Vés al contingut

Curació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Curat (alimentació))
Infotaula menjarCuració
Detalls
Tipusconservació dels aliments Modifica el valor a Wikidata
Sac de pols de Praga o sal d'adobar, mescla de sal i nitrit de sodi amb un color rosa

L'adob[1] és una tècnica de conservació de carn o de peix que s'asseca després un adobatge amb salmorra, al qual es poden afegir altres condiments, seguit per una perióde d'assecatge o de maduració o envelliment.[2] Sobretot en regions més humides, s'hi afegeix el fumatge.[3]

De l’antiguitat ençà, s’ha cercat maneres de guardar aliments de temporada per poder-los consumir durant tot l'any i poder alimentar-se en temps d'escassetat.[4] Abans de la invenció de les tècniques de refrigeració l'adob era una de les principals maneres per a conservar aliments.[5] Avui serveix més aviat per desenvolupar el gust. A méq de les tècniques artesanes ancestrals que demanen molt de temps, se'n va industrialitzar el procediment per a accelerar la maduració i reduir la pèrdua d'aigua, i de pes.

S'ha de diferenciar de la marinada, una tècnica culinària en la qual es deixa reposar la vianda en un líquid aromàtic unes hores perba fer la més saborosa o entendrir-la[6] o de l'escabetx que es fa servir per a assaonar i conservar viandes en un líquid.[7]

Procediment

[modifica]

Primer es fa adobar la vianda en salmorra, una solució quasi saturada de sals comestibles, nitrats, nitrits[8] o sucre.[3]

Amb la sal es treu aigua, es canvia la pressió osmòtica i es retarda el creixement de microorganismes que produeixen la descomposició.[4] El sucre per a l'adob d'aliments o candiment (quan s'adoba amb sucre o almívar)[9] pot ser en diverses formes com la sacarosa, la mel i xarops.[10] Tret de la cansalada, no contribueix gaire a la sabor,[11] però alleuja el gust fort de la sal. També contribueix als bacteris bioconservadors com Lactobacillus.[12][13]

Nitrosyl-heme

Els nitrats i nitrits no sols ajuden a matar els bacteris sinó que també donen gustos i color (rosa o vermell) a la carn.[14] Nitrat (NO₃-), generalment subministrat pel nitrat de sodi o nitrat de potassi, que es fa servir com a font de nitrit (NO₂-). El nitrit es transforma en la carn en monòxid de nitrogen (NO), que s'enllaça amb el ferro i redueix l'oxidació, a més de donar un color marró vermellós quan és crua i rosat en coure-la. Si s'afegeix ascorbat es redueix la nitrosamina, però s'augmenta la nitrosilació del ferro. L'ús de nitrats en la conservació d'aliments és controvertida per la formació de nitrosamines quan es cou a alta temperatura.[14]

Embotits adobats dels Països Catalans

[modifica]

A Catalunya els embotits són un tresor gastronòmic i hi ha moltes variats pel que fa a elaboració, forma i denominació.[15] Es distingeix entre embotits crus, cuits, i adobats assecats. Entre els adobats assecats destaquen, entre altres, la llonganissa, el llom curat, la cansalada, la sobrassada,[15] el pernil salat o serrà.

A les Illes Balears, les condicions climàtiques, en especial la temperatura i la humitat, no són adequades per a la conservació de la carn mitjançant l'adob de peces senceres.[16] Per això s'han creat més aviat embotits a partir de carn capolada amb espècies, la més coneguda de les quals és la sobrassada en les seves diferents variants, la carn-i-xulla de Menorca, el botifarró i el camaiot.[16]

Referències

[modifica]
  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-12-03. [Consulta: 23 març 2024].
  2. «Curació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Torres, Javier; Torres, Sergio; Estany i Morros, Imma. «Tècniques bàsiques». A: Cuina a casa amb els germans Torres. 1ª ed. Barcelona: RBA, 2017, p. 20. ISBN 978-84-92981-55-7. 
  4. 4,0 4,1 Perarnau, Jaume; Armengol, Montse «Conservar els aliments». EIX, cultura industrial, tècnica i ceintífica, 06-03-2018 [Consulta: 2 novembre 2021].
  5. Permanyer i Fàbregas, Joan Xavier, Ventura Ferrero, José María. La conservació dels aliments: un repte continu per a la ciència : discurs llegit en l'acte d'ingrés de l'Acadèmic Numerari Molt Il·lustre Dr. Joan Xavier Permanyer i Fàbregas celebrat el dia 21 de gener de 2013. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 2013. 
  6. «marinada». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Curació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. "Historical Origins of Food Preservation." Arxivat 2011-10-15 a Wayback Machine. University of Georgia, National Center for Home Food Preservation. Accessed June 2011.
  9. «candir». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Additives Used in Meat». Meat Science. Illinois State University. Arxivat de l'original el 2 de maig 2010. [Consulta: 16 desembre 2010].
  11. «Smoking and Curing». The National Center for Home Food Preservation. University of Georgia. Arxivat de l'original el 5 de juny 2010. [Consulta: 16 desembre 2010].
  12. «What Is Curing?». Science of Cooking. EDinformatics. [Consulta: 16 desembre 2010].
  13. Montesinos, Emili «Qualitat microbiològica dels productes vegetals frescos mínimament processats i desenvolupament de tecnologies de bioconservació mitjançant bacteris de l’àcid làctic». TECA, 1, 2009, pàg. 3–9. DOI: 10.2436/20.2005.01.26. ISSN: 2013-987X.
  14. 14,0 14,1 «Curing Food». Edinformatics. [Consulta: 21 febrer 2010].
  15. 15,0 15,1 «Fuet, secallona i somalla són el mateix? Diccionari bàsic dels embotits catalans». RAC1, 15-10-2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
  16. 16,0 16,1 Rosselló Matas et al., 2003, p. 2.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Cure & Smoke» (en anglès). How Do I…?. National Center for Home Food Preservation. [Consulta: 2 novembre 2021].

Vegeu també

[modifica]

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy