Books by Eduard Baile López
Tebeoría. Teoría sobre historieta en España, Nov 2022
Este libro, que recoje las ponencias presentadas en el primer Simposio Tebeosfera de estudios sob... more Este libro, que recoje las ponencias presentadas en el primer Simposio Tebeosfera de estudios sobre el cómic celebrado en diciembre de 2021 en Sevilla, presenta un repaso panorámico de la teoría sobre historieta generada en España, gracias a una quincena de ensayos sobre diferentes áreas de trabajo, encargados a los mejores especialistas en sus respectivas materias, que cubren todo el espectro de disciplinas teóricas. La publicación se complementa además con un catálogo de publicaciones teóricas sobre historieta en España entre 1868 y 2021, que es el resultado de un volcado parcial del Gran Catálogo del sitio web de Tebeosfera.
by Ana Asión Suñer, Julio Gracia Lana, Lisa Maya Quaianni Manuzzato, José Manuel Trabado Cabado, Óscar Gual, María del Mar Díaz González, José Julio García Arranz, Eduard Baile López, Marta Garcia-Caro, Alejandro M. Sanz Guillén, Carlos Miranda Mas, and Margarita Molina Fernández Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2021
Papers by Eduard Baile López
Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 2012
IGI Global eBooks, Dec 2, 2022
Oferim aci la memoria de treball de la Xarxa de Traduccio. i Interpretacio (segon curs), correspo... more Oferim aci la memoria de treball de la Xarxa de Traduccio. i Interpretacio (segon curs), corresponent a l'activitat desenvolupada durant el curs 2008-2009 dins el VIII Projecte de Xarxes d'Investigacio En Docencia Universitaria (convocatoria 2008), a carrec del Vicerectorat de Planificacio Estrategica i Qualitat i l'Institut de Ciencies de l'Educacio de la Universitat d'Alacant. El principal objectiu d'aquest projecte ha sigut l'elaboracio de les guies docents d'algunes assignatures de la titulacio. de Traduccio i Interpretacio. Despres d'una primera edicio de la xarxa, duta a terme durant el curs 2007-2008 i centrada en assignatures del primer curs de la llicenciatura en el context del pla d'estudis de l'any 2000, aquesta segona edicio ha estat dedicada a assignatures adaptades al nou marc curricular del futur grau de Traduccio i Interpretacio, que comencara a funcionar en la Universitat d'Alacant durant el curs 2010-2011, i dins la filosofia de l'espai europeu d'educacio superior i el pla Bolonya.
Al voltant de les traduccions de noveŀla gràfica al català: reflexions sobre el fenomen editorial... more Al voltant de les traduccions de noveŀla gràfica al català: reflexions sobre el fenomen editorial, proposta de catàleg i possibles repercussions
Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 2014
menut-uda adj 1. Que no arriba a les dimensions ordinàries o a la mesura ordinària entre les cose... more menut-uda adj 1. Que no arriba a les dimensions ordinàries o a la mesura ordinària entre les coses de la mateixa espècie. e les dents molt blanques, menudes e spesses, que parien de crestaill (TB 486: 22). 2. a peces menudes → peça 3. 3. bestiar menut → bestiar 3. 4. diners menuts → diner 3. [menudes 2, menut 1, menuts 1] menyscapte m Menyspreu. la qual vergonya proceheix de menyscapte de gentilesa (TB 631: 28). [menyscapte 6] menyspreu m 1. Sentiment pel qual es considera que algú o alguna cosa és indigne d'estima. E no penseu lo que dich ho digua per menyspreu de vostres senyors (TB 575: 19). 2. en menyspreu loc adv En poca estima. car no deu hom tenir les coses en menyspreu axí com féu lo rey de Troya (TB 552: 21). [menyspreu 7] meravella] veg. maravella. meravellós-osa] veg. maravellós-osa. meravellosament] veg. maravellosament. mercader m Persona que tracta o que comercia amb gèneres venedors. Aprés de açò, lo rey concertà ab lo juheu mercader que per al desetén dia del mes ell seria davant la ciutat de Tremicén e, hora de mijanit, ab la fosqua ells porien entrar (TB 1133: 21-22). [mercader 9, mercaders 4] mercaderia f 1. Bé destinat al mercat, producte de treball humà. qui [Mallorca] en aquell temps era cap de mercaderia (TB 1318: 26). 2. nau de mercaderia → nau 3. [mercaderia 8, mercaderies 3] mercat m 1. Lloc públic on es fan les transaccions comercials. E l'endemà, hoÿdes misses, tots tornaren al mercat, lo qual stava axí bé emparamentat (TB 831: 16). 2. bon mercat loc nom Venda que es fa a preu baix. e sab de quals deu hom fer bon mercat (TB 662: 24). [mercat 15] mercé (o marcé) f 1. Benefici graciós que es fa a algú. us prech que vullau pregar a Déu per mi que haja mercé (TB 1070: 37). 2. Aplicat a persones de molta distinció, títol de tractament honorífic. car egual seria en los dos lo càrrech: vostra marcé per venir e yo per dexar-vos entrar (TB 787: 29). 3. pendre (algú) a mercé loc verb Concedir-li el perdó. era cosa d'espant, que no prenien nengú a mercé (TB 104: 18). 4. ésser de la mercé (d'algú) loc verb Venir-li de grat. vos suplicam sia de vostra mercé que vullau pendre marit (TB 1529: 8). [marcé 1, mercé 179, merçé 68] EDUARD BAILE LÓPEZ DICCIONARI ESPECÍFIC DELS SUBSTANTIUS I DELS ADJECTIUS DEL TIRANT LO BLANC 314 mereixedor-a adj Que té dret a obtenir alguna cosa. per lo que fet haveu sou digne de gran infàmia e mereixedor de gran punició (TB 532: 3).
Octaedro eBooks, 2021
Producción: Ediciones Octaedro La revisión de los trabajos se ha realizado de forma rigurosa, sig... more Producción: Ediciones Octaedro La revisión de los trabajos se ha realizado de forma rigurosa, siguiendo el protocolo de revisión por pares. Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra. NOTA EDITORIAL: Las opiniones y contenidos de los textos publicados en esta obra son de responsabilidad exclusiva de los autores.
Com a objectiu secundari: determinar el grau de freqüència d'ús de parèmies al llarg de la novel•... more Com a objectiu secundari: determinar el grau de freqüència d'ús de parèmies al llarg de la novel•la i deduir-ne, en conseqüència, si la fraseologia és constant-indici d'unitat d'autor-o si, pel contrari, hi ha desequilibris segons el fragment-intervenció d'un Galba poc popularitzant en contrast amb un Martorell atret per la paremiologia. 3. Estat de la qüestió Diversos autors han estudiat les parèmies tirantianes però, fins ara, cap no n'havia aportat una recopilació definitiva. En volem destacar aquestes quatre aportacions que tot seguit descriurem breument: a) Leguiel, en Tirant lo Blanch. Aphorismes et proverbes (publicat en la Revue Catalane, 75 i 76 el 1913), aplega 141 parèmies distribuïdes segons els 4 volums de l'edició Aguiló del Tirant: 25 en el primer, 40 en el segon, 53 en el tercer i 23 en el quart (GUIA 1995: 130). b) MOLL 1934 localitza un total de 45 parèmies i apunta la idea que la part atribuïble a Galba, a qui atribueix l'autoria del Tirant a partir del capítol 325, en manca clarament: en contrast amb un Martorell amb bona oïda per a la paremiologia, Galba està més lluny de dominar el llenguatge popular. L'estudiós balear és, a més a més, el primer a parlar del que després s'ha denominat marques d'inserció.
Tebeosfera: Cultura Gráfica, 2019
espanolResena de Bergado, R.; Galvez, P.; Guiral, A., y Redondo, J. (2016): Comics: manual de ins... more espanolResena de Bergado, R.; Galvez, P.; Guiral, A., y Redondo, J. (2016): Comics: manual de instrucciones, Bilbao, Astiberri EnglishReview of 'Comics: manual de instrucciones' (Astiberri, 2016)
Aiguadolç: Revista de literatura, 2019
Temps d'Educació, Dec 20, 2016
una assignatura de llengua d'ús en el primer any de grau per a assolir un B2. Malgrat que els est... more una assignatura de llengua d'ús en el primer any de grau per a assolir un B2. Malgrat que els estudis de català són obligatoris en els territoris tradicionalment catalanoparlants al llarg del sistema educatiu, el context sociolingüístic, els fluxos migratoris i la pèrdua de la transmissió generacional de la llengua compliquen l'objectiu d'aconseguir aquesta competència lingüística; a aquesta situació, cal afegir-hi que una part important de l'alumnat prové de zones castellanoparlants en què no hi ha obligatorietat de la matèria en tots els cicles. Per aquest motiu, ens plantegem si l'acostament metodològic com a L1 és l'únic apropiat o si és més convenient combinar-lo amb el tractament de la llengua com una L2. En aquest sentit, a partir de les mancances observades, proposem una anàlisi sobre com l'ús de les TIC pot ajudar els alumnes a millorar en l'adquisició del requisit lingüístic, especialment pel que fa als que perceben el català com a L2.
Uploads
Books by Eduard Baile López
Papers by Eduard Baile López