La Reconstrucció de la Política

Una de les poques certeses en temps de crisi és que aquesta obliga al canvi econòmic, polític i social de tots i cadascun dels àmbits de la vida social. En l'àmbit públic aquests canvis es fan evidents a través de les retallades pressupostàries, en les formes de reorganització de la prestació dels serveis, en les pautes de comportament de la demanda social o en la mateixa articulació de les formes de reivindicació i/o oposició ciutadana.

Suports: revista catalana d'educació especial i …, 2009

Resum: L'enfocament anomenat suport conductual positiu a nivell d'escola (SCPE) ha evolucionat al llarg dels últims 10 anys i s'ha convertit en un enfocament respectat i basat en l'evidència per establir un entorn d'ensenyament i aprenentatge efectiu, eficaç i socialment rellevant per a tots els estudiants. L'objectiu d'aquest article és plantejar l'estat actual i els avenços recents en la implementació de l'SCPE. Concretament, donem una breu visió de les bases conceptuals i històriques de l'SCPE, en revisem les característiques definitòries, repassem els objectius que s'han aconseguit, i descrivim nous avenços i futures vies d'aquest enfocament. Descriptors: Suport conductual positiu. Conductes problemàtiques. Intervencions basades en l'evidència. Resultats acadèmics i socials.

Temps d'Educació, 1999

En el Ilarg camí d'implementació de la reforma educativa ~no recorregut en la seva totalitat-Ies persones que formem part del sistema educatiu hem anat entenent el significat real del terme "reforma». Un significat que es distancia del bonic discurs pedagogic que fa més d'una decada comenC;;avem a sentir i que, abans d'acomplir les legítimes aspiracions de millora del nivell educatiu, esta suposant un veritable procés de reconversió. Sovint amb decepció hem constatat que el canvi no necessariament volia dir renovació.

REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 2009

El texto que se presenta no busca tanto un cuestionamiento a los formatos tradicionales de pensar lo común en la educación, sino que insiste en una pregunta sobre la convivencia, por el estar juntos en las instituciones educativas. Una cuestión quizá curiosa o excéntrica en tiempos en que parece que lo habitual sea la incomunión, la desidia, el abandono, el miedo a todo lo que pueda ser (en apariencia) extraño o intruso o débil o ajeno o indescifrable o incognoscible.

Els resultats que es presenten en aquest capítol s’estructuren al voltant de vuit apartats. En els dos primers punts (4.2. i 4.3) s’analitzen les dades que fan referència a la relació amb els estudis dels joves i de les joves de Catalunya i el nivell màxim d’instrucció, en funció de les seves característiques. A continuació, s’identifiquen les trajectòries educatives més freqüents entre el col·lectiu juvenil i, posteriorment, les transicions que han realitzat els i les joves de Catalunya entre els diferents nivells formatius, així com possibles factors condicionants d’aquestes transicions. El sisè apartat es dedica a l’estudi d’alguns elements de les trajectòries dels joves i de les joves, com per exemple la repetició de curs, l’obtenció de beques o la valoració de l’escolaritat. Seguidament, al setè punt s’analitzen les aspiracions educatives i, en el vuitè, es presenten les principals dades referents a la formació complementària. Finalment, s’apunten les conclusions més rellevants del capítol.

2013

La combinació entre crisi econòmica i social i crisi política i de les institucions és la realitat ombrívola que ens toca viure. Un daltabaix econòmic profund derivat de les polítiques insensates de despesa pública -grans obres emblemàtiques, equipaments sense destinació clara, una xarxa demencial d'ave, aeroports fantasma, etc.-sense cap previsió de futur, insistint en la construcció i l'especulació immobiliària com a font de riquesa aparent, quan ja se sabia del cert que la globalització obligava a una recomposició del model productiu. En el moment que la interrupció del crèdit fàcil i dels fluxos financers derivada de la crisi bancària nord-americana determinà la fi de la bombolla creditícia i aquesta, al seu torn, la punxada de la bombolla immobiliària, la catàstrofe -anunciada per observadors i analistes seriosos-es va consumar.

2013

Revista Índice Nicaragua, 2024

La educación representa, desde siempre, un ámbito estratégico en el desarrollo de una sociedad o un país. Las mejores apuestas han sido hechas, tanto por Tirios como por Troyanos, por la educación. Este texto formula un problema y busca resolverlo. La educación no basta. Es preciso distinguir entre educación que afirma, exalta y cuida la vida, y cualquier otra forma de educación. Se trata de establecer un criterio de demarcación entre la buena y la mala educación; esto es, aquella que es beneficiosa y la que es perjudicial. Un problema que no ha sido identificado abiertamente a la fecha. La tesis de este trabajo consiste en distinguir la enseñanza del aprendizaje. Se aportan cuatro argumentos en favor de la tesis señalada. La distinción es necesaria de cara a las capacidades de adaptación y aprendizaje para las complejidades de la vida y del mundo.

Escola catalana, ISSN 1131-6187, Vol. 43, Nº. 453, 2008, pàg. 4-6, 2008

Amb freqüència, el fracàs escolar és interpretat com un fenòmen associat a l'escola i les famílies. En aquest breu article intentam un enfocament complementari: el de la perspectiva dels joves que es troben a l'ESO i s'han d'enfrontar al seu futur. Per començar aquesta breu presentació seleccionem algunes dades que exemplifiquin l'abast real del fracàs escolar a Catalunya, Comunitat Valenciana i les illes.

Temps d'Educació, 2001

Por su propia naturaleza, la educación infantil cubre un amplio espectro de funciones sociales en las sociedades actuales. Esa polivalencia genera no pocas ambivalencias en la forma de concebir y planificar los dispositivos sociales en favor de la infancia. La cuestión básica es la propia naturaleza y adscripción de las políticas de infancia. ¿Que se ofrece a las familias y los niños y niñas? ¿Se trata de recursos y cuidados sustitutivos o complementarios de los que ofrecen las familias (una forma de atender a los niños en los momentos en que las familias no pueden hacerlo) o bien de un trabajo sistemático para propiciar y enriquecer el desarrollo infantil (lo que de alguna manera podríamos llamar educación, aunque tal terminología podría resultar un tanto confusa pues educación es algo que se hace también en las familias)? Es el dilema entre care vs. education. La opción por mantener una línea de actuación basada en los cuidados o hacerlo en una orientación basada en la educación (si es que tal dicotomía existe, al menos en un formato claramente distinguible, cosa que más adelante discutiré) afecta a todo un conjunto de elementos constitutivos de la actuación con respecto a los niños pequeños: destinatarios, instituciones, profesionales, actuación a realizar.