Els amics del barri es conserven malgrat que se separin Els joves perllonguen l’amistat malgrat la seva evolució laboral i familiar En resum, les relacions personals d’amistat van evolucionant al llarg de l’edat dels joves. Així doncs, entre els 15 i 19 anys aquestes relacions són més importants: es concedeix més valor al contacte mo no g r àf ic freqüent i es veuen gairebé diàriament fonamentalment al lloc d’estudi i al barri. Encara que l’espectre de relacions és molt ampli –íntims, coneguts, companys– és molt important l’ajuda mútua, poder parlar dels problemes, gaudir junts del temps lliure i iniciar una relació de parella. Entre els 20 i 24 anys es va produint una evolució en aquestes relacions, en bona part com a conseqüència de la transició de la vida estudiantil a la vida laboral, i de l’establiment de la família pròpia i d’unes noves responsabilitats associades a tot això. D’aquesta manera, entre els 25 i 29 anys la referència dels amics va sent menys rellevant, i encara que continua sent important, la família i la individualitat adquireixen més protagonisme. És menys important el contacte freqüent i, de fet, es veuen els amics més amb una freqüència setmanal que diària. En aquestes relacions el més important és poder parlar amb ells dels problemes i l’ajuda mútua. Tot això s’esdevé, a més, en un canvi d’escenari, ja que és a la feina on majoritàriament tenen lloc aquestes relacions. També van adquirint importància les amistats que es fan en el nou barri on viuen. Les Balears compten amb menys estudiants que fa vuit anys E is ud t s e ls joves estudiants no tan sols han perdut pes específic a les Balears, sinó que a més és més baix que entre la joventut espanyola. A les Illes Balears el nombre de joves de 15 a 29 anys que van a classe no arriba a 4 de cada 10. Hem de tenir en compte, en aquestes estadístiques, el factor immigració, que ha fet disminuir el nombre d’estudiants, perquè molts d’aquests joves treballen en lloc d’anar a classe. Tanmateix, el 41,1% deixa les portes obertes per a la tornada a les classes, un percentatge molt superior al conjunt espanyol, que se situa només en el 27,7%. Estudies o treballes?, això no és una frase per lligar sinó per conèixer la realitat del jove. I la balança, a les Illes, es va inclinant cada vegada més pel treball que per l’estudi. El pes dels estudiants entre la població de 15 a 29 anys de les Illes Balears ha disminuït respecte de fa vuit anys. Aquest aspecte s’explica, d’una banda, per la incidència de la immigració (entre els joves de nacionalitat estrangera hi ha menys estudiants que entre els de nacionalitat espanyola) i, de l’altra, per la t r e s q u a r t s Cal destacar que entre els que viuen fora de la llar d’origen, malgrat que tenen la majoria de les seves amistats a la feina i al nou lloc de residència, una proporció important continua conservant els amics del barri dels seus pares. “Entre els 25 i 29 anys la referència dels amics continua sent important, però la família i la individualitat adquireixen més protagonisme” t r e s q u a r t s qual influeix, sens dubte, el factor immigració. En el grup d’edat més elevat (de 25 a 29 anys), en els homes hi predominen les amistats en l’àmbit de l’ocupació (un 34,1% entre els nois i un 26,0% entre les noies), i també tenen importància les amistats del nou entorn en el qual viuen ara (un 16,9% d’ells i un 17,5% d’elles). Com veiem, en els homes té més importància l’àmbit del treball, i en les dones, lleugerament, l’entorn de la nova llar. 20 21 Irene Peña Inrevés “Més de la meitat de la població juvenil de les Balears (56,8%) treballa” de 15 a 29 anys és inferior a les Illes Balears (37,9%) que en el conjunt d’Espanya (45,1%), segons l’IJE 2004. D’altra banda, es pot dir que més de la meitat de la població juvenil de les Balears (56,8%) treballa. D’aquests, el 47,2% es dedica exclusivament a treballar i el 9,6% compagina el treball i l’estudi. En relació amb l’Informe de Joventut 2004, cal dir que la proporció de joves treballadors és més gran a les Illes Balears que en el total d’Espanya (el 41,0% només treballa i el 12,5% treballa i estudia). Pèrdua significativa d’estudiants: només una quarta part estudia de forma exclusiva Desglossem un poc aquestes dades. Una mica menys de quatre de cada deu joves de les Illes Balears estudien (37,9%). El 26,6% només es dedica a estudiar; el 3,9% principalment estudia i també fa alguna feina remunerada; el 5,7% principalment treballa i, a més, estudia, i l’1,7% estudia i, a més, cerca feina. A l’àmbit nacional, la població juvenil que estudia és del 45,1%. Com es pot comparar, el percentatge d’estudiants no només és més baix que entre el conjunt de la joventut espanyola, sinó que el pes específic dels estudiants entre la població jove de les Illes Balears ha disminuït respecte de fa vuit anys, com indiquen els resultats de l’Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears (1997). I no només hi ha menys estudiants, sinó que ha disminuït la proporció dels que «només» són estudiants. No obstant això, cal analitzar aquests resultats incorporant-hi el factor immigració, que, sens dubte, no influïa o hi influïa en un grau menor l’any 1997, data en què es va dur a terme l’Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears. IJE 2004 % Principalment treballo i a més estudio Principalment estudio i a més faig alguna feina remunerada t r e s q u a r t s NACIONALITAT Espanyola Estrangera (Base: 85,3%) 47,2 44,8 61,2 6,2 5,7 6,4 1,5 6,3 3,9 4,5 0,2 30,6 26,6 28,7 14,8 2,0 1,7 1,9 0,9 Estic buscant la meva primera feina 2,1 1,3 1,0 2,9 Estic a l’atur cobrant desocupació 1,9 4,6 4,5 5,8 Estic a l’atur sense cobrar desocupació 5,7 3,8 3,5 5,7 Una altra situació 3,8 4,7 4,3 6,9 No contesta 0,3 0,4 0,4 0,0 Font: Anàlisi de la realitat dels joves a les Balears - 2005. Si atenem l’ocupació dels joves segons el lloc de residència, s’observa que la gran majoria dels que viuen fora de la llar d’origen (és a dir, en la seva pròpia casa o en un pis compartit) es dediquen només a treballar o principalment a treballar i també a estudiar. En canvi, malgrat que una quarta part dels joves que viuen a casa dels pares treballa o treballa i estudia, tres de cada deu (29,5%) es dedi- La majoria dels joves de les Illes Balears ha cursat la totalitat o la major part dels estudis primaris en un centre estatal, públic (74,1%), si bé són més els que estudien en centres privats a les Illes Balears que a Espanya. En canvi, un 13,6% els ha cursat en un centre privat religiós i un 8,2% en un centre privat no religiós. Si es relaciona el tipus de centre on s’ha estudiat amb el nivell d’estudis més alt al qual s’ha arribat, es detecta clarament que els centres privats –ja siguin religiosos o no– tenen més capacitat de retenció de l’alumnat en els estudis que imparteixen. Els centres privats religiosos són els que acullen un major nombre de joves que viuen en llars amb ingressos alts. El nivell d’estudis S’ha plantejat als joves de les Illes Balears quin és el nivell d’estudis més alt acabat fins ara. Segons l’en- Ocupació dels joves segons el lloc de residència (Base: 14,4%) 41,0 La majoria ha cursat estudis primaris en un centre públic Els que viuen fora de la llar dels pares principalment treballen D’altra banda, també caldria analitzar aquestes dades des de la perspectiva demogràfica: ara hi ha manco joves de 15 a 19 anys (grup d’edat més nombrós d’estudiants) Estudio i a més estic buscant feina Només estudio 22 TOTAL BALEARS % quen només o principalment a estudiar. que el 1996, i en canvi, a causa de la immigració, hi ha més joves de 24 a 29 anys (grup d’edat que més treballen). La influència demogràfica En l’actualitat, en quina de les següents situacions et trobes? Només treballo “La gran majoria dels que viuen fora de la llar d’origen es dediquen només a treballar o principalment a treballar i també a estudiar” Així tenim que la proporció de joves que estudiaven l’any 1997 a les Illes Balears era del 46% (enfront dels només 37,9 que ho fan ara). D’aquests joves, el 34% només estudiava (recordem que ara només ho fan el 26,6%) i el 12% estudiava i treballava. Com es veu, la disminució és important. I per què ha passat això? Com ara veurem, la immigració ens dóna la resposta: Si atenem la nacionalitat dels joves, s’observa que hi ha un nombre més gran d’estudiants entre els joves de nacionalitat espanyola (42%), que l’estrangera (només el 18%), i també un nombre més gran de joves que compaginen l’estudi amb la feina (13%). En canvi, a l’inrevés, la proporció de joves que es dediquen exclusivament a treballar és més gran entre els de nacionalitat estrangera (61,2%) que entre els joves de nacionalitat espanyola (44,8%), com ho és també la d’estrangers aturats. Total Principalment Principalment estudio i a treballo i a més faig més estudio alguna feina Només treballo A casa dels pares 61,3 20,9 A casa 32,6 22,7 3,9 3,6 1,5 0 3,8 2,2 0,1 0,3 0,8 47,2 5,7 52,9 3,9 26,6 32,2 24,8 Cerc la primera feina 1,1 1,7 1,2 0 0 0 0 1,7 1,3 En atur En atur sense cobrar cobrant desocupació desocupació 2,2 1,9 5,3 1,1 2,3 Total 24,2 Estudio i a més cerc feina 29,5 24,2 En un pis compartit Només estudio 2,0 1,6 3,6 1,1 0,3 0,1 0,4 4,6 9,7 3,8 t r e s q u a r t s variació durant aquests anys de la composició per edats dels joves (ara tenen més pes els de 25 a 29 anys, grup en el qual la presència d’estudiants és menor). No obstant això, també el percentatge d’estudiants Font: Anàlisi de la realitat dels joves a les Balears - 2005. 23 Com hem comentat abans, els joves estudiants de les Illes Balears representen un 37,9% del total de la població de 15 a 29 anys. La proporció d’estudiants segons el gènere és més gran entre les dones (42,1%) que entre els homes (34,1%). Tenint en compte les dades de l’Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears de 1997, observam que fa vuit anys hi havia una major proporció d’estudiants amb edats compreses Quin és el nivell d’estudis que has acabat fins ara? Balears % Sense estudis Educació primària IJE 2004 % 0,1 4,5 4,9 (1) 3,3 50,4 41,5 (2) 40,8 Educació secundària 2a etapa 31,5 44,9 (3) 35,5 Educació superior 12,7 8,5 (4) 18,6 NS/NC (1) (2) (3) (4) Sense estudis bàsics. Amb estudis bàsics. Amb estudis secundaris. Amb estudis superiors. -- -- -- 0,7 -- 1,7 Font: Anàlisi de la realitat dels joves a les Balears - 2005. El nombre de dones dobla el dels homes en els estudis superiors t r e s q u a r t s -- Educació secundària 1a etapa Altres 24 Estudi Joves Illes Balears 1997 % 0,1 Segons el gènere, es detecta clarament que el nivell assolit per les dones és més gran que el que han assolit els homes. En els estudis primaris i secundaris, els percentatges d’homes i dones són semblants. En canvi les dones es desmarquen clarament en nombre en els estudis superiors. El nombre de joves que han finalitzat estudis superiors representa el 12,7 per cent de la població jove; d’aquests més de la meitat són dones. entre 20 i 29 anys que ara i que, per contra, eren un poc menys el percentatge dels joves de 15 a 19 anys que estudiaven respecte d’ara. És significatiu que el nombre d’estudiants ha disminuït considerablement a partir dels 20 anys respecte de fa 8 anys. Actualment el nombre de joves que estudien entre els 24 i els 29 anys són només un 15,8% d’aquest grup de població, la meitat de fa 8 anys. Abans el 31 per cent dels joves d’aquestes edats estudiava. Probablement, aquesta variació sigui deguda a les característiques actuals del mercat laboral a les Illes Balears, que faciliten la incorporació dels joves al mercat de treball, sobretot a partir dels 20 anys. Els joves que actualment estudien ho fan principalment en escoles, col·legis o instituts (46,9%), i a la universitat o en escoles universitàries (24,0%). Una cinquena part dels estudiants de les illes no sap si vol continuar estudiant Una altra qüestió plantejada als estudiants és el nivell fins al qual volen prolongar els estudis. La majoria (51,2%) dels joves que actualment estudien té intenció de continuar els estudis fins a l’educació superior –un 30,9% fins a la universitària de segon cicle, un 15,1% fins al primer cicle i un 5,2% fins a FP de grau superior. No obstant això, hi ha un percentatge elevat d’indecisos pel que fa al seu futur formatiu (un 17,4% «no ho sap» i un 7,4% «no contesta»). Segons el sexe, les expectatives són una mica més altes entre les do- “Els joves estudiants de la nostra comunitat autònoma representen un 37,9% del total de la població de 15 a 29 anys” nes (el 56,3% vol arribar fins als estudis superiors) que entre els homes (un 45,2%). I per edat, els més grans de 20 anys aspiren a completar els estudis universitaris de segon cicle (un 38,3% dels de 20 a 24 anys i un 38,9% dels de 25 a 29 anys). Segons el nivell d’estudis que cursen, s’observa clarament que, com més elevat és el nivell, més ambiciós és l’objectiu que persegueixen. En canvi, les perspectives dels que estan estudiant la primera etapa de l’educació secundària són diferents: malgrat que un 27,9% es planteja arribar a tenir un títol universitari, una quarta part es conforma a fer la segona etapa de la secundària i un 17,9%, a acabar la primera etapa. Fins i tot, el 28,6% no té cap projecte educatiu. Gairebé la meitat dels joves que abandonaren les classes estan satisfets amb el nivell educatiu aconseguit El 63,6% dels joves de les Illes Balears no estudia El 63,6% dels joves de les Illes Balears no estudien actualment (enfront del 54,6% del conjunt dels joves espanyols). El 44,7% d’aquests joves afirma que ha complert les seves expectatives en educació, ja que li hauria agradat assolir, precisament, el nivell que té –hi destaquen els homes (47,3%) i els de 25 a 29 anys (47,9%). I a una mica menys de la quarta part (23,4%) li hauria agradat assolir l’educació superior; és a dir, els estudis universitaris de primer (5,8%) i segon cicle (16,2%), i la FP de grau superior (1,4%). Aquesta expectativa és més compartida per les dones (27,4%) i pels de 25 a 29 anys (24,2%). “El 63,6% dels joves de les Illes Balears no estudien actualment enfront del 54,6% del conjunt dels joves espanyols” A 4 de cada 10 estudiants de secundària els hauria agradat fer estudis superiors Entre els que tenen un nivell d’estudis inferior (educació primària), el 18,9% s’hauria conformat a fer la primera etapa de l’educació secundària. Amb tot, el 37,8% ni tan sols sap quin nivell li hauria agradat assolir. Entre els joves que han acabat l’educació secundària de segona etapa, quatre de cada deu (39,8%) manifesten el desig d’haver fet estudis superiors. Quasi la meitat dels joves no estudiants deixaren les classes per la feina Hi destaquen els residents a Eivissa i Formentera i els que viuen en llars amb ingressos menors El 45,2% de joves no estudiants reconeix que la possibilitat de treballar va influir en la seva decisió de deixar els estudis –per al 21,5%, el treball va ser l’únic motiu per deixar d’estudiar i en el 23,7% hi va influir, encara que reconeix que alhora hi havia altres raons. A l’inrevés, per al 46,0% dels joves que ja no estudien, la possibilitat de treballar no va influir gens en la seva decisió d’abandonar els estudis. Aquesta proporció és més gran entre les dones (50,5%) i els més joves (57,2%). Entre els que reconeixen que la feina va ser el motiu de deixar els estudis, hi destaquen els homes (27,6%), els de 20 a 24 anys (23,3%), els residents a Eivissa i Formentera (35,0%) i els que viuen en llars amb un nivell d’ingressos menor (32,1%). Com menor nivell d’estudis assolit, més motius laborals per abandonar les classes Tenint en compte el nivell d’estudis assolit, es detecta clarament que la possibilitat de poder treballar va influir en l’abandonament dels estudis de manera més notòria en els joves que van assolir un nivell d’estudis inferior. Així, per al 23,2% dels que van estudiar la primària o nivells in- t r e s q u a r t s El nombre d’estudiants entre 24 i 29 anys són ara la meitat que fa 8 anys questa, els resultats són els següents: el 4,5% ha acabat els estudis primaris; la meitat dels joves (50,4%) ha acabat l’educació secundària de primera etapa; un 31,5%, l’educació secundària de segona etapa, i un 12,7%, l’educació superior. Per tant, el nivell és més baix que entre el conjunt de la joventut espanyola de 15 a 29 anys, ja que entre aquesta el 35,5% ha acabat l’educació secundària de segona etapa i el 18,6%, l’educació superior. Com a dada positiva, tot i que els joves illencs tenen estudis inferiors que la mitjana, en canvi ha augmentat respecte de fa vuit anys. 25 Els illencs són més optimistes en aquest aspecte que la resta feriors, aquest va ser el motiu per deixar d’estudiar. Per a un 42,1% no va ser l’únic motiu, però també hi va influir. Així mateix, per a més de la quarta part dels joves que van estudiar la primera etapa de la secundà- Com hem comentat abans, la possibilitat de treballar els ha influït de forma important per abandonar els estudis (45,2%), però, no obstant això, no han renunciat a seguir estudiant. Tanmateix, el 41,1% deixa les portes obertes per a la tornada a les classes, postura molt més ria, la feina va ser la causa per la qual van deixar d’estudiar. Una part important de la joventut balear deixa les portes obertes per a la tornada a les classes optimista que la del conjunt dels joves espanyols en les mateixes condicions (només el 27,7% creu que podrà tornar a estudiar). En les postures favorables, s’hi distingeixen les noies (45,9%) i els més joves (48,7%). Els al·lots, per contra, són més pessimistes pel que fa al cas (el 37,2% pensa que no tornarà a estudiar). Una altra dada que corrobora que els joves balears deixen els estudis per la feina l’avala el fet que la majoria dels joves de les illes amb experiència laboral es va iniciar en el mercat laboral després d’acabar els estudis (52,6%), al contrari que el conjunt dels joves espanyols, que ho van fer mentre estaven estudiant (52,2%). Assetjament escolar o bullying El 9,5% de la població juvenil que actualment estudia a les Balears diu que ha sofert algun tipus d’agressió gressos alts. S’ha de remarcar que els percentatges d’aquesta població que ha sofert amb molta freqüència el bullying van de l’1 al 2%. A l’estudi s’hi han inclòs dues qüestions referides a possibles maltractaments que s’hagin sofert en els centres escolars, és a dir, el fenomen de l’assetjament escolar o bullying. Per saber de forma més generalitzada qui sofreix maltractament ens hem de fixar en aquells que ho han sofert “alguna vegada”. D’aquests en destaquen percentualment de major a menor grau els qui viuen en llars amb ingressos inferiors a la mitjana (25,5%); els residents a Menorca (25,3%) i a Eivissa i Formentera (16,1%), els més joves (12,6%), les dones (10,7%), els que només estudien (10,0%). La primera qüestió planteja si ells mateixos han sofert algun tipus d’agressió física o psicològica dels companys en el seu centre d’estudis. En aquest sentit, el 9,5% de la població juvenil que actualment estudia a les Illes Balears diu que ha sofert algun tipus d’agressió –el 0,9%, amb força freqüència, i un 8,6%, alguna vegada. El 84,8% respon de manera negativa i un 5,7% no ho sap o no contesta. t r e s q u a r t s Els petits i el sexe femení són els que més bullying sofreixen 26 Entre els que han sofert “amb força freqüència” agressions físiques o psicològiques per part d’algun company o companya en un centre d’estudis, s’hi distingeixen els més joves, els residents a Mallorca (sobretot a la seva capital) i també els que viuen en llars d’in- Ara bé, encara que no sigui a ells mateixos, el 31,6% d’aquests joves estudiants reconeix que en el seu centre d’estudis es donen aquest tipus d’agressions físiques o psicològiques a algun company o companya. Educació secundària concentra el major nombre d’agressions Tenint en compte els estudis que s’estan cursant, es donen més situacions d’agressions físiques o psicològiques a algun company o companya en els centres on estudien els que estan fent la primera etapa de l’educació secundària (43,5%). A mesura que el nivell d’estudis que es cursa és més alt, les situacions de maltractament són menors. monogràfic a n fei Més de la meitat de la població jove actual treballa E ls joves actius a les Illes han passat de la meitat fa 8 anys a dos terços, el 10% dels quals es troba a l’atur; quasi 8 de cada 10 treballen o han treballat, ja que a les Illes troben un major accés a feines temporals dels sectors turístic i de serveis. La joventut illenca gaudeix de més independència econòmica que el conjunt de la joventut espanyola i tenen un sou superior. El mercat balear crida el jove estudiant, i molts no acaben els estudis per aquesta raó principal. La possibilitat de treballar a una edat molt primerenca a causa de les peculiars característiques del mercat laboral balear pel pes del sector serveis i turístic, influeix de forma molt important perquè els joves no acabin els estudis. Els joves treballen prest, sí, però en treballs temporals, tot i que els seus sous són, en general, superiors si es compara amb la mitjana nacional. Amb la marxa enrere dels estudis, no ens ha d’estranyar, doncs, que més de la meitat de la població jove actual treballi, que la majoria es dediqui exclusivament a la feina i que la resta compagini estudi i feina. El percentatge de joves actius a les Illes ha augmentat notablement Segons l’Informe de Joventut a Espanya 2004, la població jove acti- t r e s q u a r t s “El 9,5% de la població juvenil que actualment estudia a les Illes Balears diu que ha sofert algun tipus d’agressió” 27