Vés al contingut

Mariner 10

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialMariner 10
Tipus de missiósonda espacial i satèl·lit artificial del Sol Modifica el valor a Wikidata
Operador   Jet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1973-085A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT06919 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
502,9 kg

473,9 kg

79,4 kg

29 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,7 (alçària) × 8 (amplada) m
model de satèl·lit: 1,39 (diàmetre) × 0,457 (alçària) m
Potència820 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data3 novembre 1973, 05:45:00 UTC
LlocComplex 36, Spaceport Florida Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas SLV-3D Centaur-D1A (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus. Va ser la primera nau espacial que va sobrevolar múltiples planetes.[1] Fou la darrera sonda del programa Mariner i a continuació s'inicià el programa Voyager.

Els objectius de la missió eren mesurar l'entorn, l'atmosfera, la superfície i les característiques del cos de Mercuri i fer investigacions similars de Venus. Els objectius secundaris eren dur a terme experiments en el medi interplanetari i obtenir experiència amb una missió d'assistència de gravetat de dos planetes. L'equip científic de Mariner 10 va ser dirigit per Bruce C. Murray al Jet Propulsion Laboratory.[2]

La Mariner 10 fou la primera sonda espacial que utilitzà la tècnica de «fona gravitatòria», és a dir, utilitzar la gravetat d'un planeta per modificar la trajectòria i guanyar o perdre velocitat. En aquest cas la Mariner 10 utilitzà Venus per desviar la seva trajectòria i fer disminuir el seu periheli fins a l'òrbita de Mercuri.[3][1] Utilitzà la pressió de radiació solar sobre els seus panells solars i la seva antena d'alt guany per controlar la posició durant el vol. Amb un filtre per a l'ultraviolat proper fotografià la capa de núvols de Venus i realitzà altres estudis atmosfèrics, amb els quals es descobrí un considerable detall atmosfèric als núvols venusians, invisibles en llum visible.[4]

Posteriorment la Mariner 10 sobrevolà Mercuri tres vegades. A causa de l'òrbita, la sonda només pogué cartografiar la meitat de la superfície del planeta, que resultà ser semblant a la de la Lluna.[4] Els tres sobrevols sobre Mercuri es realitzaren el 29 de març de 1974 (a 703 km), el 21 de setembre de 1974 (a 48.070 km) i el 16 de març de 1975 (a 327 km). Les seves lectures indicaren que la temperatura nocturna de la superfície de Mercuri és de –183 °C i la diürna arriba a 187 °C. El 24 de març de 1975 es perdé definitivament el contacte amb la sonda.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Siddiqi, Asif A. Beyond Earth: A Chronicle of Deep Space Exploration, 1958–2016. second. Washington, D.C.: NASA History Program Office, 2018, p. 1 (The NASA history series). SP2018-4041. ISBN 9781626830424. 
  2. Schudel, Matt «Bruce C. Murray, NASA space scientist, dies at 81». , 30 agost 2013.
  3. «Mariner 10». Arxivat de l'original el 19 February 2014. [Consulta: 2 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 Mariner 10 Arxivat 2005-09-05 a Wayback Machine. - les missions a Venus i Mercuri de la NASA, 1973-1975. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy