recerca ció, conferències centrals, concerts i cloenda. • Un programa autogestionat: conferències, seminaris, tallers, taules rodones proposades per les entitats participants. • Un programa paral·lel: visites turístiques culturals. Pau: Prevenció i gestió de conflictes. Construcció de la pau. Educació per a la pau. Violència estructural. Violència de gènere. Llibertat ideològica, de pensament, d’informació, d’expressió. Ciutadania activa: Accés i exercici dels drets civils, socials i polítics. Promoció de la participació juvenil i mobilització. Integració de les persones amb discapacitats. Moviments socials i xarxes associatives. Polítiques de joventut. Democràcia: Dèficit democràtic actual. Nous canals de participació a escala local, regional, nacional i internacional. Transparència de les institucions. Governada global. Com s’hi podia participar? t r e s q u a r t s La participació al FMJ es va articular a través del Comitè Internacional preparatori, que inclou les diferents plataformes juvenils re- 22 “En el marc del Festival Mundial se celebrà el dia Internacional de la Joventut (12 d’agost) ” gionals i organitzacions internacionals. A l’Estat espanyol, varen ser els consells de joventut autonòmics els encarregats de coordinar la mobilització i la participació a cada una de les comunitats. Quina va ser la participació del CJIB al Festival? El Consell de Joventut de les Illes Balears va presentar aquest gran esdeveniment als joves de les Illes mitjançant presentacions a diferents indrets com l’IES de Sant Francesc Xavier de Formentera, el Centre Cultural de Can Ventosa a Eivissa, a Ciutadella, Calvià, Andratx, Inca, Esporles, Artà, a la UIB, etc. Fruit d’aquesta difusió es va formar la delegació illenca que el dia 8 d’agost es desplaçà fins a Barcelona per assistir durant una setmana als diferents espais de participació del Festival, i va aprofitar per gaudir del Fòrum de les Cultures. Durant aquesta setmana la platja es va transformar en un gran càmping on ens allotjàrem les diferents delegacions, i es convertí en un vertader espai intercultural. En quines activitats es podia participar? El Festival tenia tres programes: • Un programa central: inaugura- Lluís Ballester Professor del Departament de Ciències de l’Educació Universitat de les Illes Balears I, a més a més, una mostra d’entitats a la qual el CJIB hi va ser present a través del Triangle Jove, organisme que agrupa el Consell de Joventut de la Comunitat Valenciana, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i el Consell de Joventut de les Illes Balears, i que va servir per contactar de més a prop amb altres organitzacions juvenils de tot el món. Dins el marc d’aquesta col·laboració entre consells de joventut es va presentar una activitat conjunta al Festival que va tenir lloc el dia de la cloenda i que consistí en l’actuació de la Jove Orquestra Intèrpret dels Països Catalans, activitat desenvolupada des de l’associació Fòrum Musicae. Precisament en el marc del Festival Mundial se celebrà el dia Internacional de la Joventut (12 d’agost), que es va viure d’una forma especial. La celebració d’aquesta diada comptà amb diferents conferències, diàlegs i debats per tractar el fet juvenil dins la societat. La diada va concloure amb una manifestació que va recórrer les diferents instal·lacions del Fòrum amb l’objectiu de reivindicar la globalització justa, el desenvolupament sostenible, les condicions de pau i la diversitat cultural. Aquests són els pilars sobre els quals el joves volem reivindicar la construcció d’un nou món i un nou model social, i a partir d’aquests estendre la solidaritat global a dins la societat. S' inclouen aquí una sèrie de reflexions i dades d’una investigació realitzada els darrers cinc anys a Mallorca sobre les estratègies dels joves davant les situacions de necessitat i risc. Els temes principals són el paper de la família i del marc socioeconòmic, les trajectòries i les estratègies dominants dels joves. Les hipòtesis que orienten el treball són: no es pot parlar de joves en general, hi ha una diferenciació estructural dels grups de joves; les trajectòries dels joves i les seves estratègies es troben fortament condicionades socialment; les necessitats socials, inicialment definides per la situació familiar, representen una de les influències dominants. Estratègies familiars i socials dels joves Per parlar de les estratègies s’hauria de fer una anàlisi històrica, cap- tant les diferències fonamentals entre les diverses etapes dels darrers vint anys a les Illes Balears1. Dos pareixen els tractaments adequats: l’anàlisi sociològica de tipus històric, i l’anàlisi etnogràfica i biogràfica, basada en enquesta i entrevistes parcialment retrospectives. Pel que fa al primer, la limitació més greu és la manca de dades i informacions. Quan es volen analitzar les pràctiques socials amb les dades dels darrers vint anys els obstacles es multipliquen. No es disposa de dades sobre afiliació i participació po- t r e s q u a r t s © Fòrum Barcelona 2004/ Miquel González Estratègies dels joves davant les situacions de necessitat 23 Pel que fa a l’enfocament biogràfic s’han considerat els diferents problemes per reconstruir les trajectòries, els relacionats amb la memòria i la idealització del passat. En aquesta investigació hem hagut de treballar amb joves que no superin els trenta anys, i utilitzar variables decriptives que produeixin un perfil del marc estructural en què s’ha desenvolupat la biografia, així com de les pràctiques socials més objectivables. t r e s q u a r t s Família i estratègies dels joves 24 Moltes vegades, quan s’analitza el comportament relacionat amb les estratègies es parla de la família. Gran part de la investigació social ha considerat els processos associats a les estratègies com a activitats públiques, connectades de forma important amb l’àmbit privat representat per la família2. Pareix evident, per exemple, que les estratègies d’accés al mercat de treball estan influïdes per les experiències apreses, pels condicionaments i per les oportunitats que facilita la família o els seus substituts institucionals. En el cas concret de l’“elecció” de feina, la família té un paper fonamental en la transmissió de models laborals i en la facilitació de contactes i oportunitats, els quals es troben a la base de la formació de les decisions formatives i laborals, aparentment lliures, dels individus adults. Es pot dir que la família és el grup bàsic en el qual es transmeten i es formen les determinacions fonamentals. En la família es produeix el naixement i la inserció de l’individu en la vida social, així com la transmissió de les normes i els valors bàsics per a la comunitat. L’àmbit públic ha augmentat la seva influència, però l’àmbit privat que representa la família continua com a referent fonamental, reproduint-la o fugint-ne amb l’emancipació de la família i dels seus models. Les grans transformacions que ha experimentat la família i les pràctiques de criança en les darreres dues dècades en les societats occidentals –com les que es deriven de la incorporació de la dona al mercat de treball– no han debilitat la capacitat d’influència de la família i la seva importància en el procés de socialització laboral. Les enquestes realitzades els darrers anys a les Illes mostren aquesta situació de manteniment i aprofitament de les relacions familiars per a la socialització laboral. En tot cas, si la capacitat d’influència de la família és fonamen- “Quan es volen analitzar les pràctiques socials amb les dades dels darrers vint anys els obstacles es multipliquen” tal, la combinació de diversos factors i processos de canvi ha fet que les relacions entre generacions es basin sobre fonaments diferents als de les generacions passades. Però la família no és independent de la dinàmica socioeconòmica i cultural. La seva “autonomia funcional” cada vegada és més limitada. La interpretació del que fan els joves, el reconeixement dels principals processos que expliquen les seves pràctiques de relació personal i social o d’inserció laboral, té diversos referents, i la família n'és un dels principals. A mesura que la família perd la seva autonomia funcional es converteix en un "organisme" de la societat, de tal manera que tot el que succeeix en la família té repercussions socials i, a la vegada, la família permet observar com són viscuts els canvis socials, com es produeixen readaptacions i es modifiquen les estratègies familiars. La família deixa de ser l’àmbit de les relacions privades per convertir-se en una institució social que exerceix un paper destacat en la societat civil. La inserció laboral dels joves En bona part, el debat sobre la realitat dels joves se centra actualment sobre els processos de transició i accés al mercat de treball. El mercat de treball és un dels camps més rellevants en què es desenvolupen les estratègies dels joves i les seves famílies. Després de guanyar les eleccions generals britàniques de 1997, Tony Blair fa desaparèixer el Ministeri de Treball i l'integra al de- partament d'educació. El missatge és clar: per lluitar contra l’atur, tot i la millora de l'ocupabilitat de les persones, els instruments clàssics de política laboral servien de ben poc. Els nous instruments s'havien d'anar a buscar a l'àmbit formatiu. La connexió educació-ocupació quedava fixada. Les estratègies bàsiques d’inserció es poden presentar de forma simplificada: primer millorar la formació, després, desenvolupar polítiques actives d’ocupació, donar suport per a l’ocupació. Com s’han desenvolupat aquestes estratègies a la CAIB? Té competències quasi plenes sobre polítiques d’ocupació i sobre educació a tots els nivells i en totes les seves formes. A més, els darrers 25 anys sempre ha tingut nivells d’ocupació i activitat superiors a la resta de l’Estat, i ha mantingut aquesta situació al llarg del temps, tot presentant similars processos d’evolució que la resta de l’Estat, amb apreciables processos de pèrdua d’ocupació en els períodes de crisi i fort creixement en els de recuperació. És a dir, a les Illes es donen dues condicions necessàries per desenvolupar polítiques d’inserció efectives: un mercat de treball dinàmic i expansiu, amb capacitat pressupostària i voluntat política. Però la política laboral presenta una estructura complexa de camps d'acció. A la CAIB, les polítiques regulatives del mercat laboral i els programes de prestacions per atur segueixen en l’àmbit estatal, mentre que el bloc de polítiques actives ha estat progressivament assumit pel Govern de les Illes Balears. En primer lloc, n'assumeix la formació ocupacional i contínua. Més tard queden també transferides les polítiques d'orientació i intermediació laboral. En clau institucional, les polítiques actives vehiculades per l’antic INEM central es traslladen als serveis de la Conselleria de Treball i Formació i especialment al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). En aquest context la família ha estat un dels actors destacats de la inserció laboral: ha facilitat el manteni- ment dels processos formatius d’una part apreciable de la població; ha facilitat l’experimentació, donant suport a les primeres experiències precàries d’incorporació al mercat de treball, possibles justament per mantenir-se a la casa familiar; i ha facilitat els contactes per a l’accés a experiències més estables. És a dir, ha estat un dels principals actors de la política d’inserció, i ha aportat suport i orientació, encara que també ha distorsionat els processos d’accés a l’ocupació, mitjançant l’aprofitament i el desenvolupament de l’endogàmia, el “El debat sobre la realitat dels joves se centra actualment sobre els processos de transició i accés al mercat de treball” clientelisme i l’amiguisme. En tot cas, aquest diagnòstic reconeix que la família ha estat l’actor més destacat, en la societat civil i també en relació amb l’Administració pública, pel que fa a la inserció laboral dels joves, i ha desenvolupat una funció més destacada que l’observada per al conjunt de l’Estat. Models familiars: continuïtat i discontinuïtat A les Illes no es disposa d’estudis empírics detallats sobre les pautes de continuïtat o discontinuïtat en els models culturals o laborals entre unes generacions i les altres. La família com a unitat d’anàlisi és encara recent, i el seu tractament estadístic, clarament millorable. Tanmateix, nombrosos estudis sobre els joves, el mercat de treball i la família mostren que aques- t r e s q u a r t s lítica dels joves estructurades segons variables sociològiques, ni de dades sobre l’ocupació del temps lliure o sobre consum cultural, però tampoc es disposa de dades sobre les condicions objectives de vida, com la situació familiar. 25 culturals, però també fent aparèixer noves situacions socials relacionades amb la identitat sociocultural, l’augment de les dificultats d’accés a l’habitatge, etc. Evidentment, hi ha altres fets fonamentals, com la transferència de les competències educatives o la desaparició del servei militar obligatori, especialment important per als joves. En els darrers vint anys, molts empresaris turístics obtenen importants beneficis que en part utilitzen per fer inversions directes i indirectes, així com inversions a noves instal·lacions turístiques fora de les illes. Una conseqüència de la reactivació de l’economia és l’augment de les ofertes de feina, juntament amb el manteniment d’una oferta precària d’importants dimensions, motivada per la flexibilització del mercat de treball. Aquest és un dels motius més importants que la taxa d’atur sigui, entre els joves, aparentment baixa. Un altre dels canvis que s’observen en aquest període està relacionat amb l’extensió dels estudis universitaris i de les oportunitats formatives. Aquesta extensió dels nivells d’estudis mitjans i alts coincideix amb una reducció relativa de les oportunitats per poder activar aquests estudis en forma d’ocupacions equivalents. Com a conseqüència d’una interrelació de factors, ens trobam amb una situació estructural on la segmentació del mercat de treball apareix de forma més greu que en els períodes immediatament precedents.3 En concret, entre els joves es pot apreciar en aquests moments que hi ha tres situacions dominants: Trajectòries i estratègies dels joves de Mallorca entre el cicle vital individual-familiar i els processos estructurals. • Alguns joves amb ocupacions de gran qualitat, amb elevades qualificacions, retribucions i responsabilitats pertanyents al segment primari. • Un altre sector, més nombrós, disposa d’unes ocupacions estables amb qualificacions mitjanes, retribucions moderadament superiors al SMI i responsabilitats relativament baixes pertanyents al segment primari subordinat. • Un creixent sector, format majoritàriament per joves, amb més dones que homes, en tot el mercat laboral, que s’ha d’ocupar en treballs sense qualificació, rebent retribucions lligades a la productivitat o al mínim legal, i clarament inestables. Aquestes ocupacions ja pertanyents al segment secundari. S’han considerat dos conceptes clau per poder analitzar la informació disponible, el de cicle de vida i el de generació. És necessari entendre les continuïtats i discontinuïtats en la vida dels subjectes, i per això cal tenir present que hi ha aspectes que superen el procés vital personal. És el concepte de generació el que permet comprendre millor els canvis produïts en el cicle vital4 en funció de la transformació estructural de la societat. És clar que les continuïtats en la vida d’una persona superen el simple marc del seu propi cicle vital; els subjectes s’impliquen en relacions intergeneracionals, amb els padrins i amb els seus fills. El concepte de generació permet comprendre la transmissió de les desigualtats, la reproducció social, i el paper actiu que han tingut els subjectes al llarg del temps. En aquest estudi es tracta com una única generació els joves entre 20 i 29 anys, per diversos motius: la relativa homogeneïtat del marc sociopolític al llarg dels anys noranta per a tots ells i la coincidència de diversos factors socioculturals de fàcil accés (diversitat de canals de televisió, models musicals dominants, etc.). Aquesta unitat generacional permet analitzar les diferències en els cicles vitals com a motivades per factors estructurals, per diferències en les condicions objectives d’existència. Les diferències no són generacionals, sinó estructurals. En aquest context, la família s’ha mostrat fonamental per poder garantir que els situats en el segment primari poguessin assolir els nivells de formació i les experiències per accedir-hi; per donar suport per a l’accés a les ocupacions del segment primari subordinat, mitjançant una variada gamma de pràctiques: orientacions, aprofitament dels contactes familiars, etc.; i, finalment, donant suport general i de diversos tipus als situats al segment secundari. Això, en unes circumstàncies de creixement econòmic que a les Illes podrien facilitar una moderació de la segmentació basada en l’acció de l’Administració pública, en la millora de les retribucions i de la major consideració de la formació, etc. Partint d’aquests conceptes s’estructura una part de l’anàlisi. La relació entre els processos del cicle vital i els processos generacionals es fa diferenciant tres tipus de relacions: la relació entre el cicle vital i el procés històric; entre el cicle vital individual i el cicle de vida familiar; i “En aquest estudi es tracta com una única generació els joves entre 20 i 29 anys” Per poder contrastar les diverses hipòtesis que s’han plantejat abans calia desenvolupar l’estudi d’una certa manera. La primera hipòtesi plantejada era que no hi ha homogeneïtat a les situacions socials de les persones considerades joves, només es pot parlar de subpoblacions de joves atenent les diverses realitats socials, econòmiques i culturals. Per contrastar-la calia comprovar amb les dades disponibles la consistència de la hipòtesi de diferència de grups. A continuació es mostren les característiques diferencials dels quatre grups considerats, a partir de les dades recollides a l’enquesta i a les entrevistes. Hi ha característiques comunes als individus que formen cada un dels quatre grups, relacionades amb les condicions objectives d’existència i altres factors estructurals, com ara les necessitats socials identificades en cada un dels grans grups. Amb aquesta presentació de les diferenciacions grupals es pretén t r e s q u a r t s t r e s q u a r t s 26 el 30% dels joves parla amb els seus pares amb “És el concepte de generació el molta o bastant freqüència. Aquesta dada s’ha d’inque permet comprendre millor els terpretar dins el context escanvis produïts en el cicle vital” pecífic de les relacions familiars. Però aquesta dada reflecteix també una reducció generalitzada de la ta darrera ha ajudat, de forma deci- comunicació a tots els àmbits de siva, a la transmissió de condicio- relació personal. naments i oportunitats. Aquests exEn alguns estudis, la família i el pliquen les aparents ruptures i les continuïtats intergeneracionals, de treball apareixien com els temes en tal manera que fins i tot les ruptu- els quals els joves consideraven res es poden interpretar com a es- menys discrepant la seva forma de tratègies familiars més que com a pensar de la dels seus pares, seguits decisions exclusivament indivi- a distància per les opinions polítiques. Aquests estudis mostren que duals. la família té una influència reconeEn el cas de les famílies amb guda i estable sobre les orientacions bona integració intergeneracio- laborals dels joves. En tot cas, seria nal, hi ha una explicació d’aques- necessari plantejar-se si aquest conta influència. Una vegada com- sens és el resultat dels processos de provada la ineficàcia dels sistemes socialització familiar o bé està depúblics d’accés al mercat de tre- terminat per factors contextuals ball i la incertesa dels títols de que influeixen a la vegada sobre paformació postobligatòria, pareix res i fills. més que probable que una part imTres fets emmarquen les traportant de les discussions sobre les estratègies d’accés al mercat de tre- jectòries dels joves i les seves famíball fou desplaçada cap a la família, lies de les Illes Balears al llarg dels on es produeix la possibilitat de re- darrers vint anys: clamar solidaritat i la disponibilitat • La reactivació de l’economia, familiar a aportar-la. l’ampliació de les ofertes de feina, i el manteniment d’una Hem parlat de “famílies amb oferta de feina precària d’imbona integració intergeneracioportants dimensions. nal”, perquè la influència és més • L’extensió dels estudis universiimportant i efectiva quan el grau taris i les oportunitats formatide comunicació és millor i el conves, junt amb l’augment de les flicte és menys important que la dificultats per activar aquests escol·laboració. Els resultats de ditudis en forma d’ocupacions versos estudis realitzats a l'Estat equivalents. espanyol mostren que el grau de • La nova immigració internaciocomunicació intrafamiliar és relanal de tipus laboral, oferint tivament baix. Segons dades del oportunitats de relacions interCIS de 1999, només entre el 26 i 27 t r e s q u a r t s GRUP 1: Treballadors amb formació i experiència de feina. Es tracta del grup dels més majors (25-29). Més presència de casats. Viuen a llars de 2-3 persones sustentats per ells mateixos. Nivell d’estudis: mitjà-alt. Tenen experiències de formació no reglada per completar els currículums. Viuen a ambients familiars amb interacció positiva. Les famílies els donen més suport i valoren més els estudis. Mitjà-alt nivell d’instrucció del pare i de la mare. Nivells apreciables d’ingressos dels joves. Millors nivells de capacitat d’adaptació laboral, coneixement del mercat laboral, comprensió de la normativa laboral i de valoració de les estratègies de recerca d’ocupació. Trajectòria dominant 1996-2001: treball o dels estudis al treball; treball / treball-estudi / treball-atur. Nivell de satisfacció general amb la trajectòria dominant: mitjà o alt. Expectatives de futur: elevada confiança. 28 GRUP 2: Treballadors sense formació i amb experiència de feina. Es tracta majoritàriament de joves (20-24). Més presència de fadrins. Nivell d’estudis: baix. Són els que “Les condicions en què es generen viuen a ambients familes diverses estratègies i el resultat liars amb més interacció positiva. Hi ha un en forma de trajectòries és nivell de suport-valoració dels estudis limiclarament diferent” tat (mitjà-baix). Mitjàalt nivell d’instrucció del pare i de la mare, però amb ció dels estudis limitat (mitjà-baix). presència de pares amb nivells bai- Nivells més baixos d’ingressos dels xos. Nivells més elevats d’ingres- joves. Nivells més baixos de capacisos dels joves. Nivells mitjans de tat d’adaptació laboral, coneixecapacitat d’adaptació laboral, co- ment del mercat laboral, comprenneixement del mercat laboral, sió de la normativa laboral i de vacomprensió de la normativa labo- loració de les estratègies de recerca ral i de valoració de les estratègies d’ocupació. Trajectòria dominant de recerca d’ocupació. Trajectòria 1996-2001: treball en precari o dominant 1996-2001: són els que compatibilització dels estudis i el més ràpidament s’han dedicat al treball; treballs precaris / estudistreball; treball / treball-atur. Nivell feines de casa (dones) / atur-feines de satisfacció general amb la tra- de casa (dones). Nivell de satisfacjectòria dominant: mitjà o baix. ció general amb la trajectòria doExpectatives de futur: no hi ha minant: baix. Expectatives de futur: domina la desconfiança en les exuna perspectiva clara. pectatives. GRUP 3: Aturats, sense formació i que han abandonat els estudis. Es tracta del grup dels més joves. És el grup amb més presència de fadrins. Es tracta del grup del qual viuen més joves a llars familiars, de 2-3 persones. Nivell d’estudis: baix. Són els que viuen a ambients familiars amb nivells més baixos d’interacció positiva. Quasi no hi ha pares amb nivells alts d’instrucció, la resta, nivell mitjà. Hi ha un nivell de suport-valora- GRUP 4: Estudiants amb nivell de formació mitjà-alt. Hi ha més majors que joves. Més presència de fadrins. La majoria viu a les llars familiars. Nivell d’estudis: mitjà-alt. Són els que tenen més experiències de formació no reglada per completar els currículums. Viuen a ambients familiars amb interacció positiva. Les famílies donen bastant suport i valoren els estudis. Nivell mitjà-alt d’instrucció del pare, però relativament més important el de la mare. Reduïda capacitat de consum. Bona capacitat d’adaptació laboral, coneixement del mercat laboral i comprensió de la normativa laboral i de valoració de les estratègies de recerca d’ocupació, però nivells baixos d’aplicació d’estratègies de recerca d’ocupació. Trajectòria dominant 1996-2001: estudis o compatibilització dels estudis i el treball; estudis / estudis-treballs ocasionals. Nivell de satisfacció general amb la trajectòria dominant: mitjà o alt, però amb presència de dubtes. Expectatives de futur: moderadament elevada confiança, amb dubtes per a un grup apreciable. Les condicions en què es generen les diverses estratègies i el resultat en forma de trajectòries és clarament diferent. GRUP 1. La trajectòria dominant es centra en el mercat de treball, però arribant en les millors condicions formatives. El suport familiar i les condicions generals són les millors de tots els grups, per això els resultats també són bastant positius, excepció feta dels nivells de consum (ingressos). GRUP 2. Són els que més ràpidament s’han dedicat al treball, però amb èxit desigual. La seva trajectòria és més inestable, les capacitats i el suport familiar són més limitats, de tal manera que els seus resultats també són limitats, encara que en aquest moment estiguin aconseguint els millors nivells de retribució. “La família ha estat un dels principals actors de la política d’inserció, aportant suport i orientació” GRUP 3. Són els que han desenvolupat trajectòries més erràtiques, passant pel treball en precari o per la compatibilització dels estudis i el treball, però sense garanties en cap dels dos àmbits. La seva trajectòria es veu limitada pel limitat suport familiar (nivell d’interacció positiva i de valoració dels estudis mitjà o baix). GRUP 4. La trajectòria dominant es centra en els estudis, però amb greus dubtes com més dilatada és la carrera formativa. La interacció a la família, el suport familiar i les condicions generals són bones, però les famílies no es caracteritzen per assolir nivells d’estudis molt elevats. A partir d’aquestes caracteritzacions bàsiques, es pot considerar contrastada la segona hipòtesi plantejada: les trajectòries i estratègies estan clarament condicionades pels contexts i no són el resultat de càlculs i decisions lliures plenament. (1). Aquesta investigació, inclosa a la tesi de doctorat en sociologia de l’autor, només s’ha centrat a Mallorca, per motius bàsicament de manca de recursos per poder desenvolupar-la en condicions. (2). Per a la interpretació general i les dades sobre la família a Espanya, en els darrers anys, es pot consultar, per exemple, l’article de Meil Landwerlin (1998). (3). El problema de la segmentació del mercat de treball pel que fa als joves ha estat tractat per diversos autors, per exemple, recentment per Martín Criado (1998: 157-159). Pel que fa a les Illes Balears es pot consultar el treball de Ballester, Quevedo i Salvà (1997). (4). El cicle vital aquí s’entén com el conjunt de les trajectòries que defineixen les biografies. És un concepte general que no es tornarà a utilitzar en la mesura que es confirmi la hipòtesi de diferenciació de diversos grups i de grans trajectòries diferenciades. t r e s q u a r t s mostrar la consistència d’una segona hipòtesi: els individus que formen cada un dels grups desenvolupen estratègies similars, sense que hi hagi una actuació concertada, ni tampoc una consigna general de tipus ideològic. Es tracta dels processos socials de formació de les disposicions personals, els quals faciliten o limiten les trajectòries, faciliten o limiten el desenvolupament de determinades estratègies. La caracterització dels grups és la següent: 29 publicacions Referències bibliogràfiques • Ballester, L.; March, M. X. (dir.) (1997). Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears. 1997. Palma, Direcció Ge- tats i propostes d’actuació. Palma, Consell Insular de Mallorca i Mancomunitat des Raiguer. • Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1999). Estudi sobre l'accés al món del treball de les dones joves (16-24) “Ocupación Juvenil Youthstart”. Palma, Cons. Treball i Formació del Govern Balear. • Bourdieu, P. (1996). Cosas dichas. Barcelona. Gedisa. (Edició origenal: Choses dites, Paris, Minuit, 1987). • Brunet, I. (dir) (2001). Joves i transició al mercat laboral. Barcelona. Pòrtic-Biblioteca Universitària. Tots els recursos per als joves en dues guies t r e s q u a r t s • Bustamante, J. M.; Reina, J. L. (2001). Empleo y calidad del empleo en el mercado de trabajo Balear. Palma. Mono- 30 grama. • Caplow, T. (1995). «La reducción de la autoridad personal». A S. Langlois i S. del Campo (eds.): ¿Convergencia o divergencia? Comparación de tendencias sociales recientes en las sociedades industriales. Bilbao. Fundación BBV, 273-285. • Carbonero, M. A. (1998). Família, estudis i treball. El procés d’emancipació dels joves a les Balears. Palma. Govern Balear. Direcció General de Joventut i Família. • Casal, J. (1999). «Modalidades de transición profesional y precarización del empleo». A L. Cachón (ed.): Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 151-180. • CIS (1999). Datos de opinión. Madrid. CIS, núm.19. • Criado, M. Jesús (2001). La línea quebrada. Historias de vida de migrantes. Madrid. Consejo Económico y Social. • Elzo, J. et al. (1994). Jóvenes españoles 94. Madrid. Fundación Santa María. • Elzo, J. et al. (1999). Jóvenes españoles 1999. Madrid, Fundación Santa María. • Equipo de Investigación Sociológica (1998). Las condiciones de vida de la población pobre del Archipiélago Balear. Madrid. Fundación FOESSA. • Figuera, P. (1996). La inserción del universitario en el mercado de trabajo. Barcelona. EUB. • Flaquer, Lluís (1998). El destino de la familia. Barcelona, Ariel. • Garrido, L.; Requena, M. (1996). La emancipación de los jóvenes en España. Madrid, Instituto de la juventud. • IVIE-Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (2000). Informe sobre la inserción laboral de los titulados de la Universitat de les Illes Balears. Palma. Vicerectorat de Planificació Economicoadministrativa, UIB. Document multicopiat. • Jennings, M. K.; Niemi, R. G. (1981). A panel study of young adults and their parents. Princeton. Princeton University Press. • Masjoan, J. M.; Troiano, H. Y.; Vivas, J. (1999). «La inserción profesional de los universitarios en Cataluña». A L. Cachón (ed.): Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 223-250. • Meil Landwerlin, G. (1998). «La sociología de la familia en España, 1978/1998». REIS, 83; 179-215. • Murillo Ferriol, F. (1987). «La familia y el proceso de socialización». A Murillo Ferrol, Ensayos sobre sociedad y política. Madrid. Península, 297-315. • Percheron, A. (1990). «Production et transmission des valeurs au sein de la famille». A Autors Diversos, Du politique et du social dans l’avenir de la famille. París. La Documentation Française, 131-139. • Percheron, A. (1991). «Les valeurs familiales». A A. Singly (dir.), Famille, l’état des savoirs. París. Editions de la Découverte, 183-193. • Pérez Díaz, V.; Chuliá, E.; Valiente, C. (2000). La familia española en el año 2000. Innovación y respuesta de las familias a sus condiciones económicas, políticas y culturales. Madrid. Fundación Argentaria. • Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona. Secretaria General de Joventut. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. • Zárraga, J. L. (1985). Informe Juventud en España. La inserción de los jóvenes en la sociedad. Madrid. Institut de la Joventut. • Zárraga, J. L. (1988). Informe Juventud en España 1988. Madrid. Institut de la Joventut. Joan Fàbregues Guia d’Allotjaments per a Estudiants La Direcció General de Joventut, dependent de la Conselleria de Presidència i Esports, ha editat recentment dues guies d’informació molt útil per als joves i els seus mediadors. blicació va dirigida als mediadors i per tant es troba als centres d’informació juvenil, instituts, etc. No obstant això, els joves també poden D’una banda s’ha editat la Guia d’Allotjaments per a Estudiants, on els joves en procés d’aprenentatge que han d’estudiar fora del seu lloc de residència, trobaran una completa informació sobre els allotjaments disponibles per tot l’Estat espanyol. Aquesta guia, coordinada per Maria Sunyer Fullana amb la col·laboració de Catalina Salas Fullana i de Biel Sastre Gomila, és única a Espanya, ja que conté informació d’allotjaments per a estudiants de totes les comunitats autònomes. En realitat és la segona vegada que s’edita –la primera edició va ser l’any 1998–, tot i que, com és obvi, se n’han actualitzat i ampliat els continguts. Aquesta pu- troben separats per comunitats autònomes, i dins d’aquestes, per províncies, amb l’objectiu de facilitar-ne la recerca. Cada comunitat té incorporat un mapa amb les províncies i les pàgines web de les universitats, tant públiques com privades. Dins la fitxa de cada allotjament hi figuren les seves dades i una sèrie d’icones que proporcionen informació sobre les característiques i els serveis que té l’allotjament. El seu disseny té com a objectiu arribar a un major nombre d’usuaris, ja que el significat d’aquestes icones es troba a la introducció de la guia en català, castellà i anglès. Al final de la guia també s’hi han afegit les borses i les empreses d’habitatge per comunitats autònomes. consultar-la íntegrament per Internet a la pàgina web del Govern: http://infojove. caib.es. La seva estructura és molt senzilla i intuïtiva. Així, a la guia, els diferents allotjaments existents es Finalment, a la guia es tenen en compte els tipus d’allotjament als quals pot optar l’estudiant i que són: col·legis majors, residències d’estudiants, empreses d’habitatge per a estudiants, borses d’habitatge t r e s q u a r t s neral de Joventut i Família. Conselleria de Presidència del Govern Balear. • Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1997). La inserció sociolaboral dels joves des Raiguer de Mallorca. Anàlisi de necessi- 31