which extent there is room for rapprochement or reconciliation between the arguments of the two positions. Our main argument is that both positions, which have employed fairly stable reasoning over time with a shared tendency to avoid explicit identity arguments, may have a certain margin for rapprochement. Some interpretations of the values that underline the arguments of both position, such as ideals of equal treatment of languages, equality of individual opportunities and the guarantee of pluralism, could support a linguistic conjunction system of in schools in which Catalan has a prominent role, Spanish enjoys sufficient recognition, and equal competence in both languages is guaranteed at the end of the school period.

Treball de fi de grau presentat l'any 2013. Aquest treball es proposa analitzar la traducció dels dialectes en l’àmbit audiovisual, concretament en el cas de la pel·lícula "Bienvenue chez les ch’tis" (Dany Boon, 2008). El corpus d’estudi està format per una selecció d’exemples presa del doblatge i els subtítols de les versions en català i castellà.

TOTS A TAULA
Context general i destinataris: la unitat didàctica està dissenyada per a un grup de 15-20 estudiants universitaris amb un nivell de català A2/ B1. Es recomana iniciar aquesta unitat després d'haver estudiat el lèxic relacionat amb els aliments.

El estudio de lenguas en una sociedad cada vez más globalizada, heterogénea y móvil, de
lenguas habladas por comunidades tradicionalmente en movimiento (trashumancia,
nomadismo, migración frontalera), y, al mismo tiempo, de lenguas minoritarias integradas en
el ámbito de otra u otras lenguas —en condiciones de plurilingüismo colectivo— destaca
nítidamente el papel de un enfoque más diferenciado y complejo del fenómeno de frontera
lingüística. La situación en la España Oriental constituye un ejemplo de ello. Estas condiciones
exigen una reflexión sobre su naturaleza, y, en definitiva, sobre la adecuación del concepto
tradicional y convencional de frontera lingüística entendido como línea nítida divisoria y
estática entre dos comunidades homogéneas e igualmente estáticas de hablantes. Este tipo de
percepción requiere una reflexión crítica, una apertura sistemática hacia la sociolingüística, la
lingüística de la variación, la lingüística de contacto y cognitiva. En este sentido, es necesaria
la consideración de varios tipos de vecindad lingüística que incluyen tanto la coexistencia de
una lengua al lado de la otra (contigüidad lingüística horizontal) como la convivencia de dos
lenguas en el mismo espacio (contigüidad vertical). Resulta necesaria y prometedora, asimismo,
la inclusión sistemática de los hablantes de las lenguas implicadas y una proyección de las
investigaciones en la perspectiva diacrónica.

El verb tocar s’utilitza en valencià com a sinònim popular del verb cult telefonar. Tocar té un origen semàntic anàleg i un comportament sintàctic idèntic al geosinònim català trucar. Tanmateix, mentres trucar té una acceptació plena en Catalunya, tocar és evitat pel valencià cult. En valencià popular també es dóna l’ús del verb cridar com a sinònim de telefonar. Eixe fenomen no és exclusiu del valencià: el castellà, el francés, l’italià i l’anglés també usen un mateix verb per a l’accepció ‘invitar, atraure [algú]’ i per a l’accepció ‘telefonar [a algú]’ (respectivament, llamar, appeler, chiamare i call). Mentres l’accepció telefònica mereix consideració en els diccionaris d’eixes llengües, els diccionaris de valencià no arrepleguen l’accepció telefònica de cridar. En la llengua popular, existix la tendència a pronominalitzar els complements de cridar (‘telefonar’) amb els pronoms de complement indirecte li/els, fenomen que cal estudiar. La preeminència d’u dels dos sinònims valencians (tocar i cridar) té conseqüències en la creació de substantius deverbals del camp de la telefonia (telefonada, cridada, tocada), on pareix que cridar guanya terreny a tocar.
Paraules clau: cridar, tocar, telefonar, trucar, geosinònim, cult, popular, pronominalitzar.

Abstract
The Valencian verb tocar is used in Valencian as a popular synonym for the formal verb telefonar. Tocar has an analogous semantic origin and an identical syntactic behaviour to its Catalan equivalent trucar. Paradoxically, trucar is widely used in Catalonia, whereas tocar is avoided in the educated language in
Valencia. In the colloquial language of Valencia there is a widespread use of the verb cridar as a synonym for phone. That phenomenon is not unique to the Valencian language: Spanish, French, Italian and English also use one verb meaning both ‘invite, attract [somebody]’and ‘phone [somebody]’ (respectively,
llamar, appeler, chiamare and call). Dictionaries of those languages contain the telephonic meaning of those verbs, whereas Valencian dictionaries do not contain the telephonic meaning of cridar. In colloquial Valencian, there is a tendency to use the indirect object pronouns li/els with the verb cridar (when meaning ‘to phone’), which deserves further study. The pre-eminence of one of the two synonyms (tocar and cridar) entails consequences on the creation of deverbative nouns in the field of mobile telephony (that is telefonada, cridada, tocada). It seems that cridar is gaining ground to tocar.
Key words: cridar, tocar, telefonar, trucar, educated language, colloquial language, pronoun, synonym.

Recull terminològic en què es presenten ordenades i numerades 216 entrades de mots al voltant d'aquesta pràctica esportiva. Inclou lèxic argòtic, la indicació de la categoria gramatical, gènere, etc., i les equivalències en castellà i en anglès, juntament amb els índexs alfabètics corresponents. L'edició ha comptat amb la col·laboració d'Eva M. Vàzquez Mora (trad. anglès).

Lindy Hop, a jitterbug dance originating in Harlem (NY, USA) in the 1920’s, has been taught on a popular scale in the city of Barcelona (Spain) since 1997. Despite its increasing popularity, little is known about the use of specialised terminology in this discursive context, where English loanwords are very widespread. In addition, the clear lack of terminology studies in this field of specialization, along with the absence of research in Lindy Hop in Catalan language make it a matter worthy of study from a terminological point of view, as well as a rather innovative endeavour. The goal of this research is to analyse the units of specialised meaning extracted from an oral corpus created for this purpose, to define them and to determine the preferable alternatives of the terms when used in Catalan discursive contexts by means of a standardisation study. The scope of this work encompasses the 67 units constituting the corpus, out of which 8 problematic units (those that presented one or more alternatives in Catalan) were selected. Following the criteria established by the TERMCAT (Catalan language terminology centre), the research performed a terminology standardisation process. A comparison of each term’s equivalents in other romance languages was carried out so as to determine the preferable alternatives in Catalan Lindy Hop contexts. One of the main outcomes of this research highlights that even when a Catalan alternative to a term of English origin exists (and is used), it never fully replaces the loanword, perhaps for reasons of prestige.

L’objectiu d’aquest article és presentar una anàlisi dels errors més habituals en català com a llengua estrangera (CLE) a partir de la interllengua oral d’un grup d’estudiants universitaris txecs. Per tal de fer aquesta anàlisi es tenen en compte els principals corrents d’investigació que s’han dedicat als errors dins de la lingüística aplicada (Lado, 1957; Corder, 1967; Selinker, 1972), concretament en l’àmbit de l’aprenentatge de llengües estrangeres, i els criteris més adients per establir una taxonomia d’aquests errors. A partir de l’anàlisi de les produccions orals dels estudiants, comprovarem que la majoria d’errors en català afecten la morfosintaxi, però també el lèxic, la fonètica i la fonologia. Les conclusions del treball ens serviran per comprendre millor les dificultats dels aprenents txecs envers el català i els reptes dels professors de CLE.

https://issuu.com/editorialgrao/docs/ar060_z_tot
En el present estudi s’investiga la realitat sociolingüística que experimenten a Catalunya els joves d’ensenyament secundari d’origen xinès arribats en l’adolescència. L’estudi revela la complexitat de les vivències sociolingüístiques d’aquests joves i el multilingüisme present en les seves pràctiques lingüístiques quotidianes. L’article acaba amb reflexions i propostes pedagògiques a partir de les vivències d’aquests joves.

'Els parlars catalans' (1978) deu haver estat el llibre més venut de Joan Veny, que el 2002 arribà a la 13a edició. Juntament amb la 'Introducció a la dialectologia catalana' (1986), feia la parella llibresca indispensable per als estudiants de filologia catalana que s'havien d'enfrontar amb la dialectologia. Però aquests llibres s'havien convertit ja fa uns quants anys en rareses de bibliòfil i per això era necessari una altra vegada posar a l'abast dels estudiants la informació i la formació que aquells llibres oferien, cosa que ha fet Joan Veny amb la col·laboració de Mar Massanell, antiga alumna que ha seguit les passes del mestre. Aquesta obra de Veny i Massanell no és una simple nova edició, «corregida i augmentada», d''Els parlars catalans', sinó que està molt més concebuda com a manual d'introducció a la disciplina de la dialectologia, amb uns capítols inicials dedicats a qüestions prèvies i més teòriques, presentats sota els epígrafs «Què és la dialectologia?» i «Introducció a la variació dialectal»; són, de qualque manera, equivalents, més reduïts i repastats, al segon dels llibres esmentats a l'inici, la 'Introducció a la dialectologia catalana'. És a dir, ara, amb una sola obra, Veny i Massanell ofereixen primer el marc teòric d'estudi de la diversitat dialectal i llavors descriuen la diversitat dialectal catalana, i tot amb un estil planer i una presentació gràfica molt clara i farcida de taules, mapes i altres gràfics que faciliten molt la comprensió de tot allò que s'explica.

En aquest treball parlarem de dos fenòmens sintàctics relacionats amb la (in) transitivitat, amb l’objectiu de veure com Fabra s’hi va referir i quin tracta- ment se’n fa en la normativa catalana actual (GIEC 2016). Els dos aspectes de la sintaxi catalana de què ens ocuparem són la concordança del verb "haver-hi" i l’ús de la preposició "a" davant del complement directe.

This study explores the language ideological underpinnings of the politics of language and identity in the context of two complex socio-political and sociolinguistic settings: contemporary Catalonia and the Valencian Community. Specifically, it compares Catalan and Valencian student perspectives regarding shifting boundaries and hybrid forms of language and identity. Contemporary scholarship on the linguistic authority of the Catalan language in Catalonia has identified a partial shift from the construction of this language as the essential language of the Catalan people (ideology of authenticity) to that of everybody’s language and yet nobody’s language in particular (ideology of anonymity) (Woolard 2016; Soler-Carbonell 2013; Trenchs-Parera et al. 2013). However, this research is often concentrated in Barcelona and surrounding areas prior to the 1 October 2017 independence referendum. Therefore, this thesis explores this sociolinguistic phenomenon in the other provinces of Catalonia, as well as in other Catalan-speaking territories, especially from an inter-regional and comparative perspective. Sixteen focus group interviews were conducted between March and December 2017 with Catalan and Valencian final year secondary school students (4º ESO), in which participants were asked to comment on sociolinguistic issues and engage in an exercise comparing Catalan and Valencian ‘Language and Literature’ textbooks. The study takes a qualitative and comparative-thematic approach as a means of examining the multifaceted and complex language ideological landscape and negotiations of the authority of Catalan in Catalonia and the Valencian Community. Students’ metalinguistic discourses and meta-textbook commentaries reveal competing constructions of linguistic authority in Catalan focus group discussions, while in Valencian groups the roles of the ‘anonymous’ and ‘authentic’ languages appear to be more rigidly defined. This thesis identifies in both Catalan and Valencian groups recurring constructions of language and identity as rooted in ethnolinguistic essentialism, thus as important markers of group difference and sameness. This thesis concludes that processes of linguistic ‘de-ethnicisation’ (Boix-Fuster and Woolard 2020: 712) may not be as pronounced as previously

L’objectiu fonamental d’aquest treball ha estat analitzar la concepció que Pompeu Fabra tenia de la codificació de la sintaxi, la qual cosa ha comportat l’anàlisi de les seves concepcions, tant de la sintaxi com del canvi i la variació sintàctics. Per fer-ho hem recorregut al buidatge sistemàtic de tots els textos fabrians de què es tenia notícia com a mètode per analitzar aquestes concepcions fabrianes.
Atesa la magnitud de l’empresa, hem considerat necessari partir d’un marc teòric per al buidatge, marc que hem trobat en el treball Extracció de terminologia: elements per a la construcció d’un SEACUSE (sistema d’extracció automatitzada de candidats a unitats de significació especialitzada), de Rosa Estopà (1999).
Un cop orientats en la tècnica del buidatge, vam decidir de buidar els textos buscant les concepcions fabrianes en l’ordre següent: la sintaxi, el canvi, la variació i la codificació. Hem establert una classificació dels textos fabrians segons uns criteris per poder ponderar la rellevància de les unitats de significació i dels fragments buidats.
Hem cregut necessari definir, en primer lloc, la concepció fabriana de la sintaxi perquè així sabríem què havíem de buscar en els tres capítols restants. I hem deixat la codificació al final perquè és una intervenció arbitrària sobre la realitat de la llengua —representada en aquest treball per les altres qüestions en estudi.
Així doncs, el procés d’elaboració ha consistit, en primer lloc, a formular els objectius i les hipòtesis del treball i a presentar les característiques del buidatge, els criteris de la classificació dels textos i els textos classificats; tota aquesta informació, el lector la trobarà a la «Introducció» (capítol 1). En segon lloc, hem buidat els textos d’acord amb cada un dels quatre àmbits d’interès i hem anat elaborant conclusions progressivament més generals —informació que el lector trobarà en els epígrafs 9.2-9.5 de la versió electrònica de la nostra tesi, «Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)» (citada com a Costa 2005). Un cop fet aquest procés, s’han redactat les conclusions de cada part (capítols 2-6) i unes conclusions generals (capítol 7).

The aim of this paper is to analyse the Catalan and Spanish quotative recomplementation (QRC) in terms of pragmatic features encoded by morphosyntax. In QRC constructions, the second complementizer (que2) is used to set the boundaries between a reproduced discourse and the clausal elements that were implicit in the original discourse, which must be reintroduced in the new communicative situation because they are not shared by the interlocutor (e.g. Sp. Están sentados en la mesa --> Ha dicho que1 los invitados #(que2) están sentados en la mesa). QRC is an evidence for the existence of two types of complements for assertive verbs: quotative complements (embedded speech acts with a de dicto interpretation) and reportative complements (speech events that are stated, with a de re interpretation; e.g. Sp. Están sentados en la mesa --> Ha dicho que1 los invitados (#que2) ya están en su sitio). Quotative complements have the same propositional structure as the original sentence and can include some elements such as speech act adverbs —which are oriented to the original speaker (i.e. the matrix clause subject)—, Hanging Topics, or discourse connectors. On the contrary, reportative complements may be a summary of the original discourse and they have not such elements oriented to the original speaker or the previous discourse. Besides, reportative complements allow long-distance movement from the embedded CP to the matrix CP.